Dogma: diferència entre les revisions

Etimològicament la paraula arriba del [[grec antic|grec]] on tenia el significat de "doctrina comunament acceptada".

 

La [[teologia]] [[catòlica]] defineix els dogmes com les preposicions que anuncien la veritat revelada contingudes a les escriptures i a la tradició, i són proposades del [[Magisteri de l'Església|magisteri eclesiàstic]]. El dogma és per l'església catòlica la [[revelació]] i el magisteri, i va per aquest motiu cregut, ''fide divina et catholica''.

 

Els dogmes s'aprenen per iniciació, i sovint no poden ser compresos mitjançant la [[raó]]. Hi ha diverses classes de dogmes, els més elevats són els dogmes de fe, directament revelats per Déu i sense els quals una persona no es pot definir com a cristiana (segons afirma l'Església catòlica). En un segon terme estan els dogmes de l'església, ensenyances que es consideren nuclears per a formar part de la comunitat i posteriorment apareixen les conclusions d'una [[butlla]] o concili vinculant.

 

El dogma [[islàmic]] s'anomena ''[[aqida]]'' i consta de sis articles de fe (''arkan al-islam''): creença en l'estricta [[Tawhid|unicitat de Déu]], en els [[àngel]]s, en els [[hadit|llibres sagrats]], en els [[profetes]], en el [[Judici Final]] i en el [[destí]]. En l'islam, però, el dogma ha de traduir-se en actes: creure no és suficient i s'han de respectar els anomenats [[pilars de l'islam]], unes pautes de comportament obligatòries que permetran al creient d'obtenir la [[salvació]].

 

* [[Credo]]

* [[Dogmatisme]]

{{Autoritat}}