Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
El primer pas cap a la federació es va fer el [[1952]] quan es va crear el Trucial States Council amb els xeics dels set territoris ([[Emirat de Kalba|Kalba]] i [[Emirat de Diba|Diba]] es van incorporar a [[Sharjah]] i es va reconèixer la independència de [[Fujairah]]); després va seguir el Trucial States Development Council, per promoure el desenvolupament econòmic, i els Trucial Oman Scouts (abans Trucial Oman Levies, creats el [[1950]] segons el model de la [[Legió Àrab]] de [[Jordània]]) per assegurar la pau entre els diferents xeicats. Les fronteres internes es van establir principalment entre [[1955]] i [[1961]] sobre la base de les adhesions locals.
 
El gener del [[1968]] el govern britànic va anunciar que deixaria la regió ael finals[[31 de desembre]] de [[1971]]. Un mes després ([[18 de febrer]]) els xeics de [[Dubai]] i [[Abu Dhabi]] van anunciar que federarien els seus dos territoris, per coordinar la política exterior i la defensa i cooperar en altres àmbits. El [[27 de febrer]] es va celebrar a [[Dubai (ciutat)|Dubai]] una conferència amb els set xeics i els de [[Qatar]] i [[Bahrein]], i es va prendre una decisió en el sentit d'anar a una federació dels nou xeicats que entraria en vigor el [[30 de març]] de [[1968]] amb el nom de [[Federació d'Emirats Àrabs]] (Ittihad al-Imarat al-Arabiyya).
 
Aquesta federació només va existir sobre el paper i en els dos següents anys es va avançar molt poc. Les comissions no tenien prou facultats i eren lentes. Es va discutir sobre moneda comuna, educació unificada, comunicacions federals, serveis mèdics i socials integrats, i altres. Les discòrdies que durant segles havien enfrontat als xeics no eren fàcils de solucionar tot d'una, i els litigis territorials, les rivalitats dinàstiques i les dissensions tribals jugaven contra la federació; no es va trobar un acord sobre el lloc de la capital federal, la duració del mandat del president i en general pel repartiment del poder i la representativitat de l'assemblea consultiva prevista. Bahrain i Qatar volien tenir un vot cadascun, i un també cadascun Abu Dhabi i Dubai, i els altres cinc només tindrien un vot entre tots, i exigien que les decisions del consell es preguessin per unanimitat (Abu Dhabi volia la majoria). Quant a escons Bahrain demanava en proporció a la població (la població de Bahrain era el doble que la dels altres vuit estats) i la resta volia una representació igual per tots els estats. La por d'una hegemonia de Bahrain va fer fracassar finalment la federació.
84.902

modificacions