Gérard Depardieu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
format de referències |
||
Línia 35:
=== Començament com actor ===
L'any 1963, seguint els consells de Michel Pilorgé (fill d'un metge de [[Berry]]),<ref name="BOYE_12">Bernard Boyé, ''Les Légendes du cinéma français : Gérard Depardieu'', éd. Autres Temps, 2010, page 12.</ref> Gérard Depardieu puja amb ell a [[París]] on segueixen junts un curs de comèdia al Teatre nacional popular. A continuació segueix al teatre Édouard VII — al mateix temps que [[Claude Jade]] i [[Alain Doutey]] - les lliçons de Jean-Laurent Cochet que el posa sota la seva protecció. En aquella època, coneix [[Élisabeth Depardieu]], de l'[[École polytechnique]] amb qui es casa l'11 d'abril de 1970 a [[Bourg-la-Reine]]. La seva esposa li fa llavors descobrir el món de la burgesia;<ref name="destin">Laurent Delahousse, « Gérard Depardieu : blessures secrètes », ''Un jour, un destin'', 2009.</ref> li presenta [[Agnès Varda]] i el seu marit [[Jacques Demy]]<ref>Bernard Boyé, ''Les Légendes du cinéma français: Gérard Depardieu'', opcit p.15.</ref> a casa de qui fa de cangur per guanyar diners.<ref name="parismatch">{{Lien web|url=http://www.parismatch.com/People-Match/Cinema/Actu/Gerard-Depardieu.-L-homme-blesse-453422/|titre=Gérard Depardieu. L'homme blessé|auteur=Agathe Godard et François Pédron|date=20 décembre 2012|site=[[Paris Match]]}}</ref> La seva falta de [[cultura]] li fa devorar amb passió i aviditat tots els grans [[Classicisme|textos clàssics]] tot seguint la [[teràpia]] del metge Tomatis per corregir les seves dificultats de [[elocució]] i la seva memòria deficient.<ref>Paul Chutkow, ''Depardieu'', Belfond, 1994, p.151 i següents</ref>
L'any 1970, [[Pierre Michel Audiard|Michel Audiard]] li procura un petit paper al ''Le Cri du cormoran le soir au-dessus des jonques ''. Fa igualment un petit paper al film ''Un peu de soleil dans l'eau froide'' (1971) de [[Jacques Deray]]. Actua en a diverses peces de teatre a París, sobretot a dues peces posades en escena per Claude Régy; allà [[Marguerite Duras]] l'observa i li ofereix un paper l'any 1972 a ''Nathalie Granger'' i un altre l'any següent a ''La Femme du Gange.''.<ref>{{ref-web|cognom= Lefort |nom= Gérard |títol= Gérard Depardieu a tourné dans quatre films de Marguerite Duras |url= http://www.liberation.fr/culture/0101176133-sa-pente-paysanne-gerard-depardieu-a-tourne-dans-quatre-films-de-marguerite-duras |editor= Libération |data= 4 de març de 1996}}</ref> El mateix any, Pierre Tchernia li ofereix un petit paper de pistoler amb algunes rèpliques a ''Le Viager'', al costat de [[Michel Serrault]].
=== L'èxit ===
[[Fitxer:Depardieu_Cannes_Cyrano.jpg|miniatura|Gérard Depardieu al Festival de Canes 1989.]]
Linha 90 ⟶ 91:
Suport de l'esquerra durant llargs anys,<ref>{{ref-web|cognom= Raymond |nom= Grégory |títol= Gérard Depardieu, Villepinte: de Mitterrand à Sarkozy, en passant par le Parti communiste, itinéraire d'un électeur contrarié |url= https://www.huffingtonpost.fr/2012/03/12/gerard-depardieu-villepinte-mitterrand-communiste-verts_n_1338864.html |editor= Huffington Post |data= 12 de març de 2012}}</ref> Gérard Depardieu es compromet amb el « Moviment individual, exasperant i independent per a la reelecció de [[François Mitterrand]] » el desembre 1987. L'actor és a la portada del diari ''Le Matin de Paris'' l'any 1988, apelant el president sortint a tornar a presentar-se amb la crida « Mitterrand o mai ». Reelegit, el president Mitterrand li atorga llavors la [[Legió d'Honor]].
===== Partit comunista =====
L'any 1993, dòna públicament suport per primera vegada al [[Partit Comunista Francès|Partit comunista francès]],<ref>{{ref-web|cognom= Miou Miou |nom= Renaud |títol= Depardieu: Une surprise était annoncée pour le spectacle de la grande scène, à la Fête de l'Huma |url= https://www.humanite.fr/node/244143 |editor= ''[[L'Humanité]]'' |data= 4 de setembre de 1993}}</ref> més tard l'any 2002, participa econòmicament a refinançar el PFC. Entre els seus altres compromisos, es compromet per al candidat dels [[Els Verds (França)|Verds]], Jacques Boutault, a les eleccions municipals de 2008 de París. L'any 2010, Gérard Depardieu dóna suport al president socialista de la regió [[Llenguadoc-Rosselló]] , [[Georges Frêche]], quan és atacat.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|títol= Gérard, rends un hommage à Georges Frêche pour nous! |url= |publicació= 'Libération' |data=}}</ref> L'actor va d'altra banda als seu funeral i li ret públicament homenatge el 27 de juliol.<ref>{{ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=Haxu5G4tECw Louis |títol=Nicollin et Gérard Depardieu parlent de Georges
===== Noël Mamère =====
L'any 2002, critica Noël Mamère, diputat-alcalde [[Els Verds (França)|ecologista]] de [[Begla]], que rebutja presenciar un partit de rugbi girondí a causa de la presència de l'home de negocis Rafik Khalifa, que acusa d'haver fet fortuna gràcies als generals algerians i de ser corrupte.<ref name="Gérard Depardieu cravate Noël Mamère">{{ref-web|url=http://www.liberation.fr/sports/0101426383-gerard-depardieu-cravate-noel-mamere|títol=Gérard Depardieu cravate Noël Mamère|editor=Libération|dia=30|mes= setembre |any=2002}}</ref> Vell amic de Khalifa, Depardieu tracta Mamère de racista i de feixista, afegint que {{Cita|il a peut-être chié dans son froc en velours}} et qu'{{citar ref|il devrait être chassé de son parti car [[Les Verts (France)|Les Verts]] sont plus intelligents que lui}}<ref name="Gérard Depardieu cravate Noël Mamère"/><ref> {{ref-web|cognom=|nom=|títol= Polémique Gérard Depardieu / Noël Mamère dans l'émission ''Tout le mond'en parle'', animé par Thierry Ardisson |url= http://www.ina.fr/ardisson/tout-le-monde-en-parle/video/I06115421/polemique-gerard-depardieu-noel-mamere.fr.html |editor= ''Ina.fr'' |data= 5 d'octubre de 2002}}</ref>
| |||