Diferència entre revisions de la pàgina «Santiago Segura Silva»

{{MT|data=febrer de 2013|sobretot els títols de les pel·lícules}}
===Infància i joventut===
Va néixer al barri madrileny de [[Carabanchel]]. Va estudiar a l'institut ''San Isidro de Madrid''. Als catorze anys es va comprar una càmera de "[[Súper 8 (format de pel·lícula)|Súper 8]]" de la marca ''Bolex'' per 800 pessetes. Amb ella va començar a dirigir curtmetratges de tres minuts, ja que era la màxima durada que permetien els cartutxos de "[[Súper 8 (format de pel·lícula)|Super 8]]" de 15 metres que ell utilitzava.
 
En l'òptica del seu barri va aconseguir bastant material a baix preu (rotlles de pel·lícula caducada, encara utilitzable) i va ser en aquest moment on va començar la seva obra més ambiciosa, el seu últim llargmetratge en [[Súper 8 (format de pel·lícula)|Super 8]] ''Relats de la mitjanit'', amb el qual va aconseguir un accèssit de 100.000 pessetes al certamen ''[[Festival Cinema Jove|Cinema Jove de València]]''. En haver estat el cost total de la pel·lícula unes 7.000 pessetes, l'autor va decidir que allò del cinema resultava rendible i que podria ser un mitjà per guanyar-se la vida.
Els curtmetratges en [[Súper 8 (format de pel·lícula)|Super 8]], filmats seguint l'ordre cronològic de les escenes perquè no tenia mitjans per muntar, van ser sens dubte un bon exercici per poder passar a [[35 mm]]. Aquest va ser el format professional que Santiago Segura triaria per realitzar tres curtmetratges posteriors.
 
El 1994 van ser tots editats en un VHS distribuït per ell mateix, del qual van sortir 666 còpies signades, anomenat "''JIStory"'', com homenatge al recopilatori de [[Michael Jackson]] "[[HIStory: Past, Present and Future, Book I|''HIStory'']]". En ell s'incloïen l'esmentat'' Relats de mitjanit'', ''Evilio'','' Evilio torna'', etc. Per finançar-los, va participar en força concursos de la tele (com ''No te rías, que es peor'', ''Locos por la tele'', ''Vivan los novios'' o ''El huevo de Colón'') mentre completava la carrera de Belles Arts. En aquesta època, també dedicat a la historieta, amb el seu amic José Antonio Calvo i sota el pseudònim Mónica & Bea, va crear per a "[[El Víbora|''El Víbora'']]" el còmic eròtic "Petites''Pequeñas vicioses"viciosas'' i va escriure relats per a publicacions com "''Lib internacional"Internacional'', " ''Supertetas'' "o" Culs''Culos calents "calientes''. També va treballar com a actor de doblatge, extra en algunes pel·lícules, va publicar en programes televisius, va fer de cambrer i va ser venedor de llibres a domicili.
 
Va anar a nombrosos festivals de curtmetratges, on va establir relacions amb tots els joves que, per aquells llavors, aspiraven a ser directors de cinema: [[Óscar Aibar]], [[Javier Fesser]], [[Miguel Bardem]], [[Álvaro Fernández Armero]], [[Icíar Bollaín]], [[Chus Gutiérrez]], [[Pablo Berger]], i [[Álex de la Iglesia]]....; Ii amb altres que després es van dedicar a treballs dins del cinema o afins al medimitjà: [[Jordi Costa Vila|Jordi Costa]], [[Antonio Trashorras]], [[Jesús Palacios]], [[Miguel Ángel Lamata]], o [[Daniel Monzón]] ...
 
La col·laboració amb [[Álex de la Iglesia]] va ser especialment fructífera per a ell: Després de conèixer en un festival de curtmetratges de [[València]] (en el qual De la Iglesia va presentar ''MirindaMirindas assassinesasesinas'', cinta guanyadora del certamen) aquest el va fitxar per a la primera pel·lícula en comú: ''Acción mutante (Acció mutant)'' (1992).
 
Va seguir en la seva línia de papers petits i mitjans fins que una altra vegada Álex de l'Esglésiala Iglesia li va donar l'oportunitat de fer de secundari en ''[[El día de la bestia]]'', on feia de José Mari -un dependent d'una botiga de música [[death metallmetal]], obsessionat amb el [[satanisme]] i membre d'una família de classe obrera-, paper pel qual va obtenir el [[Goya al millor actor revelació|Goya al Millor Actor Revelació]] el 1996.
 
