Diferència entre revisions de la pàgina «Arthur Rimbaud»

3 octets eliminats ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
| influi_en =
}}
[[Fitxer:Rimbaud par Verlaine1.JPG|thumb|right|Dibuix d'Arthur Rimabud fet per [[Paul Verlaine]].]]
'''Jean Nicolas Arthur Rimbaud''' ([[Charleville-Mézières|Charleville]], [[20 d'octubre]] del [[1854]] - [[Marsella]], [[10 de novembre]] del [[1891]]) fou un [[poeta]] [[França|francès]].
 
== Biografia ==
Nasqué al si d'una família de la classe mitjana de Charleville, al [[departament de les Ardenes]], al nord-est de França. De petit, Rimbaud va ser molt neguitós, tot i que fou un estudiant brillant. A l'edat de quinze anys, ja havia estat guardonat amb molts premis i havia compost versos originals de gran qualitat i diàlegs en llatí.
 
El 1870, el seu mestre, Georges Izambard, esdevingué el seu primer mentor literari, i els seus versos en francès van adquirir ràpidament una qualitat superior. Sovint fugia de casa seva i molt possiblement, en una d'aquestes fugides, participà breument aen la [[Comuna de París]], el 1871, cosa que va retratar al seu poema '' L'Orgie parisienne ou Paris se repeuple '' (L'orgia parisenca o París es repobla).
 
Probablement, fou víctima d'un atac sexual per part de soldats comuners embriacs. El seu poema ''Le Coeur supplicié'' (El cor torturat) ho suggereix. Aleshores, es va tornar [[anarquisme|anarquista]] i començà a beure i divertir-se colpint els burgesos locals amb les seves robes esparracades i el seu cabell llarg. Al mateix temps, escrigué a Izambard i Paul Démenty sobre el seu mètode per a assolir la transcendència poètica o el poder visionari mitjançant "una llarga, immensa i racional bogeria de tots els sentits" (''Les lettres du voyant''- Les cartes del vident). Va tornar a [[París]] a finals de setembre del [[1871]] davant la invitació de l'eminent parnassià [[Paul Verlaine]] (profundament impressionat per la lectura de l'obra mestra de Rimbaud: ''Le bateau ivre''- El vaixell embriac).
 
Rimbaud va viure per poc de temps a casa de Verlaine, i es va traslladar a cases d'amics comuns, com el nord-català [[Ernest Cabaner]] o [[Charles Cros]]. El poeta Verlaine, d'orientació bisexual, ràpidament es va enamorar d'aquell ombrívol i alt adolescent, d'ulls blaus i cabell castany, i immediatament van esdevenir amants,; portantportaren en endavant una vida dissoluta de vagabunds, embriacs d'[[absenta]] i [[haixix]]. Així van escandalitzar l'elit literària parisenca, indignada particularment pel comportament de Rimbaud, l'arquetípic ''[[enfant terrible]]''. Al llarg d'aquest període, va continuar escrivint els seus contundents, visionaris versos moderns, superant el seu mestre, [[Charles Baudelaire]].
 
La turbulenta relació [[homosexualitat|homosexual]] entre Rimbaud i Verlaine els va conduir a [[Londres]] el [[1872]], i Verlaine abandonà la seva esposa i el seu fill (als quals acostumava a maltractar en extrem durant les seves ires causades per l'alcohol).
Rimbaud i Verlaine es retrobaren per darrera vegada el [[1875]], a Alemanya, quan Verlaine va recuperar la llibertat després de la seva falsa conversió al catolicisme. Aleshores, Rimbaud havia abandonat l'escriptura i havia optat per una vida estable de treball, fart ja de la salvatge existència anterior, segons alguns afirmaren o, ja que havia decidit fer-se ric i independent, per poder després convertir-se en un poeta i home de lletres lliure de penúries econòmiques, segons d'altres especularen.
 
Continuà viatjant extensament per [[Europa]], normalment a peu. A l'estiu del [[1876]], s'enrolà com a soldat en l'exèrcit neerlandès per viatjar gratis a l'[[illa de Java]], ([[Indonèsia]]), on ràpidament desertà, i posteriorment tornà a França amb vaixell. Viatjà a [[Xipre]] i, el [[1880]], finalment, s'establí a [[Adén]] ([[Iemen]]), com a empleat de certa importància aen l'Agència Bardey. Allà tingué diverses amants nadiues i durant un temps visqué amb una abissínia.
 
El [[1884]], deixà aquest treball i es convertí en mercader per compte propi a [[Harar]], a l'actual [[Etiòpia]]. Va fer-hi una petita fortuna com a traficant d'armes fins que se li desenvolupà una [[sinovitis]] al genoll dret, que degenerà en [[carcinoma]], la qual cosa el forçà a retornar a França el 9 de maig del 1891, on pocs dies després li hagueren d'amputar la cama. Finalment, morí a Marsella, el 10 de novembre, a l'edat de 37 anys.
 
== Enllaços externs ==
* {{En}} [http://books.google.com.tr/books?id=o6Usg1eM9HUC&printsec=frontcover&hl=tr#v=onepage&q&f=false THE QUIET LIFE A collection of photos and drawings of Arthur RİMBAUD Edited by Beyaz Arif AKBAS Yalnizgoz BOOKS/Edirne 2011 USA,] {{ISBN|978-1-4680-1801-1}}.
 
{{Autoritat}}
20.627

modificacions