Diferència entre revisions de la pàgina «Ponç I de Cabrera»

→‎Fets destacats: Paper amb RB3.
(→‎Fets destacats: Paper amb RB3.)
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Pel seu casament amb Letgarda, alguns castells conquerits pel seu pare Arnau van passar a domini dels senyors de Cabrera. Entre ells, els castells de [[castell de Montclar|Montclar]], [[castell d'Artesa|Artesa]], [[castell de Foradada|Foradada]], [[castell de Montsonís|Montsonís]], [[castell de Rubió de Sols (Foradada)|Rubió]] i [[castell de Marcovau|Marcovau]], [[castell de Queralt|Queralt]], [[castell de Santa Linya|Santa Linya]], com tots els del sud del [[Serra del Montsec |Montsec]].
 
Ponç ocupava un lloc preeminent a la cort de [[Ramon Berenguer I|compte de Barcelona]], sent el seu nom el que encapçalava la llista de magnats convocats a promulgar els [[Usatges]] de [[1071]],<ref name="barons">{{Ref-llibre |cognom= Sobrequés|nom= Santiago|autor= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic|urlcapítol= |editor= |títol= Els barons de Catalunya |títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= català|volum= 3|edició= |editorial= Vicens Vives|lloc= Barcelona|data= |mes= |any= 1991|pàgina= |pàgines= |col·lecció= Història de Catalunya. Biografies catalanes|isbn= 84-316-1806-X|oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}</ref> el mateix any que el comte [[Ramon Berenguer I]] li feia jurar fidelitat pels castells de [[castell de Blanes|Blanes]], [[castell d'Argimon|Argimon]] i [[castell de Cabrera (Collsacabra)|Cabrera]], a més de les forces vescomtals de la ciutat de Girona.<ref name="feudorum">{{Ref-llibre |cognom= de Caldes|nom= Ramon|autor= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= Document 404|urlcapítol= |editor= |títol= [[Liber feudorum maior]]|títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= |volum= |edició= |editorial= |lloc= |data= |mes= |any= |pàgina= |pàgines= |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}</ref>
 
Anys abans però, ja es troba present en el magne tribunal que havia de dictar sentència en el conflicte entre [[Ramon Berenguer I]] i [[Mir Geribert]] el [[1059]].<ref name="comtes">{{Ref-llibre |cognom= Sobrequés|nom= Santiago|autor= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= Ramon Berenguer I el Vell|urlcapítol= |editor= |títol= Els grans comtes de Barcelona |títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= català|volum= 2|edició= |editorial= Vicens Vives|lloc= Barcelona|data= |mes= |any= 1991|pàgina= |pàgines= |col·lecció= Història de Catalunya. Biografies catalanes|isbn= 84-316-1805-1|oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}</ref>
 
Durant els enfrontaments que van seguir a la mort del [[Ramon Berenguer I|compte de Barcelona]], prengué per [[Ramon Berenguer II]] contra el seu germà [[Berenguer Ramon II]]. Tal és així, que en el pacte entre els dos germans de [[1080]], Ponç es troba entre els homes de confiança que Ramon Berenguer II entrega com a ostatges al seu germà en cas de no complir la seva part de l'acord.<ref name="comtes2">{{Ref-llibre |cognom= Sobrequés|nom= Santiago|autor= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= Ramon Berenguer II "Cap d'Estopes". Berenguer Ramon II el Fraticida|urlcapítol= |editor= |títol= Els grans comtes de Barcelona |títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= català|volum= 2|edició= |editorial= Vicens Vives|lloc= Barcelona|data= |mes= |any= 1991|pàgina= |pàgines= |col·lecció= Història de Catalunya. Biografies catalanes|isbn= 84-316-1805-1|oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}</ref>
 
Després del fratricidi, es sap que tant Ponç I com el seu fill [[Guerau II de Cabrera]] es situaren en el tercer bàndol enfrontat, aquell que cercava posar pau entre els homes de Berenguer Ramon II i els que juraren defensar la memòria del difunt Ramon Berenguer II.<ref name="comtes2"></ref> PosteriormentBàndol foual unque delsSobrequés curadorsanomena "el partit del seny". Instaurada la pau entre les faccions, formaria part del consell del comte Berenguer Ramon II (nobles que a més d'aconsellar, vigilaven que El Fraticida complís els acords que havia signat, de vetllar i tutelar el fill del germà difunt, [[Ramon Berenguer III]], ([[1086]]a qui hauria de fer hereu i successor).<ref name="Dichistcat"></ref>
 
Vers el futur comte, Ponç fou un dels curadors de Ramon Berenguer III en la seva minoria d'edat ([[1086]]).<ref name="Dichistcat"></ref> Quan aquest ascendí al poder del comtat, Ponç encara formava part del consell, tant en els primers anys continuïstes, com posteriorment, quan el jove comte va desmantellant l'herència política del seu oncle.<ref name="comtes3">{{Ref-llibre |cognom= Sobrequés|nom= Santiago|autor= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= Ramon Berenguer III el Gran|urlcapítol= |editor= |títol= Els grans comtes de Barcelona |títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= català|volum= 2|edició= |editorial= Vicens Vives|lloc= Barcelona|data= |mes= |any= 1991|pàgina= |pàgines= |col·lecció= Història de Catalunya. Biografies catalanes|isbn= 84-316-1805-1|oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}</ref> Però mica en mica seria apartat del consell en favor de membres més joves, entre els quals hi havia el seu fill Guerau.
 
==Enllaços externs==
1.662

modificacions