Melikats del Karabagh: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
errata Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 10:
El [[1603]]/[[1606]], el xa [[safàvida]] [[Abbas I el Gran]] va reconèixer la seva condició especial de semi-independència. Fins i tot es va animar a la presa de control del "Melikat de Varanda" per Xahanazar I de Geghan ([[1578]]-[[1608]]). Després del col·lapse de la dinastia [[safàvida]] i la resposta de l'[[Imperi Otomà]] al [[Caucas del sud]], els melikats van gaudir després de l'aixecament de [[David Bek]] (mort al voltant de [[1727]]) d'un curt període d'independència entre [[1722]] i [[1730]].
[[Nadir Shah]] va confirmar després l'autonomia de la regió sota el nom de ''Khamsa'' ("cinc") i va formar un petit principat en la qual va regnar el melik Avan o Yegan de Dizak (va morir el [[1744]]) i, a continuació, com a sobirans titulars, els seus dos fils, Aram i Yesaï (aquest darrer va morir el [[1781]]).
Línia 17:
=== Adquisició de Rússia ===
Una nota de la cancelleria russa [[desembre]] [[1798]] esmentada per Georges Burnotian descriu el repartiment dels melikats del Karabagh en el moment en què van buscar la protecció de l'[[Imperi rus]] en contra d'Ibrahim Khalil [[Khanat de Karabagh|Khan de Karabagh]], fill de Panah Khan, que s'havia apoderat de [[Gandzasar]] i després havia fer empresonar i seguidament assassinar al patriarca Hovhannes Hasan Jalalyan i al melik Vakhtam de Dizak.<ref>per Georges A. Bournoutian ''Russia and the Armenians of Transcaucasia 1797-1889'', Mazda Publishers, 1998 {{ISBN|1-56859-068-7
* "El primer melik és Jamshid fill de Shahnazar, i el districte rep el nom de Varanda; inclou la fortalesa de Shushi. El seu fill i yüzbasi (comandant subordinat del melik) estava en aquell moment a Sant Petersburg.
Línia 26:
* Tots els meliks anteriors tenien designat el seu yüzbasi o subordinat, que eren comandants hereditaris i rebien assignacions dels meliks."
Arran de la [[guerra russopersa (1804-1813)]], el xa de [[Pèrsia]] va haver de cedir als russos una gran part del sud del Caucas, incloent els khanats de [[Khanat de Karabagh|Karabagh]] i de [[Khanat de Gandja|Gandja]]. El [[Tractat de Golestan]] (Gulistan) es va signar el 12 d'ctubre de 1813 a la fortalesa de Gulistan al [[Karabagh]] (Artsakh) i fou la base de la presència russa al Caucas del Sud. Va portar a la desaparició gradual dels melikats i [[Llista de catholicos d'Aghuània|Catholicos de l'Albània del Caucas]]; el darrer ''catholicos'', Sargis II Hasan Jalalyan ([[1794]]-[[1815]]), que va morir el [[1828]], va ser deposat el 1813.<ref>Albert Khazinedjian, ''L’Église arménienne dans l’œcuménisme'' 'Harmattan, 2002
La [[guerra russopersa (1826-1828)]] va acabar amb el [[Tractat de Turkmenchay]] que es va signar el 10 de febrer de 1828. Sota els termes de l'acord, els khanats d'[[Khanat d'Erevan|Erevan]] i [[Nakhitxevan]] foren cedits a l'[[Imperi rus]]. Aquesta adquisició complementava el control rus sobre l'Armènia oriental.
Línia 39:
====Llista d'meliks ====
* Jalal I Dawla Hasan II (fill de Vakhtang II, rei d'[[Artsakh]] i de Baghk (Balk, Baghq) per matrimoni amb Sempan Mamkan, filla d'un príncep aranshahíkide de nom Mamkan que era rei de Baghk, [[1214]]-[[1265]]/[[1266]]
* Atabek I (fill de l'anterior), [[1265]]/[[1266]]-[[1289]]/[[1290]]
* Jalal II (fill de l'anterior), [[1289]]/[[1290]]-[[1311]] :
* Atabek II (fill de l'anterior), vers [[1350]]
* Jalal III (fill de l'anterior), vers [[1417]]
* Albast (fill de l'anterior), vers [[1443]]
* Sayton/Aytun (fill de l'anterior), vers [[1457]]
* Hatir, fill de Sayton/Aytun, [[1457]]-[[1467]]
* Velidjan I (germà), [[1467]]-[[1491]]
* Mehrab (fill de Hatir), vers [[1520]]
* Jalal IV (fill), vers [[1550]]
* Veldjan II (fill), vers [[1590]]
* Baltasar (fill), vers [[1630]]
* Veldjan III (fill), vers 16 ??- [[1686]]
* Moulki I (germà), [[1686]]-[[1716]]
* Gregori (fill), abat de Gandzasar, [[1716]]-[[1747]]
* Allahverdi I (germà), executat per Panah Ali Khan del Karabagh, [[1747]]- [[1755]]
* Mirzabek Daniel, [[1755]]-[[1775]]
* Allahverdi II Astuatsatur (fill), [[1775]]-[[1813]]
* A Rússia, 1813
Línia 111:
La casa de meliks de Jraberd és l'única de les cinc dinasties principals de meliks que no és originària del Karabagh. Els meliks provenen d'un príncep de nom Proc que va servir sota el khan [[Hulagu]]. Segon [[Cyril Toumanoff]] també podrien estar relacionats amb la dinastia Siuníkida, i els anomena "Haykàzides-Israèlides" ja que derivarien del meliks de Zangezur a la regió de [[Vaiots Dzor]].
Melik Haykaz (Isaïes) va anar al Karabagh el [[1687]], quan els hasanjalàlides li van donar l'antiga fortalesa de Khraberd en la confluència dels rius Terter i Terghin amb l'àrea circumdant.
Línia 171:
== Bibliografia ==
* {{en}} George A. Bournoutian, ''Russia and the Armenians of Transcaucasia 1797-1889'', Mazda Publishers, 1998 {{ISBN
* Antoine Constant, ''Azerbaidjan'', Karthala, 2002 {{ISBN| 2-84586-144-3}}
* Dedeyan Gerard (ed.), ''Histoire du peuple arménien'', Privat, Tolosa, 2007 {{ISBN|
* {{en}} Patrick Donabedian Claude Mutafyan, ''The Caucasian knot: The history and geopolitics of Nagorno-Karabagh'', Zed Books, 1994 {{ISBN|1-85649-288-5}}
* (fr) Toumanoff, Cyril. ''Manuel de généalogie et de chronologie pour l'histoire de la Caucasie Chrétienne (Arménie-Géorgie-Albanie)'', Edizioni Aquila, Roma, 1976.
| |||