Obre el menú principal

Canvis

Es desfà la revisió 20274700 de 37.15.7.95 (Discussió)No s'ha pogut referenciar la dada.
La intenció didàctica i justificativa, i el sentiment religiós i providencialista es reflecteixen al llarg de tota la ''Crònica''. El rei, a qui agrada d'aparèixer com un heroi d'[[epopeia]], no sempre fa història militar i política, sinó que sovint ens mostra els petits fets de la seva vida i els racons més íntims de la seva personalitat. A la ''Crònica'' es fa ús d'un llenguatge viu i popular (refranys, dites i expressions col·loquials, utilització de la primera persona del plural, etc.) i de la llengua pròpia per part dels personatges (català, castellà, aragonès, àrab, francès, etc.).
 
Una obra atribuïda a Jaume I és el ''Llibre de saviesaSaviesa del reiRey Enen JaumeJacme I d'Aragó'', un recull d'extrets de lectures morals, polítiques i de ciència natural, però en realitat correspon al seu nét [[Jaume el Just|Jaume II]].
 
== Sepulcre ==
2.804

modificacions