Estats Units d'Amèrica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
mCap resum de modificació
Línia 45:
Amb una superfície de 9,38 milions de&nbsp;km², i amb més de 300 milions d'habitants, els Estats Units d’Amèrica són el tercer país més gran del món en àrea i en població. És un dels països més diversos ètnicament, resultat de la immigració massiva de molts continents.<ref name="Dealing with Diversity">Adams, J.Q., and Pearlie Strother-Adams (2001). ''Dealing with Diversity''. Chicago: Kendall/Hunt. {{ISBN|078728145X}}</ref> L'[[economia dels Estats Units]] és l'economia nacional més gran del món, amb un [[producte interior brut]] (PIB) nominal superior als 13 bilions de dòlars, el [[2006]], és a dir el 19% de la producció mundial.<ref name="IMF GDP"/>
 
La nació es va fundar per tretze colònies de [[Gran Bretanya]] localitzades a la costa Atlàntica. Proclamant-se "estats", van fer la [[Declaració d'Independència dels Estats Units|Declaració d'Independència]] el [[4 de juliol]] de [[1776]]. Els estats rebels van derrotar a Gran Bretanya en la guerra, la primera guerra d'independència colonial reeixida d'[[Amèrica]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Dull,|nom= Jonathan R. (2003).|data "=2003Lcapítol=Diplomacy of the Revolution, to 1783," pàg.|pàgina= 352, chap. in|títol= ''A Companion to the American Revolution'', ed.|editor= Jack P. Greene and J. R. Pole.|lloc= Maiden, Mass.:|editorial= Blackwell,|isbn=1405116749|llengua pàg.= 352–361. {{ISBN|1405116749anglès}}</ref> La [[Convenció de Filadèlfia]] va adoptar l'actual [[constitució dels Estats Units]] el [[17 de setembre]], [[1787]]; la ratificació d'aquesta l'any següent va fer dels estats parts integrants d'una sola república. La ''[[Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units]]'', que conté deu esmenes sobre els drets i llibertats dels ciutadans, es va ratificar el [[1791]].
 
Els Estats Units són membre permanent del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]]. En l'actualitat, són la potència militar més gran després de la [[Guerra Freda]], i una força important en l'economia del món.<ref>{{ref-web |url= http://www.foreignaffairs.org/20040701faessay83406/eliot-a-cohen/history-and-the-hyperpower.html|obra = Foreign Affairs|títol= History and the Hyperpower|llengua= anglès|data= 14-07-2006}}</ref>
Línia 344:
}}</ref> La [[taxa d'alfabetisme]] és del 99%.<ref name="CIA World Factbook" />
 
Els Estats Units han estat un líder en la recerca científica i la innovació tecnològica des de finalsla fi del [[segle XIX]]. El [[1876]], [[Alexander Graham Bell]] va rebre la primera patent estatunidenca per al [[telèfon]].<ref name="WDL">{{ref-web|url = http://www.wdl.org/en/item/11375/ |títol= Alexander Graham Bell Laboratory Notebook, 1875-1876 |website = [[World Digital Library]] |data= 1875-1876 |consulta= 2013-07-23 }}</ref> El laboratori de [[Thomas Edison]] va desenvolupar el primer [[fonògraf]], la primera [[bombeta]] incandescent, i el primer [[quinetoscopi]] viable. A principis del [[segle XX]], les companyies d'automòbils de [[Oldsmobile|Ramson E. Olds]] i [[Henry Ford]] van dissenyar les primeres línies de [[producció en cadena]] en la manufactura. Els [[germans Wright]], el [[1903]], van realitzar el primer vol a màquina.<ref>{{ref-web
| url = http://www.fai.org/news_archives/fai/000295.asp| títol=FAI NEWS: 100 Years Ago, the Dream of Icarus Became Reality| editor = Fédération Aéronautique Internationale (FAI)| data = 15-08-2007
}}</ref> Amb el creixement del [[nazisme]] a Europa, milers de científics prominents europeus en van emigrar, incloent-hi [[Albert Einstein]] i [[Enrico Fermi]]. Durant la Segona Guerra Mundial, el [[Projecte Manhattan]] va desenvolupar les primeres bombes nuclears. La carrera espacial va produir avanços importants en la tecnologia aeronàutica, en els ordinadors i altres àrees. Els Estats Units van desenvolupar [[ARPANET]] i el seu successor [[Internet]]. En l'actualitat, el 64% del finançament per la [[recerca i desenvolupament]] prové del sector privat.<ref>{{ref-web
Línia 418:
Durant l'administració de [[Bill Clinton]] els Estats Units experimentaren l'expansió econòmica més llarga de la història, de [[1991]] al [[2001]].
[[Fitxer:WTC9-11.jpg|thumb|El [[World Trade Center]], el matí de l'11 de setembre del 2001]]
Les eleccions controvertides de [[Eleccions presidencials als Estats Units del 2000|2000]] es resolgueren per una decisió de la Cort Suprema de Justícia que donà la presidència a l'exgovernador de [[Texas]], [[George W. Bush]]. L'[[11 de setembre]] de 2001, el grup terrorista [[al-Qaida]] perpetrà un atac contra les torres del [[World Trade Center]] a [[Nova York]] i el [[El Pentàgon|Pentàgon]]. El president Bush llançà una "guerra contra el terrorisme" segons el principi de la [[guerra preventiva]], ara coneguda com la "«Doctrina Bush"». AEl finals7 d'octubre de 2001, una coalició internacional encapçalada pels Estats Units envaí l'[[Afganistan]],. Van enderrocantenderrocar el règim [[talibà]] i destruintdestruir tots els camps d'entrenament d'al-Qaida. Els talibans, tanmateix, es reorganitzaren i continuen lluitant aferrissadament contra les forces de la coalició.
 
El [[2002]], l'administració de Bush demanà un canvi de règim i l'obertura de l'[[Iraq]] als controladors nuclears de l'ONU. Sense el suport de l'OTAN ni de les Nacions Unides per realitzar una intervenció militar, el govern de Bush formà una coalició amb països aliats i envaí l'Iraq el [[2003]], sempre segons la teoria de la "guerra preventiva", enderrocant el règim de [[Saddam Hussein]]. Tot i la pressió externa<ref>{{ref-web