Obre el menú principal

Canvis

Afegit el Plus Ultra i les diferents escoles d'entrenament.
[[Fitxer:Loring R-III-Aeronautica Militar.jpg|right|thumb|[[Loring R-III]] de l'Aeronautica Militar republicana]]
D'aquesta època, és de destacar la construcció del [[dirigible]] ''España'', per part de [[Leonardo Torres Quevedo]] i el capità [[Alfredo Kindelán]], que van fer una demostració des de l'aeroport de Guadalajara.<ref>[http://blog.sandglasspatrol.com/index.php/blog/54-historia/568-graf-zepelin-sobre-la-gran-via-dirigibles-en-espana Graf Zepelin sobre la Gran Via: Dirigibles en España]</ref> També va ser el capità Kindelan, l'encarregat de comprar els dos primers avions de guerra, que van ser dos Farman. Posteriorment i com a conseqüència de diversos fets originats per les crisis en territoris colonials, i la fi de la [[Primera Guerra Mundial]], es va crear, també per reial decret, el 13 de setembre de [[1917]]<ref>[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=D9F689E9734A1913C125744800473229 Ejercito del Aire: História]</ref> l'Aeronautica Naval, depenent de la Marina, que es va establir en el nou aeroport conjunt de los Alcázares, on podien actuar els [[hidroavions]]. No va ser fins al 19 de desembre de [[1918]], que un altre reial decret passà a fusionar-la amb l'Aeronáutica de Guerra, passant a crear l'Aeronáutica Militar.
 
Una altra fita de l'aviació espanyola es consumà en gener de 1926 amb el [[Plus Ultra (hidroavió)|vol del Plus Ultra]], un hidroavió [[Dornier Do J]] altament modificat amb el qual es completà el primer vol intercontinental Europa-Amèrica<ref>{{Ref-web|url=http://www.ejercitodelaire.mde.es/stweb/ea/ficheros/pdf/9F74075686A812B5C12575F200306DCD.pdf|títol=El Dornier Do J Wal "Plus Ultra"|consulta=06/09/2018|llengua=castellà|editor=|data=}}</ref>.
 
=== Desenvolupament ===
 
Les FARE van desaparèixer amb la pèrdua de la guerra per part de la República, i molts dels seus aparells van acabar en mans de les forces aèries de [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]].
 
== Entrenament ==
L'entrenament de tot el personal relacionat amb la FARE estava dirigit pel Serveis d'Instrucció (Servicios de Instrucción). Que, al seu torn, depenien directament del Ministeri de Marina i Aire. Durant la Guerra Civil les diferents bases d'instrucció republicanes es distribuien així:
 
* L'escola de vol de alta velocitat (Escuela de Vuelo de Alta Velocidad) situada a la base aèria de El Carmolí, [[Camp de Cartagena]].
* L'escola de bombardeig (Escuela de bombardeo), situada en [[Santiago de la Ribera]] i [[Los Alcázares]].
* L'escola de polimotors (escuela de polimotores), situada també en [[Santiago de la Ribera]] i [[Los Alcázares]].
* L'escola de mecànics (escuela de mecánicos) situada en [[Godella|Godella, València]].
* L<nowiki>''escola d'</nowiki>armers (escuela de armeros) situada en [[Eibar|Eibar, País Basc]].
 
== Articles relacionats ==
784

modificacions