Obre el menú principal

Canvis

m
m
Anníbal projectà l'atac directe a Roma, en una expedició per terra. El primer episodi fou la [[presa de Sagunt]], aliada dels romans, que es defensà aferrissadament. Un cop dominada, Anníbal, amb un gran exèrcit, travessà els [[Pirineus]] i els [[Alps]] seguint una ruta molt discutida en els detalls. De fet, els romans l'esperaven a [[Arle]]. Penetrà a [[Itàlia]], on aconseguí grans victòries (batalles de [[batalla de Trèbia|Trèbia]] i [[Batalla del llac Trasimè|Trasimè]]), però no s'atreví a assetjar [[Roma]] i no se li uniren els pobles itàlics dominats pels romans. Es dirigí cap al Sud de la península, on tingué una altra gran victòria ([[batalla de Cannes|Cannas]]), i s'establí a [[Càpua]]. Mentrestant, els romans contraatacaren desembarcant a [[Empúries]] ([[218 aC]]), des d'on dominaren la costa catalana i després la del Sud de l'[[Ebre]] fins a [[Andalusia]], i així tallaren el camí de terra entre Cartago i Anníbal. Liquidat el domini cartaginès a [[Hispània]] ([[206 aC]]), [[Publi Corneli Escipió Africà Major|Publi Corneli Escipió Africà]] dirigí la guerra al territori de Cartago ([[204 aC]]), que Anníbal va anar a defensar, però fou vençut ([[batalla de Zama]], [[202 aC]]). Roma dominava la Mediterrània occidental i Cartago ja no fou més una potència militar.
 
=== Tercera guerra púnica (149 aC - 146 aC) ===
{{AP|Tercera Guerra Púnica}}
Fou empresa pels romans, que temien una resurrecció del poder de [[Cartago]]. Aprofitant la malvolença del rei [[Numídia|númida]] [[Masinissa I]] contra els cartaginesos, [[Roma]] inicià una guerra d'extermini, que acabà amb la presa de Cartago, després d'una resistència desesperada de l'exèrcit que comandava [[Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor|Escipió Emilià]]. La ciutat fou arrasada i no ressorgí fins un segle i mig després, ja com a ciutat romana, en temps de [[Juli Cèsar]].
 
== Vegeu també ==
{{commonscat}}
* [[Era postclàssica]]
 
{{commonscat}}
 
{{Antiguitat clàssica}}
36.206

modificacions