Bèlgica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m m
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 45:
 
== Toponímia ==
La menció més antiga dels termes ''[[Belgae]]'' i ''Belgica'', en [[llatí]], es troben al llibre ''[[De bello gallico|]]''De bello gallico'']] de [[Juli Cèsar]]. Ell divideix la Gàl·lia en tres parts: els pobles [[gals]], els [[Aquitània|aquitans]] i els [[Belgae|belgues]]. Aquests últims eren separats de Gàl·lia pels rius [[Sena]] i [[Marne]]. [[Gàl·lia]] fou dividida per [[Marc Vispani Agripa]] en tres províncies, una de les quals portava el nom de ''Belgica''. [[Domicià]], al seu torn, la dividí en tres noves províncies, una ''[[Gallia Belgica]]'' i dues ''Germania''. La ''Gallia Belgica'' fou dividida una vegada més en dos: la ''Belgica Prima'' i la ''Belgica Secunda''. La major part de la Bèlgica actual se situa en la ''Germania Inferior'' (més tard anomenada ''Germania Secunda'') i en la ''Belgica Secunda''.
 
Aquestes termes desaparegueren quasi totalment després de les [[grans invasions germàniques]], i no subsistiren sinó als llibres del clergat. Reaparegueren a la segona meitat del [[segle IX]], després de l'escissió de l'imperi de [[Carlemany]] amb la creació de la [[Regne de Lotaríngia|Lotaríngia]]. El clergat de l'època utilitzà el terme ''Belgica'' per a designar el regne de [[Lotari II de Lotaríngia|Lotari II]], situat entre la ''Gallia'' de [[Carles II el Calb]] i la ''Germania'' de [[Lluís II el Germànic]]. Les denominacions ''Belgae'', ''Belgica'', ''Gallia Belgica'' desaparegueren una vegada més en el [[segle XII]], després de la desaparició de la Lotaríngia.