Diferència entre revisions de la pàgina «Treball col·laboratiu»

m
 
==Altres definicions==
Alexandre López<ref>LÓPEZ, Alexandre (2009). ''[http://www.uoc.edu/uocpapers/8/dt/cat/lopez.pdf El treball col·laboratiu des de la perspectiva de la informació i la documentació: visions i perspectives]''. A: ''Treball col·laboratiu, visions disciplinàries'' (dossier en línia). UOC Papers. Núm. 8. UOC. (Data de consulta: 10/03/2011). ISSN 1885-1541</ref> en dóna aquesta definició: treball col·laboratiu és "''«el producte obtingut a partir de la suma de petites aportacions que el fan quantitativament i qualitativament millor que si hagués estat fet per separat, si és que per separat s'hagués pogut dur a terme. És evident que treballar de manera col·laborativa implica unes perspectives diferents i unes pràctiques que requereixen una voluntat manifesta de voler-ho fer. Així, Fetzer (2003) en un article reflexiona sobre el que comporta la recerca col·laborativa i rebla el clau en un aspecte important, el psicològic, és a dir, entendre el guany de compartir. Així, doncs, la col·laboració és també una manera de treballar fins i tot abans que la creació d'un producte''"».
 
== Història ==
Treballar en [[col·laboració]], és a dir segons "«un procés iteratiu en què dues o més [[persones]] o [[organitzacions]] treballen conjuntament cap a un objectiu comú, mitjançant l'intercanvi de coneixements, l'aprenentatge i la creació de [[consens]]"»,<ref name="UOC"/> és un fenomen humà que sempre ha existit: ja era ben present en les [[societat]]s dites "«primitives"», així com en la creació dels [[gremi]]s a l'Europa [[medieval]] o les [[cooperatives]] iniciades a Catalunya a finals del [[segle XIX]]. La novetat rau actualment en el fet que noves eines, basades en les TIC i els nous entorns geopolítics com la [[globalització]], han permès que aflorin nous tipus de treballs col·laboratius impensables fa vint anys.<ref name="UOC"/>
 
Així, amb l'aparició d'[[Internet]], als anys [[1990]], i sobretot del [[web 2.0]] des del [[2006]], el treball col·laboratiu ha agafat una dimensió de massa que li ha conferit un poder fins aleshores desconegut, i que ràpidament s'ha aplicat en els dominis més diversos.
 
El [[2002]], el professor [[Yochai Benkler]] de la [[Harvard Law School|Facultat de Dret]] de la [[Universitat Harvard]] va introduir el terme "«producció paritària"» ({{lang-en [[anglès]] ''|commons-based peer production''}}) per definir les característiques d'aquest treball col·laboratiu modern.<ref>Utilitza per primer cop l'expressió en el text ''[http://www.benkler.org/CoasesPenguin.html Coase's Penguin]'' i desenvolupa el tema en el seu llibre ''[http://cyber.law.harvard.edu/wealth_of_networks/Main_Page The Wealth of Networks]''</ref> Segons ell, aquestes noves formes extensives de col·laboració poden tenir conseqüències transformadores per a l'economia i la societat, ja que es caracteritzen per no tenir en compte els dictats del mercat. Planteja, per exemple, que una cultura en què la informació es compartís lliurement podria ser més eficient econòmicament que una altra en què la innovació sovint es veu dificultada per les lleis de [[patent]]s o de [[copyright]], ja que el cost de reproducció de la major part de la informació seria pràcticament nul.
 
El [[2006]], l'especialista canadenc en estratègia comercial [[Don Tapscott]] parla de la "«[[wikinomia]]"», o wikieconomia, i considera que es tracta d'un nou comportament capaç de transformar totes les estructures [[econòmiques]] tradicionals. El [[2008]], en el seu llibre ''Grown Up Digital: How the Net Generation is Changing Your World'', fa notar que l'ús de les noves eines col·laboratives entre les mans dels joves poden fer canviar el món i les seves institucions.
 
==Exemples de treball col·laboratiu==
 
===A les empreses===
Les empreses fan servir mètodes col·laboratius en el seu funcionament intern, com ara la repartició de fitxers a través d'una xarxa d'ordinadors interna ([[LAN]]), les videoconferències i d'altres. Però també existeixen fenòmens com la [[innovació oberta]], en què les empreses demanen la col·laboració d'agents exteriors per millorar llur creativitat, la [[wikieconomia]] amb la seva noció de "«[[prosumidor]]"» o "«consumidor-productor"», o l'[[adhocràcia]] aplicada a les relacions comercials.
 
===A Internet===
*[[SourceForge]], organització de desenvolupament de programaris lliures
* [[Clickworkers]], programa de [[ciència ciutadana]]
* [[Appropedia]], web de consells per a un bon desenvolupament utilitzant "«[[tecnologia apropiada|tecnologies apropiades]]"»
 
===Altres camps===
En l'àmbit del [[periodisme]] també s'integra aquest tipus de funcionament; per exemple, certes cadenes de televisió com la d'informació contínua ''[[France 24]]'' han creat espais específics on cadascú pot carregar imatges i filmacions amateurs per a il·lustrar les notícies. Igualment, tant la premsa com els mitjans audiovisuals inclouen seccions de tipus [[Fòrum (Internet)|fòrum]] on els internautes poden comentar notícies o fins i tot exposar-les en primícia.<ref>Exemple d'un lloc d'aquest tipus de la cadena [http://observers.france24.com/fr/ France 24]</ref>
 
La [[política]] també s'ha interessat per aquest fenomen amb conceptes com el "«[[govern electrònic]]"» o la "«[[ciberdemocràcia]]"», que pretenen millorar la gestió governamental i els processos democràtics gràcies a les TIC.
 
== Notes i referències ==
465

modificacions