===Consagració===
A partir d'aquest moment, es va anar cobrant a poc a poc més protagonisme fins a aconseguir la fama absoluta amb el seu propi llargmetratge Torrente, [[Torrente, el brazo tonto de la ley]]|''Torrente, (el braçbrazo ximpletonto de la llei)ley'']], pel·lícula que el va portar a aconseguir bastants objectius, com treballar amb [[Tony Leblanc]], fent la pel·lícula espanyola més taquillera fins aleshores, aconseguint el [[Goya al millor director novell]] de 19991998. Assolit aquest punt, la seva fama era ja innegable: Segura havia creat un símbol, [[Torrente]], que té fins i tot una figura en un museu de cera. És aquest un personatge ple d'influències i referències, des de [[Paco Martínez Soria]] i les seves pel·lícules com a protagonista, fins a personatges populars com el Tte.[[Antonio Tejero Molina|Teniente Coronel Antonio Tejero]].
 
Després de donar-li un paper a ''[[Perdita Durango]]'', De la Iglesia el va fitxar per última vegada, fins al moment, per donar-li un paper coprotagonista amb el [[Gran Wyoming]] a ''[[Muertos de risa]]'' (Morts de riure), pel·lícula en la qual encarnava a un còmic que acaba a trets amb la seva parella humorística. A la vida real, el rodatge d'aquesta pel·lícula va distanciar De la Iglesia i Segura, que havien estat bons amics.
En els darrers anys, com a actor, ha protagonitzat pel·lícules com ''[[La màquina de ballar]]'', ''[[El oro de Moscú]]'', ''[[Una de zombis]]'', ''[[Isi/Disi. Amor a lo bestia]]'', ''[[El asombroso mundo de Borjamari y Pocholo]]'' i, com a productor, ha realitzat ''Una de zombis'', ''Assassí de debò'' i'' Mitjana Roig''. Apareix a Astèrix i Obèlix en els Jocs Olímpics, entre altres.
 
El 30 de setembre de 2005 es va estrenar a tot Espanya la tercera part de la famosa saga de [[Torrente 3: el protector|''Torrente 3: el protector'']].
 
Després d'un polèmic intent a Antena 3, el 2006 i part del 2007 va compaginar els seus treballs en el cinema amb el de presentador de televisió, amb el programa ''Sabies al que venies'', de [[La Sexta]]. Tot i fer 26 programes i emetre dues temporades (2006 i 2007), el programa, esperat el millor show de la televisió i de Santiago Segura va acabar sent un fracàs i un mal gust de boca per als fans i per al mateix Segura. Per aquesta raó mai ha parlat del xou televisiu.
En el món del còmic és coneguda la seva faceta de col·leccionista d'originals. Formen part de la seva tebeoteca originals de [[Berni Wrightson]], [[Richard Corben]], [[Frank Frazetta]], [[SANJULIAN]], [[Robert Crumb]], [[Alex Raymond]] i [[Hal Foster]], entre altres.
 
El juliol de 2011 va ser contractat per [[Antena 3]] com a col·laborador al programa ''[[El hormiguero]]'' de [[Pablo Motos]], on realitza la secció on ensenya als espectadors com es realitzarealitzen algunes escenes d'acció del cinema.<ref>{{ref-publicació|article=Santi Millán i Anna Simón fitxen per 'El hormiguero' |url= http://www.ara.cat/media/Santi-Millan-Anna-Simon-hormiguero_0_764323687.html | consulta=29 d'agost de 2012 |publicació= [[Diari Ara|Ara]] |data=29 d'agost de 2012 }}</ref>
 
==Filmografia==
===Com a actor===
====Curtmetratges====
*Relats''Relatos de mitjanitmedianoche'' (1989).
*''Evilio'' (1992).
*Pertorbat''Perturbado'' (1993).
*''Evilio tornavuelve: el purificador'' (1994).
*''El cobrador del gas noméssólo trucallama una vegadavez'' (1992).
*''Jadoube'' (1993) d'[[Antonio Morales]].
*''El somnisueño de la mestramaestra'' (2002) de [[Luis García Berlanga]].
 
====Llargmetratges====
4.106

modificacions