Diferència entre revisions de la pàgina «Alfred Escrivà Prades»

Nova recerca sobre el naixement i la defunció al Registre Civil d'Amposta
m (bot: -escollit diputat +elegit diputat)
(Nova recerca sobre el naixement i la defunció al Registre Civil d'Amposta)
|partit_politic= [[Partit Republicà Radical Socialista]]
}}
'''Alfred Escrivà Prades''' ([[Amposta]], c. [[1878]] 1877- ?1959) va ser un polític català. Pertanyia a una família de comerciants benestants i des de 1900 va gestionar un molí arrosser amb el seu germà Ferran, que es va cremar en 1912. També va fundar amb el seu germà l'entitat bancària ''Escrivà Hermanos'', entre 1913 i 1924 fou president del Casino d'Amposta i en 1928 fou vicepresident de l’''Asociación de Industriales Arroceros del Ebro'',<ref>[http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/escriv%C3%A0-prades-alfred Alfred Escrivà Prades] a diputatsmancomunitat.cat</ref> També fou promotor de la construcció de la [[Casa Roig-Escrivà]].
Va militar al Partit Republicà de [[Marcel·lí Domingo i Sanjuán]], amb el que fou elegit diputat de la [[Diputació de Tarragona]] en 1915-1916 i 1917-1918 pel districte de [[Tortosa]]-[[Roquetes]]. Va formar part de les comissions de Beneficència i de Foment de la diputació i formà part de la Junta de Carreteres de la [[Mancomunitat de Catalunya]]. No fou escollit en 1919 i es va apartar de la política fins a les [[eleccions municipals espanyoles de 1931]] que conduïren a la [[proclamació de la Segona República Espanyola]]. De 1931 a 1934 fou escollit alcalde d'[[Amposta]] pel [[Partit Republicà Radical Socialista]] (PRRSC). Fou detingut i destituït arran dels [[fets del sis d'octubre]] de 1934, i empresonat uns mesos al [[port de Tarragona]] al vaixell ''Manuel Arnús'' a instàncies de [[Joan Palau i Miralles]].<ref> ''Heraldo de Tortosa'' de 09/10/1934 (pàg. 2).</ref> Entre gener i febrer de 1936 fou nomenat comissari de la Generalitat a les comarques de Tarragona (equivalent a president de la [[Diputació de Tarragona]]. En 1938 fou sotmès a un [[consell de guerra]] que fou arxivat en 1958.
Usuari anònim