Segona República Espanyola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
m He inclòs enllaços a les eleccions del 1931, 1933 i 1936 |
||
Línia 132:
=== El bienni reformista (1931-1933) ===
El 28 de juny [[Eleccions generals espanyoles de 1931|se celebren eleccions]] a les [[Corts Constituents|corts constituents]], de nou amb victòria aclaparadora de les esquerres. Abans d'acabar l'any, el 14 d'octubre, Alcalá-Zamora dimiteix com a president del govern perquè al Parlament hi ha massa posicions laiques i reformistes per a un centrista com ell (conserva, però, la presidència de la República), i n'assumeix el càrrec [[Manuel Azaña]], fins aleshores ministre de la Guerra.
El govern aprova la Constitució de la República el 10 de desembre de 1931. Pocs dies després, el 16, Azaña forma un govern estable que donarà lloc a l'anomenat ''bienni socialazañista''.
Línia 156:
==== Les eleccions del 1933: el govern de dretes ====
Les [[Eleccions generals espanyoles de 1933|eleccions generals del 1933]] es van celebrar el 18 de novembre. Tot i que l'abstenció hi va ser força alta, van ser les primeres en què, en aplicació de la [[Constitució de 1931]], les dones van poder exercir el vot. L'esquerra s'hi va presentar desunida: els republicans i socialistes, enfrontats pels conflictes socials, van presentar candidatures separades; a més, un nombre important d'obrers va optar per l'abstenció a petició de la [[CNT]]. La dreta, però, ben al contrari, s'hi va presentar unida i organitzada en moltes circumscripcions. El resultat en va ser la victòria dels partits de centredreta, fet que va inaugurar dos anys de govern conservador, un període que fou anomenat ''Bienni Negre'' per les esquerres.
Dues forces polítiques hi van obtenir els millors resultats: el [[Partit Republicà Radical]] de [[Lerroux]] i la [[CEDA]] de [[José María Gil-Robles y Quiñones|Gil-Robles]]. El president de la República, [[Niceto Alcalá-Zamora|Alcalá Zamora]], temorós davant les pretensions de la CEDA, que amenaçava de reformar la Constitució, va confiar la formació del govern al Partit Republicà Radical. Aquest va constituir un gabinet monocolor que va tenir, però, el suport parlamentari de la CEDA a canvi de la promesa d'una rectificació immediata de les reformes del bienni d'esquerres.
Línia 183:
=== El Front Popular (1936) ===
==== Les eleccions del 16 de febrer de 1936 ====
En [[Eleccions generals espanyoles de 1936|aquestes eleccions]], l'esquerra s'havia reorganitzat: el Partit Socialista ([[PSOE]]), la [[Izquierda Republicana]] de [[Manuel Azaña]], la [[Unió Republicana (1934)|Unió Republicana]] de [[Diego Martínez Barrio]], el Partit Comunista d'Espanya ([[PCE]]) i els nacionalistes gallecs ([[ORGA]]) i catalans ([[ERC]]) es van presentar a les [[Eleccions generals espanyoles (1936)|eleccions]] com a [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]]. Els nacionalistes del País Basc hi simpatitzaven i l'important sindicat anarquista Confederació Nacional del Treball ([[CNT]]) trencà el seu apoliticisme per demanar el vot per al Front Popular, mentre que els partits de dretes es presentaren desunits. A Catalunya, les dretes sí que s'organitzaren, en l'anomenat [[Front Català d'Ordre]].
A Espanya, les eleccions del 16 de febrer de [[1936]] són guanyades de forma aclaparadora pel ''Frente Popular'', mentre a Catalunya guanyà el Front d'Esquerres.<ref group="notes">El Front Català d'Ordre obtingué un resultat decebedor: el Front d'Esquerres va obtenir 41 representants per només 13 pel Front d'Ordre. A Molas, Isidre. ''Lliga Catalana''. Barcelona:Edicions 62.</ref> La victòria de les esquerres es produí per una conjunció de factors: la desqualificació del Partit Radical de Lerroux, la massiva participació electoral dels anarquistes i la divisió d'unes forces de dreta fraccionades entre el [[Bloque Nacional]] (successora de [[Renovación Española]]) de [[José Calvo Sotelo]] i la CEDA de [[José María Gil-Robles y Quiñones|Gil Robles]].
| |||