Jean de Meung: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 18:
El seu poema mostra en el grau més alt, tot i la laxitud del seu to, les facultats de l'observació aguda, el raonament lúcid i l'exposició,fet que li dóna dret a ser considerat el major dels poetes francesos medievals. Maneja la llengua francesa amb una facilitat i precisió desconeguda als seus predecessors i la llarga extensió del seu poema no va ser cap impediment per a la seva popularitat i difusió al llarg dels segles XIII i XIV. Part del seu auge es va deure sens dubte al caràcter erudit de l'autor, qui, havent dominat gairebé tot el coneixement científic i literari que podia adquirir-se en la França de la seva època amb els seus mitjans, va donar lloc en el seu poema a gran quantitat d'informació útil i nombroses cites d'autors clàssics. No obstant això, va aconseguir tenir també vigorosos detractors: el llibre va ser atacat per Guillaume de Deguileville en el seu ''Pèlerinage de la vie humaine'' (c. 1330), una obra també extensa i popular a Anglaterra i França; el filòsof [[Jean Gerson]] i [[Christine de Pisan]], es van unir a aquestes crítiques, [[Christine de Pisan|Christine]] defensà al seu sexe dels atacs de Jean de Meung en el seu ''Epitre au dieu d'amour''.
Jean de Meung va traduir el 1284 el tractat De Re Militari de Vegeci al francès com ''Le livre de Végèce de l'art de chevalerie'' ("El llibre de [[Flavi Renat Vegeci|Vegeci]] sobre la disciplina ''[[De Re Militari|de]]'' la cavalleria").<ref name="Renatus1536">{{cite book|author=Flavius Vegetius Renatus|title=Flave Vegece René ... Du fait de guerre: et fleur de chevalerie: quatre livres|url=https://books.google.com/books?id=x4VUAAAAcAAJ&pg=PP181|year=1536|publisher=Wechel|pages=181–}}</ref> També va escriure una inspirada versió, la primera en francès, de les "cartes d'Abelard i [[Heloïsa|Eloísa".]] Un manuscrit d'aquesta traducció es troba, amb escolis de [[Francesco Petrarca]], a la Biblioteca Nacional de París. La seva traducció de l'obra ''[[Consolació de la filosofia|de consolatione philosophiae]]'' de [[Boeci]] està precedida d'una carta a [[Felip IV de França|Felip IV el Bell]] de França en què enumera les seves obres antigues, dues de les quals s'han perdut: ''De spirituelle amitié'' traducció de l'obra D''e spiritualis amicitia'' de [[Elred de Rievaulx]] (mort el 1166), i el ''Livre des merveilles d'Hirlande'', traducció de la ''Topographia Hibernica'' o ''De Mirabilibus Hiberniae'' de [[Giraldus Cambrensis]] (Gerald de Barri). Els seus últims poemes són indubtablement el seu ''Testament'' i el seu ''Codicille.''<ref name="Meung1501">{{cite book|author=Jean de Meung|title=Le Codicille Et Testament|url=https://books.google.com/books?id=_09hAAAAcAAJ|year=1501}}</ref> El ''Testament'' està escrit en cuaderna via monorrima i conté avisos de diversa classe als diferents estaments de la societat. És igualment autor d'un ''Dodechedron de fortune'' publicat segle i mig després (Paris: Etienne Groulleau, 1556).
== Referències ==
| |||