Clau (notació musical): diferència entre les revisions

 

== Història ==

Inicialment, la [[música]] es transmetia oralment, però amb el temps va sorgir la necessitat d'anotar-la per poder-la recordar i transmetre. Els primers sistemes de notació eren bastant primitius i només indicaven la línia [[melodia|melòdica]] ascendent o descendent de la [[veu]]. Un dels problemes bàsics era nomenar i representar per escrit els sons que es [[Cant|cantaven]], de manera que la clau, l'origen de la qual es remunta al [[segle X]],{{sfn|De Candé|2002|p = ''74''}} va ser un dels primers signes musicals a aparèixer.

 

A vegades les claus no representen el so real que emet un instrument. En alguns casos l'instrument està afinat una [[Octava (música)|octava]] més greu del que indica la clau en la qual està escrit i en altres casos l'instrument està afinat una octava més agut. Això és conegut com a «transposició d'octava».{{sfn|Apel|1969|p = ''180''}}

 

 

La clau de ''sol'' ha estat utilitzada des del [[segle XVIII]] per a la transposició d'instruments que sonen una octava més baixa, com la guitarra, la flauta de bec alto o la veu de tenor en la [[Veu (polifonia)|música vocal]]. Per la seva banda, el [[contrabaix]] i el [[contrafagot]] s'escriuen en clau de ''fa'' en quarta, però sonen una octava més greu.

[[Fitxer:Басовый ключ+8.svg|80px|Clau de fa transposada per damunt]]

|

La clau de ''fa'' també pot ser anotada amb un signe de transposició d'octava:{{sfn|Gerou|1996}}<ref name="VirginiaTech" />

* La clau de ''fa'' amb un «8» per sota: de vegades s'usa per a instruments com el [[contrabaix]] o el [[contrafagot]].

A vegades, les partitures vocals poden aparèixer escrites en dos pentagrames en lloc de quatre. D'aquesta manera, en el pentagrama superior, en clau de ''sol'', es representen les veus de soprano i contralt; mentre en l'inferior, en clau de ''fa'' en quarta es representen les veus de tenor i baix.{{sfn|Gauldin|2009|p = 77}}

 

<references group=nota/>

 

{{Referències}}