Pep Laguarda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Reivindicación de Pep Laguarda
El País
Línia 2:
'''Pep Laguarda''' ([[1946]]-[[3 d'agost|2018]])<ref name=ara>{{ref-publicació|cognom=Serra|nom=Xavi|títol=Mor Pep Laguarda, figura cabdal de la música valenciana|publicació=Diari ARA|url=https://www.ara.cat/cultura/Mor-Pep-Laguarda-musica-valenciana_0_2063793754.html|consulta=4 agost 2018|data=4/08/2018}}</ref> fon un [[cantautor]] i artiste [[rafelbunyoler]], considerat un referent de la [[música en valencià]] i, en concret, del rock mediterrani.<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/amb-la-mort-de-pep-laguarda-la-musica-valenciana-perd-el-seu-referent-mes-magic/|títol=Amb la mort de Pep Laguarda la música valenciana perd el seu referent més màgic|consulta=2018-08-05|llengua=ca}}</ref>
 
== Biografia ==
Cofundador de [[Germania Socialista]] amb [[Josep Vicent Marqués]], Laguarda començà a cantar en públic en tancades de nit a la [[Facultat d'Economia (UV)]]; més tard, visità sovint [[Altea]], com altres artistes coetanis com [[Remigi Palmero]], [[Juli Bustamante]] o [[Lluís Llach]].<ref>{{ref-notícia |títol=El gran artista i Altea |publicació=Levante-EMV |url=https://www.levante-emv.com/cultura/2018/08/09/gran-artista-i-altea/1754376.html |consulta=17 agost 2018 |data=8 agost 2018 |autor=Rafael Llorca Signes}}</ref>
De jove assistí a un concert matinal de [[Bruno Lomas]] i [[Los Milos]] al [[Teatre Principal (València)]] que el va influir molt: «això, per a mi fon com la meua [[confirmació]]. Allò era [[rock and roll]] i m'agradava.» Entre més influències reconegudes tenia a [[Mina (cantant)]], [[Renato Carosone]], [[Bob Dylan]] i [[Jaume Sisa]].<ref>{{ref-notícia |títol=''Pep Laguarda, el alma del rock mediterráneo'' |publicació=El País |url=https://elpais.com/cultura/2018/08/06/actualidad/1533548033_197369.html |consulta=1 setembre 2018 |data=6 agost 2018 |autor=Carles Gámez |llengua=castellà}}</ref>
 
CofundadorEn l'etapa universitària fon cofundador de [[Germania Socialista]] amb [[Josep Vicent Marqués]], Laguardai començà a cantar en públic en tancades de nit a la [[Facultat d'Economia (UV)]]; més tard, visità sovint [[Altea]], com altres artistes coetanis com [[Remigi Palmero]], [[Juli Bustamante]] o [[Lluís Llach]].<ref>{{ref-notícia |títol=El gran artista i Altea |publicació=Levante-EMV |url=https://www.levante-emv.com/cultura/2018/08/09/gran-artista-i-altea/1754376.html |consulta=17 agost 2018 |data=8 agost 2018 |autor=Rafael Llorca Signes}}</ref>
També visqué més d'un mes en solitud a la Caseta del Plater, un [[mas]] de la [[serra Calderona]], abans d'anar-se'n a viure al carrer de la Tapineria, entre el [[Mercat Central]] i la [[Catedral de València]], del qual varen prendre el nom per al grup:<ref>{{ref-web |url=https://play.ara.cat/blogs/domesticsampler/PepLaguarda-PauCristoful-AlbuListening-CasaBonay-Brossadahir-psicodelia-folk_6_1923467635.html |consulta=16 agost 2018 |títol=Entrevista inèdita amb Pep Laguarda |obra=Play |autor=Arnau Sabaté |data=13 desembre 2017}}</ref>
{{Cita|La Tapineria era el meu carrer, i el grup duia aquell nom perquè en aquell carrer vivia un músic que li deien Viven, que ix en el disc. Era un gran amic, el volia molt. Ara és mort. Est em va dir: "per què no li diem Tapineria, al grup?" Perque cada volta que anàvem a assajar, déiem: "anem a Tapineria".}}