Juan Arza Íñigo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Entrenadors del Cádiz CF usant HotCat |
Canvis menors, neteja, replaced: de o → d'o AWB |
||
Línia 3:
| imatge =
| nomcomplet = Juan Arza Íñigo
|
| datadenaixement = {{Data naixement|1923|06|18|df=y}}
| ciutatdenaixement = [[Estella]], [[Navarra]]
Línia 48:
| clubsentrenats4 = [[Sevilla FC]]
| anysentrenant5 = 1970–1972
| clubsentrenats5 = [[Celta de Vigo
| anysentrenant6 = 1972–1973
| clubsentrenats6 = [[Sevilla FC]]
| anysentrenant7 = 1973–1974
| clubsentrenats7 = [[Celta de Vigo
| anysentrenant8 = 1975–1976
| clubsentrenats8 = [[Cádiz CF]]
| anysentrenant9 = 1977–1978
| clubsentrenats9 = [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]]
| anysentrenant10 = 1985-1985
| clubsentrenats10 = [[Cádiz CF]]
Línia 62:
| clubsentrenats11 = [[Deportivo de la Coruña]]
| anysentrenant12 = 1980
| clubsentrenats12 = [[Celta de Vigo
| pcupdate =
| ntupdate =
Línia 78:
En el títol de Copa conquistat el 1948 davant el Celta de Vigo, va marcar un gol, amb resultat final de 4 a 1 per al Sevilla. Aquest títol li va donar dret a disputar amb el seu equip la [[Copa Eva Duarte]], precedent de la Supercopa d'Espanya, en què el FC Barcelona es va imposar per 1 a 0 als andalusos.
Les ofertes del [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]] i el [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] van ser constants durant la seva carrera, i també altres clubs com el [[Club Atlético San Lorenzo de Almagro|San Lorenzo de Almagro]] i el [[River Plate]] es van interessar pel jugador. Pel president [[Ramón Sánchez Pizjuán]], però, Arza era intransferible.
El [[1954]] tingué l'honor d'anotar el gol número 1.000 del Sevilla a primera divisió (jornada 13, 5 de desembre). Arza acabaria inscrivint el seu nom com a màxim golejador de primera divisió d'aquest club en la seva història, amb 182 gols en 16 temporades, i sent el jugador amb més minuts disputats en Lliga, 31.384 en 349 partits i el golejador més longeu amb 35 anys i 165 dies.
Línia 84:
Tot i no ser un davanter nat, el seu lloc era el d'interior amb clara projecció ofensiva. La temporada [[Primera divisió espanyola de futbol 1954-1955|1954-1955]] va ser [[Pitxitxi]] marcant 29 gols en 29 partits, sent l'únic jugador que deixaria sense aquest trofeu a [[Di Stéfano]] en 6 anys.
L'estiu de [[1957]] el Sevilla fou convidat a disputar la [[Petita Copa del Món]] o també anomenada ''Mundialet de clubs'', que es realitzava cada any a [[Caracas]] ([[Veneçuela]]), quedant tercers després del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] i el [[Botafogo Futebol Clube (PB)|Botafogo]].
Juan Arza fou capità del seu equip en la primera participació en [[Lliga de Campions de la UEFA|Copa d'Europa]] del Sevilla FC temporada [[Copa d'Europa de futbol 1957-58|1957-1958]], eliminant als campions de Portugal i Dinamarca, [[Sport Lisboa e Benfica|Benfica]] i [[Aarhus GF]] respectivament, sent eliminat en els quarts de final davant el que seria campió, el [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]].
També fou capità en la inauguració de l'[[estadi Ramón Sánchez Pizjuán]], davant el [[Real Jaén]] amb empat a 3, el 7 de setembre de 1958.
Línia 92:
Arza, que ja tenia prevista la seva retirada, disputà una última temporada, la 1959-1960, amb el desaparegut [[Club Atlético Almería]], acudint a la petició del seu amic i entrenador Diego Villalonga.
Després de penjar les botes fou homenatjat en un partit amistós entre els veterans del Sevilla i el [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] del seu amic [[Ladislao Kubala]], en un partit presenciat per més de 30.000 espectadors.
Passada la seva etapa com a futbolista, entrenà el [[Celta de Vigo]], [[Cádiz CF]], [[Deportivo de la Coruña]] i el [[Sevilla FC]], aquest en diferents etapes, acudint a l'equip blanc-i-vermell quan travessava dificultats en la classificació de lliga. També ocupà el lloc de delegat del Sevilla, en les dècades dels 80 i 90.
Línia 146:
{{referències}}
{{autoritat}}
{{ORDENA:Arza, Juan}}
[[Categoria:Futbolistes navarresos]]
| |||