Obre el menú principal

Canvis

9 bytes afegits ,  fa 1 any
m
m
 
'''[[Almohades]] (1142-1232) '''. A l'enfonsament d'aquests els van substituir els almohades i el cadi local fou enviat a l'exili; el govern fou sempre confiat a un príncep de la dinastia.
* Al Qâdî 'Iyâd Ibn Mûsâ Al Yahsûbî (1083-1149), [[cadi Ayyad]].
* 1175-76 [[Ibn Dihya]] cadi i fou un erudit andalusí, estudià a Ceuta
* El [[1227]] s'hi produí el martiri de [[Daniele Fasanella|Sant Daniel]] i els seus companys.
 
'''[[Emirat de Múrsiya]] (1232-1233)'''. El 1232 la unitat almohade es va esmicolar amb [[Ibn Hud]] a Andalusia i els [[hàfsides]] al Magreb; el governador de Ceuta, Sayyid Abu Musa es va revoltar i va agafar el títol d'al Muayyad però assetjat pel califa almohade va haver d'entregar la ciutat a Ibn Hud que la va concedir a l'almirall al-Ghushi, però aquest fou enderrocat per la població que va portar al poder al ric mercader local Abu l-Abbas al-Yanashi que va haver de fer front a un setge dels genovesos; desencantats amb al-Yanashi els notables locals el van deposar i es van sotmetre altre cop als almohades, que hi van enviar com a governador a Ibn Khalas.
 
'''[[Hàfsida]] (1242-1249)'''
* Els hàfsides hi van fer una incursió en [[1243]], la van ocupar i la ciutat va reconèixer a [[Abu-Zakariyyà Yahya (I)]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gaspar Remiro |nom=M. |títol=Relaciones de la Corona de Aragón con los estados musulmanes de Occidente: el negocio de Ceuta entre Jaime II de Aragón y Aburrebia Solaiman, sultán de Féz, contra Mohamed III de Granada |url= |llengua= castellà | editorial=Revista del Centro de Estudios Históricos de Granada y su Reino |data=1923 |pàgines=133 |isbn=}}</ref> (1228-1249) a la mort del qual un cop d'estat local va expulsar als seus oficials i va donar el poder a Abu l-Qàssim Muhàmmad ibn Àhmad (1249-1279) que va reconèixer nominalment al califa almohade i va fundar la dinastia dels [[Banu l-Azaf]] que va durar fins al 1327.
 
'''Taifa de Ceuta (1249-1305)'''
* [[Jaume el Conqueridor]] va signar el [[Tractat de Barcelona (1274)|tractat de Barcelona]] de [[1274]] que establia una aliança militar amb el soldà del Marroc [[Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq]], tractat que després va fer valer el sultà per contractar els serveis d'una flota i exèrcit de [[mercenari]]s cristians per a la conquesta de Ceuta, quan va caure en poder del rei de Granada .<ref>{{fr}} Alexandre Miltitz diu que fou Muhàmmad II a ''[http://books.google.cat/books?id=hkVJAAAAYAAJ&pg=PA267&dq=ceuta+1274&hl=ca&ei=PP2sTK8fg87iBvPv3OoI&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFEQ6AEwCQ#v=onepage&q=ceuta%201274&f=false Manuel des consuls]'', v.2.1, p.267.</ref>
* Segons la [[Concòrdia de Monteagudo]] del [[1291]], entre Castella i la [[Corona d'Aragó]] la ciutat romandria en mans de Castella. [[Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (III) al-Makhlú|Muhammad III al-Mahlua]] la va recuperar per a l'[[Emirat de Gharnata]] el 1306 i la va saquejar.<ref>{{es}} Vicente Ángel Álvarez Palenzuela, ''[http://books.google.cat/books?id=RLPl_xzbZpwC&pg=PA492&dq=gibraltar+1309&hl=ca&ei=QTCwTLO6N4W6jAfGh-Fo&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAA#v=onepage&q=gibraltar%201309&f=false Historia de España de la Edad Media]'', p.493</ref>
[[Fitxer:Murallas meriníes de Ceuta.jpg|thumb|dreta|Muralles meriníes de Ceuta.]]
'''[[Emirat de Granada]] (1305-1309)'''
* En [[1309]] [[Setge de Ceuta (1309)|fou conquistada]] pel soldà [[marínida]] [[Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf]] amb [[Tractat de Barcelona (1309)|ajuda aragonesa]].
 
Marínida (1309-1310), Hàfsida (1310-1314), Marínida (1314-1315), Hàfsida (1315-1327)
 
'''Marínida (1327-1384)'''
* En [[1339]] un estol [[Catalunya|català]] manat per [[Gilabert de Cruïlles]] hi [[batalla naval de Ceuta|derrota una força naval]] marínida.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Els Castells catalans |volum=vol.2 |url= http://books.google.cat/books?id=QdIpAQAAMAAJ&q=Gilabert+de+Cru%C3%AFlles+ceuta+1339&dq=Gilabert+de+Cru%C3%AFlles+ceuta+1339&hl=ca&sa=X&ei=arwsUoL9FsWR0QXg8oCwAw&ved=0CDQQ6AEwAA |llengua= | editorial=R. Dalmau |data=1967 |pàgines=654 |isbn=}}</ref>
* En 1351, és visitada pel viatger [[Ibn Battuta]], dues vegades.
 
Emirat de Granada (1384-1386), Marínida (1386-1415)
 
'''[[Imperi portuguès]]''', "[[Regne de l'Algarve d'Além-mar em África]]" '''(1415-1580)'''
* El [[21 d'agost]] de [[1415]], [[Joan I de Portugal]], amb els seus fills [[Eduard I de Portugal|Don Eduard]], Don Pere i [[Enric el Navegant|Don Enric el Navegant]] desembarquen a les actuals platges de San Amaro i [[Conquesta de Ceuta|conquistaren la ciutat]] per al [[Regne de Portugal]]. Davant els despropòsits de diversos capitans per a fer-se càrrec de la ciutat després de la conquesta, [[Pedro de Meneses]] es va presentar davant del Rei i amb un pal dit "Aleo" (amb el qual es feia un joc molt popular de l'època) va promulgar tal himne: "Senyor, amb aquest pal tinc prou per a defensar Ceuta de tots els seus enemics", a la pregunta de Joan I de Portugal de si era prou forta per a fer-se càrrec de tal responsabilitat. Pedro de Meneses va ser designat primer [[Governador]] i [[Capità General]] de la Ciutat. El famós ''Aleo'' es conserva actualment en el Santuari de La nostra Senyora d'Àfrica i ha anat passant de mà en mà a través de tots els Generals que accedeixen al comandament de la plaça jurant defensar la ciutat tal com va citar Pedro de Meneses. Després d'un tractat amb els marínides, aquest reconegueren Ceuta com a portuguesa. La ciutat va ser reconeguda com a portuguesa pel [[tractat d'Alcaçovas]] i el [[Tractat de Tordesillas]]. Després de la mort de [[Sebastià I de Portugal]], el Regne de Portugal s'incorpora a la monarquia hispànica.
* [[Santa Beatriu de Silva]], nascuda Beatriz de Silva y Meneses (Ceuta o Campo Maior, Portugal, 1424 - Toledo, 17 d'agost de 1491), va ser una santa portuguesa
 
36.206

modificacions