Fariseus: diferència entre les revisions

Els '''Fariseus''' eren gent de la comunitat judeo-hebrea que va durar fins al segon segle de la present era i es considera successora dels [[hassidim]] (devots). Van ser coetanis de [[saduceus]], [[essenis]] i [[zelotes]]. El grup va tenir el seu inici durant la captivitat [[Babilònia|babilònica]] ([[587 aC|587]] - [[536 aC]]). Després es definiren com a partit durant la [[revolta dels Macabeus]] contra els invasors siris ([[167 aC|167]] – [[165 aC]]). Els zelotes, més que un grup separat en la religió o la doctrina, eren fariseus que consideraven que l'única forma de desfer-se de l'ocupació [[Imperi romà|romana]] era a través d'una revolta armada, tal com van intentar amb fatal resultat. La rebel·lió va acabar amb el suïcidi col·lectiu dins l'assetjada [[Massada]] (any [[73 aC]]).

 

 

Els fariseus, després de la caiguda del [[Temple de Jerusalem|Temple]], van prendre el control del judaisme ''oficial'', i en van transformar el culte. El més alt representant del judaisme era el [[Summe Sacerdot]], càrrec que a la destrucció del temple es va tornar innecessari; així el culte va passar a la [[sinagoga]] (בית כנסת, ''beit knesset'', "casa de reunió" en [[hebreu]]). Dels antics fariseus va sorgir la línia [[rabí]]nica ortodoxa dels doctors de la llei que va ser la que va redactar els diferents [[Talmudim]].