Obre el menú principal

Canvis

Francesc -> Aragó
'''Domènec Francesc Joan Aragó''', (en francès ''Dominique François Jean Arago''), conegut als Països Catalans com a ''Francesc Aragó'' i internacionalment com ''François Arago'', ([[Estagell]], [[Rosselló]], [[26 de febrer]] del [[1786]] - [[París]], [[2 d'octubre]] del [[1853]]) fou un [[matemàtic]], [[físic]], [[astrònom]] i [[polític]].
 
Francesc vaVa continuar els treballs de mesura del meridià per definir el metre des de [[Barcelona]] fins a [[Mallorca]]. Va descobrir diversos fenòmens d'electromagnetisme que li van valer la [[medalla Copley]]. Va descobrir que la velocitat de la llum és independent de la velocitat relativa de l'emissor i el receptor, fet que va ser la base pel desenvolupament de la [[teoria de la relativitat]]. Va descobrir la polarització de la llum i va desenvolupar la teoria ondulatòria de la llum. Igualment va ser actiu en nombrosos camps com la meteorologia, la geofísica, l'astronomia, l'electromagnetisme.
 
Com a polític, de profundes idees republicanes, fou un dels signants de la proclamació de la [[Segona República Francesa]], de la qual va ser ministre. Va defensar el sufragi universal i va decretar l'abolició de l'esclavatge a França.
==Biografia==
===La família nord-catalana dels Aragó===
La família nord-catalana de [[cognom Aragó]] era coneguda. FrancescAragó era fill del liberal [[Francesc Bonaventura Aragó]]<ref name="Diccionari">{{ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Diccionari d'Història de Catalunya | editorial=Edicions 62 |data=1998 |pàgines=p. 53 |isbn=84-297-3521-6 |citació=entrada: "Aragó"}}</ref> i de Maria Roig. Era el més gran dels quatre germans Aragó, els quals tots ells esdevingueren cèlebres personalitats de la França d'aquells temps.
* [[Joan Aragó]] ([[1788]]-[[1836]]) va emigrar cap a l'[[Amèrica del Nord]] i esdevingué general de l'exèrcit de [[Mèxic]] combatent a la [[Guerra d'independència de Mèxic|guerra d'independència]] contra [[Espanya]].
* [[Jaume Aragó]] ([[1799]]-[[1855]]) participà en el viatge d'exploració que [[Louis de Freycinet]] dugué a terme en l'''Uranie'' entre [[1817]] i [[1821]]; quan tornà del viatge, es dedicà al periodisme i a la literatura.
* [[Esteve Aragó]] ([[1802]] - [[1892]]) va escriure un gran nombre d'obres de teatre entre [[1822]] i [[1847]] i, segons es diu, va col·laborar amb [[Honoré de Balzac]] en l'escriptura de ''l'Héritière de Birague''.
 
Va mantenir sempre el lligam amb la seva terra, a la qual va retornar en diverses ocasions clau de la seva vida per reflexionar amb tranquil·litat.<ref name="Diccionari"/> Francesc Aragó esEs va casar l'11 de setembre del [[1811]] amb Lucie Carrier-Desombes,<ref>[[#Lequeux|Lequeux 2008]]: p.45</ref> amb qui va tenir tres fills:<ref>{{Ref-llibre |cognom=Toulotte |nom=Muriel |cognom2=Laugier |nom2=Lucie |títol=Etienne Arago, 1802-1892: une vie, un siècle |url= http://books.google.cat/books?id=MwIjAQAAIAAJ&q=Emmanuel+Gabriel+Alfred+Arago&dq=Emmanuel+Gabriel+Alfred+Arago&hl=ca&ei=dj0ZTunTC4fZsgbm7eDhDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ |llengua=francès | editorial=Publications de l'Olivier |data=1993 |pàgines=p.273 |isbn=290886603X }}</ref>
* [[Emmanuel Aragó]] (1812-1896), advocat i polític republicà.
* Alfred Arago (1815-1892), pintor i inspector general de belles arts .
===Joventut i formació===
 
De jove, Francesc Aragó va mostrar vocació militar i fou dut a l'escola municipal de [[Perpinyà]] que avui porta el nom de [[Liceu Francesc Aragó]], on va començar a estudiar, fonamentalment literatura.
 
Un dia va veure un oficial molt jove, que dirigia les obres de reparació de la muralla de la ciutat i li va preguntar com és que havia aconseguit els galons tan ràpid. Aquest oficial li va explicar que havia estudiat a l'Escola Politècnica, on, per a entrar-hi, s'havia d'aprovar un examen d'ingrés, i que a la biblioteca de l'escola central hi havia publicat el temari de l'examen.<ref name=A4>[[#Aragó|Aragó 1854]]: Cap. 4</ref>
17.001

modificacions