Composició visual: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m m
Línia 4:
S'ha perseguit l'[[Harmonia (filosofia)|harmonia]] en la composició des de l'antiguitat. La creença secular en l'existència d'unes normes objectives que regulen la [[bellesa]], així com la necessitat d'un ordre que eviti la por envers el caos, es remunta als [[cultura clàssica|orígens de la cultura occidental]].
 
== Ordenar els elements: Composició ==
La manera com s'ordenen els elements d'una representació gràfica s'anomena composició. Compondre és organitzar diferents elements plàstics dins d'un rectangle (fotografia, dibuix, pintura...)
 
El tipus d'ordre determinarà la percepció de l'espectador. Així, es pot percebre sensació de moviment, de tensió, de repòs, etc.
 
== Equilibri de la composició ==
Una de les necessitats més importants de l'ésser humà és tenir la sensació d'equilibri. És la necessitat de sentir els peus ben situats a terra. Això comporta una relació vertical (la persona) i horitzontal (el terra). Una de les primeres conquestes de qualsevol persona és passar de caminar a quatre grapes (horitzontal) a fer-ho dempeus (vertical).
 
Línia 24:
Tradicionalment, s'ha considerat que els elements plàstics de qualsevol obra d'art havien d'estar equilibrats i en harmonia però una composició desequilibrada també pot ser interessant, ja que crea neguit, tendeix al dramatisme i l'exageració, i pot ser utilitzada per transmetre sensacions de màxima tensió i moviment.
 
== Les relacions amb el rectangle ==
=== A dalt i a baix ===
 
Segons els estudiosos de la percepció, els objectes situats a la part superior tenen més pes visual, és a dir, més força d'atracció visual que els situats a la part inferior.
 
Linha 32 ⟶ 31:
 
Aquests conceptes psicològics són també importants a l'hora de donar sentit a una composició.
===Dreta i Esquerra===
 
=== Dreta i Esquerra ===
Segons els estudis que s'han fet de la percepció, la part dreta del rectangle és la de més tensió, la de més pes visual. Els objectes situats a la dreta guanyen pes, guanyen atracció visual. En canvi, la part esquerra és més anivellada i menys tensa.
 
Linha 39 ⟶ 38:
 
També cal recordarque l'ordere occidental de lectura fa que la part dreta sigui la part final de la lectura, la conclusió.
===La grandària===
 
=== La grandària ===
Normalment, les formes més grans tenen més pes visual.
===Davant i darrere===
 
=== Davant i darrere ===
L'experència visual també diu que el que és al davant (figura) tapa el que és al darrere (fons). Però encara que normalment la forma gran té més pes visual que la petita, els especialistes en la percepció parlen de l'atracció óptica per l'espai llunyà.
==Elements bàsics de la composició==
===El punt===
 
== Elements bàsics de la composició ==
=== El punt ===
El punt geomètric no té dimensions. El punt gràfic és la traça mínima que es pot fer en una superfície. És sempre de mida petita i tendeix a la forma rodona, encara que sigui irregular.
 
Linha 56 ⟶ 55:
Al final del segle XIX, els pintors puntillistes van practicar un estil en què les obres es construeixen a partir de petites taques o punts de color. La mescla dels colors en una pintura puntillista la fa l'espectador en observar l'obra; és el que s'anomena mescla óptica. La vibració dels petits punts de color a la retina crea l'efecte òptic de mescla de colors. Els pintors més famosos del moviment puntillista van ser Paul Signac (1863-1935) i Georges Seurat (1859-1891).
 
=== La línia ===
La línia geométrica té una dimensió. La línia gràfica es caracteritza per ser eminentment prima i llarga. Podem definir una línia com el traç, el dibuix, que deixa el moviment d'un punt.
 
Linha 66 ⟶ 65:
 
També permet fer més comprensible l'estudi científic del món natural. Molts cops és més clar un dibuix que una fotografia.
====L'expressivitat de la línia====
 
==== L'expressivitat de la línia ====
Les línies es poden classificar en línies geomètriques o línies a mà alçada.
 
Linha 79 ⟶ 78:
La línia trencada és aguda, inquietant, agressiva.
===El pla===
 
=== El pla ===
Una línia recta que es desplaça lateralment determina un pla. Es pot definir un pla com la superfície que queda delimitada per una línia tancada, per un contorn. El pla té dues dimensions.
 
Linha 87 ⟶ 86:
S'anomenen formes geomètriques les que es construeixen amb regle i compàs i formes orgàniques les delimitades per un contorn lliure fet a mà alçada. Les formes orgàniques suggereixen més espontaneïtat i expressivitat.
 
==== L'expressivitat del pla ====
 
Els valors expressius del pla depenen de tots els elements gràfics que té associats: el color, la forma, la posició i la textura.
 
Les formes geomètriques proporcionen més sensació d'ordre. Mentre que les formes orgàniques, en canvi, es perceben més lliures i espontànies.
 
=== La textura ===
La textura és una de les característiques que personalitza el pla, com ho fan el color, la forma i la grandària. La textura és la qualitat táctil dels objectes. El tacte, la textura, d‘una bola de billar és molt diferent de la d'un full de paper de vidre. Si s'observen una fotografia de la superfície polida d'una bola de billar i una altra de la superfície rugosa del paper de vidre es poden percebre visualment les diferents textures. Per tant, la qualitat táctil dels objectes, les textures, poden també representar-se per mitjans gràfics. Es poden aconseguir textures gràfiques manualment i per mitjans tècnics.
 
 
{{Commonscat}}