Ruta comercial dels varegs als grecs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Vegeu també: -VT en vermell |
|||
Línia 12:
La ruta dels varegs als grecs apareix per primera vegada esmentada a la [[Crònica de Néstor]] (1113), encara que de l'arribada dels varegs se sap molt abans, a principis de segle IX, quan els bizantins ja van informar aquests nouvinguts a les seves regions. Encara que per a molts el terme ha arribat a significar «víkings», per als bizantins, englobava a tots els escandinaus i els seus parents que vivien en el que ara és Rússia.
Segons [[Constantí VII]], els [[kriviche]] si altres tribus dependents de Kíev transportaven velers alleugerats o [[monoxyla]] (cascs tipus piragua realitzats buidat un tronc d'arbre), que podien acomodar trenta o quaranta persones, a diverses places al llarg dels rius, com [[Smolensk]] (Μιλινισκα), [[Liubech]] (Τελιουτζα), [[Txerníhiv]] (Τζερνιγωγα), [[Vyshhorod]] (Βουσεγραδε), [[Vitechev]] (Βιτετζεβη) i [[Kíev]] (Κια (ο) βα). Algunes d'aquestes ciutats van arribar a tenir noms alternatius en nòrdic antic, i Constantí cita algunes d'elles: [[Nóvgorod]] = Νεμογαρδα = Hólmgarðr = "illa tancada"; Nýgarðr = "Nova a prop»; [[Kíev]] = Kœnugarðr = «
Al Dnièper els varegs havien de realitzar un Portaje dels seus vaixells en set zones de ràpids (que ja no existeixen, ja que van quedar submergits en la cadena d'embassaments establerta al riu entre 1950-1970), on havien d'estar en guàrdia davant els nòmades [[petxeneg]]s. Els ràpids començaven aigües avall de [[Dnipropetrovsk]] on el riu es torna al sud i baixava uns 50 metres en un tram de 66 quilòmetres.
| |||