Proteïna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{PMID}} per evitar l'enllaç màgic de PMID
Jey (discussió | contribucions)
No estic segur que el terme sigui correcte...
Línia 1:
[[Fitxer:Myoglobin.png|thumb|Representació tridimensional de la [[mioglobina]], que mostra acolorides les [[hèlix alfa]]. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que [[Max Perutz]] i [[Sir John Cowdery Kendrew]] van resoldre per [[cristal·lografia de raigs X]] l'any [[1958]], fet pel qual van rebre el [[Premi Nobel de Química]] de l'any 1962.]]
Les '''proteïnes''', també denominades '''polipèptids''', són [[compost orgànic|compostos orgànics]] fets d'[[aminoàcids]] arranjats en una cadena lineal oscarufona i units per [[enllaç peptídic|enllaços peptídics]] entre els grups [[carboxil]] i [[amino]] de [[residu (química)|residus]] adjacents. La seqüència d'aminoàcids d'una proteïna és definida per la [[seqüència d'ADN|seqüència]] d'un [[gen]], que està codificada al [[codi genètic]].<ref>Ridley, M. (2006). ''Genome''. Nova York, NY: Harper Perennial. {{ISBN|0-06-019497-9}}</ref> En general, el codi genètic especifica vint aminoàcids estàndard, però en alguns organismes el codi genètic pot incloure la [[selenocisteïna]] i – en certs [[arqueobacteris]] – [[pirrolisina]]. Poc després o fins i tot durant la síntesi, els residus d'una proteïna sovint són modificats químicament per la [[modificació posttraduccional]], que altera les propietats físiques i químiques, el plegament, l'estabilitat, l'activitat i, en última instància, la funció de les proteïnes. Les proteïnes també poden col·laborar per complir una funció determinada, i sovint s'associen per formar [[complex proteic|complexos]] estables.<ref>{{ref-llibre|cognom= Maton A., Hopkins J., McLaughlin C. W., Johnson S., Warner M. Q., LaHart D., Wright J. D.|títol=Human Biology and Health|editorial=Prentice Hall|data=1993| lloc=Englewood Cliffs, New Jersey, USA|isbn = 0-13-981176-1|oclc = 32308337}}</ref> Les proteïnes fan moltes funcions, les més importants són la funció metabòlica i també la funció de transportació d'oxigen i d'anticossos. Les proteïnes contenen insulina que s'utilitza en els éssers vius com a dissolució del sucre.
 
Com altres [[macromolècula|macromolècules]] biològiques com els [[polisacàrid]]s i els [[àcids nucleics]], les proteïnes són parts essencials dels organismes i participen en la pràctica totalitat dels processos [[cel·lular]]s. Moltes proteïnes són [[enzims]] que [[catàlisi|catalitzen]] reaccions bioquímiques i són essencials pel [[metabolisme]]. Les proteïnes també tenen funcions estructurals o mecàniques, com l'[[actina]] i la [[miosina]] dels músculs o les proteïnes del [[citoesquelet]], que formen una carcassa que manté la forma de la cèl·lula. Altres proteïnes són importants en la [[senyalització cel·lular]], la [[resposta immunitària]], l'[[adherència cel·lular]] i el [[cicle cel·lular]]. Les proteïnes també són necessàries en la dieta dels [[animals]], car no poden sintetitzar tots els aminoàcids que necessiten i han d'obtenir [[aminoàcid essencial|aminoàcids essencials]] del menjar. Mitjançant el procés de la [[digestió]], els animals descomponen les proteïnes que han ingerit en aminoàcids lliures que posteriorment són utilitzats en el metabolisme.