Leon Battista Alberti: diferència entre les revisions

El [[1447]] se li encarrega la construcció del [[palau Rucellai|palau de la família Rucellai]]. La seva intervenció se centra a la façana, sobre una base que imita l'[[opus reticulatum]] [[Imperi Romà|romà]], realitzada entre el 1450 i el 1460, i formada per tres plans superposats, separats horitzontalment per [[cornisa|cornises]]; la superposició de fileres de [[columna|columnes]] amb diferents [[ordres]] té un origen [[clàssic]], i es basa en el [[Coliseu]]: [[dòric|dòriques]] al pis inferior, [[jònic|jòniques]] al pis noble i [[corinti|corínties]] al segon. El palau passarà a ser [[Cànon (estètica)|model]] per a totes les posteriors construccions de [[residència|residències]] [[senyorial]]s.

 

Una de les vessants més importants d'Alberti són els seus [[Tractat (literatura)|tractats]] teòrics, gràcies als quals coneixem el seu pensament artístic. És original el concepte que té de l'[[art]] i la definició de la [[idea]]. La funció de l'[[arquitecte]] és matemàtica; crear, donar [[Proporció d'aspecte en geometria|proporcions]]. La tasca de l'[[aparellador]] la fan els seus [[Deixeble|deixebles]], que són els que resolen els problemes a l'obra. L'arquitecte és qui la inventa.

 

Alberti fixa les regles de procediment amb dos mètodes: ''dimensio'' i ''definitio''. El primer utilitza [[escaire]] i [[regle]] i la [[teoria]] de les [[Proporció divina|proporcions]]. El segon, utilitza un instrument que el mateix Alberti havia inventat, el ''definitor'', amb l'objectiu de calcular les variables temporals produïdes pel moviment del model.

 

[[Fitxer:Deifira. Ecathonfila.djvu|thumb|upright=0.6|page=5|''Deifira. Ecathonfila'', traducció anònima al català]]

* “Apologies i elogis”.