Edat d'or de l'islam: diferència entre les revisions

Es considera que aquest període s'inicià durant el regnat de [[Harun ar-Raixid|Harun al-Raixid]] del [[Califat abbàssida|califat abassida]] (786-809), amb la inauguració de la [[Casa de la Saviesa|Casa de la Saviesa de Bagdad]], on els acadèmics de diferents cultures d'arreu del món s'hi reunien per a traduir tot el coneixement clàssic a [[Àrab|l'àrab]].<ref>Medieval India, NCERT, {{ISBN|81-7450-395-1}}</ref><ref>Vartan Gregorian, "Islam: A Mosaic, Not a Monolith", Brookings Institution Press, 2003, pg 26–38 {{ISBN|0-8157-3283-X}}</ref> Aquesta esplendor arribà a la fi amb la caiguda del califat abbasida arran de les invasions mongòliques i el [[Setge de Bagdad (1258)|Setge de Bagdad]] de 1258.<ref>''Islamic Radicalism and Multicultural Politics''. Taylor & Francis. 2011-03-01. p. 9. {{ISBN|978-1-136-95960-8}}. Retrieved 26 August 2012.</ref> Alguns acadèmics contemporanis, però, marquen la fi de l'Edat d'Or de l'Islam a les darreries dels segles XV i XVI.<ref>George Saliba (1994), ''A History of Arabic Astronomy: Planetary Theories During the Golden Age of Islam'', pp. 245, 250, 256–7. New York University Press, {{ISBN|0-8147-8023-7}}.</ref><ref>King, David A. (1983). "The Astronomy of the Mamluks". ''Isis''. '''74''' (4): 531–555. doi:10.1086/353360</ref><ref>Hassan, Ahmad Y (1996). "Factors Behind the Decline of Islamic Science After the Sixteenth Century". In Sharifah Shifa Al-Attas. ''Islam and the Challenge of Modernity, Proceedings of the Inaugural Symposium on Islam and the Challenge of Modernity: Historical and Contemporary Contexts, Kuala Lumpur, August 1–5, 1994''. International Institute of Islamic Thought and Civilization (ISTAC). pp. 351–399. Archived from the original on 2 April 2015.</ref>

 

La metàfora d'«edat d'or» apareix per primer cop al segle XIX en els textos orientalistes que parlen sobre l'història de l'Islam. Qualsevol definició del terme és ambigua, i depenent si s'hi fa èmfasi en les gestes culturals o militars, es pot fer referència a intervals de temps molt diferents. Per aquesta raó, un autor pot afirmar que l'Edat d'Or de l'Islam coincideix amb la durada del califat, o "fins a sis segles i mig",<ref>"For six centuries and a half, through the golden age of Islam, lasted this Caliphate, till extinguished by the Osmanli sultans and in the death of the last of the blood of the house of Mahomet. The true Caliphate ended with the fall of Bagdad". ''New Outlook'', Volume 45, 1892, p. 370.</ref> mentre un altre diria que la seva fi té lloc no més tard que unes dècades després de les conquestes de [[Primer califat|raixidun]], amb la mort [[Úmar ibn al-Khattab|d'Úmar]] i la [[Primera fitna|Primera Fitna.]]<ref>"the golden age of Islam, as Mr. Gilman points out, ended with Omar, the second of the Kalifs." ''The Literary World'', Volume 36, 1887, p. 308.</ref>