Lipopolisacàrid: diferència entre les revisions

# '''Antigen O''' o '''polisacàrid O''' (cadenes exteriorss).

 

El [[lípid A]] conté àcids grassos inusuals (p. ex. [[àcid hidroxi-mirístic]]) i és incrustat a la membrana exterior mentre la resta del LPS projecta de la superfície. El lípid A és un [[disacàrid]] amb cues d'[[àcid gras]] múltiples que s'integren per lipofília a la membrana. Aquesta és la clau en la [[toxicitat]]. Quan les cèl·lules bacterianes són lisades prop del [[sistema immunitari]] en òptim funcionament, fragments de membrana que contenen el lípid A s'alliberen a la circulació, provocant [[febre]], diarrea que en alguns casos pot acabar conduint a una commoció endotòxica fatal també anomenat [[xoc sèptic]], com ocorre sovint en el [[còlera]].

 

El nucli o ''core'' {{en}} d'oligosacàrid conté [[sucre]]s inusuals (p. ex. '''KDO''', [[cetodesoxioctonat]] i [[heptosa]]). El nucli d'[[oligosacàrid]] bàsic és adjunt al lípid A, que és també en part responsable de la toxicitat de bacteris [[gramnegatiu]]s.

 

La cadena lateral o terminal del LPS és l'antigen O dels bacteris. La cadena lateral O o antigen O és també una cadena feta de polisacàrids que s'estén a partir del nucli oligosacàrid. La composició química de la cadena O varia molt entre les soques bacterianes gramnegatives. La presència o absència de cadenes O determinen si el LPS es considera aspre (''rough'') o llis (''smooth''). La plena llargada que les cadenes O deixaria llis el LPS mentre l'absència o reducció d'O-chains faria l'esbós de LPS.<ref name="Bates">{{ref-publicació|autor=Bates J.M. et al |títol=Intestinal alkaline phosphatase detoxifies lipopolysaccharide and prevents inflammation in zebrafish in response to the gut microbiota|publicació=Cell Host and Microbe |volum=2(6) |pàgines=371–382 |any=2007 |pmid = 18078689 |doi=10.1016/j.chom.2007.10.010 }}</ref> Bacteria amb LPS aspre normalment tenen més membranes cel·lulars penetrables a antibiòtics hidròfobs, ja que un esbós LPS és més hidròfob.<ref>{{ref-publicació|autor=Tsujimoto H et al |títol=Diffusion of macrolide antibiotics through the outer membrane of Moraxella catarrhalis |publicació=Journal of Infection and Chemotherapy |volum=74 |pàgines=1045–1055 |any=2003 |pmid = 11810516 }}</ref>

 

La fabricació de '''LPS''' es pot modificar per presentar una estructura de sucres específica. Aquests poden ser reconeguts per un altre LPS (que permet inhibir toxines de LPS) o per [[glicosiltransferasa|glicosiltransferases]] que usen aquesta estructura de sucres per a afegir sucres més específics. Recentment s'ha demostrat que un [[enzim]] específic de l'[[intestí]] ([[fosfatasa alcalina]]) pot desintoxicar els LPS traient els dos [[grup fosfat|grups fosfat]] trobats en carbohidrats de LPS.<ref name="Bates"/> Això pot funcionar com a mecanisme adaptable per ajudar l'[[hoste (biologia)]] a gestionar efectes potencialment tòxics causats per bacteris gramnegatius normalment trobats a l'[[intestí prim]].

 

[[Fitxer:Toll-like receptor pathways revised.jpg|thumbnail|right|300px|[[Receptor tipus peatge]] ('''''TLR''''') dels [[sistema immunitari innat]] reconeix els LPS i disparen la [[resposta immunitària]].]]

Els antigens O (carbohidrats exteriors) són la porció més variable de la molècula dels LPS, transmetent l'especificitat antigènica, en comparació el lípid A és més conservat en part. Tanmateix, la composició del lípid A també pot variar (p. ex., en el nombre i natura de cadenes d'acil fins i tot dintre o entre gèneres). Algunes d'aquestes variacions poden transmetre propietats antagòniques a aquests LPS. Per exemple el lípid de ''[[Rhodobacter]] sphaeroides'' difosforil A ('''RsDPLA''') és un [[Antagonista (bioquímica i farmacologia)|antagonista]] potent dels LPS en cèl·lules humanes, però és un [[agonista]] en [[hàmster]] i cèl·lules [[cavall|equines]].

* [[Mucopolisacàrid]]

 

* {{MeshName|Lipopolysaccharides}}

{{autoritat}}