J. R. R. Tolkien: diferència entre les revisions

== Biografia ==

=== Orígens familiars ===

Els antecessors per via paterna de Tolkien havien estat artesans de classe mitjana que produïen rellotges i pianos, tant a [[Londres]] com a [[Birmingham]]. La família Tolkien havia emigrat des d'[[Alemanya]] durant el [[segle XVIII]], però s'havien convertit "ràpidament i intensament anglesos".<ref>''Letters'', no. 165.</ref> Segons la tradició familiar, els Tolkien havien arribat a Anglaterra el 1756 com a refugiats de la invasió de l'[[electorat de Saxònia]] per part de [[Frederic el Gran]], en el marc de la [[Guerra dels Set Anys]].<ref>''Biography'', pages 18–19.</ref> Actualment hi ha diverses famílies amb el cognom Tolkien, o amb una transcripció similar, que viuen al nord-oest d'Alemanya, principalment a [[Baixa Saxònia]] i [[Hamburg]].<ref>{{ref-web|url=http://www.verwandt.de/karten/absolut/tolkien.html|títol=Absolute Verteilung des Namens 'Tolkien'|llengua=alemany|obra=verwandt.de|editor=MyHeritage UK Ltd.|consulta= 9 gener 2011}}</ref>

 

 

=== Joventut ===

Quan Tolkien va entrar a la seva primera dècada de vida, va tenir el seu primer contacte amb una llengua inventada, l{{'}}''animàlic'', inventat per les seves cosines Mary i Marjorie Incledon. En aquell moment ell estudiava llatí i anglosaxó. L'interès en l{{'}}''animàlic'' aviat va desaparèixer, però Mary i uns altres, inclòs el mateix Tolkien, van inventar un llenguatge nou més complex, el ''nevbosh''. Posteriorment construiria el ''naffarin'', que ja seria de la seva pròpia creació.<ref>{{ref-web|url=http://folk.uib.no/hnohf/vice.htm|títol=Tolkien's Not-So-Secret Vice|editor=}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://lordfingulfin.webs.com/earlierlanguages.htm|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20131224110153/http://lordfingulfin.webs.com/earlierlanguages.htm|títol=Tolkien's Languages|dataarxiu=24 desembre 2013|editor=}}</ref>

 

 

=== Primera Guerra Mundial ===

L'agost de 1914 el [[Regne Unit]] va entrar a la [[Primera Guerra Mundial]]. Els familiars de Tolkien es van sorprendre quan aquest va decidir no presentar-se voluntari immediatament per formar part de l'[[exèrcit britànic]]. En la seva carta del 1941 al seu fill Michael, Tolkien recordava: "en aquells dies, els caps de família s'allistaven o eren menyspreats públicament. Era una esquerda desagradable ser un jove amb massa imaginació i poc coratge físic."<ref name="Letters, No. 43"/>

 

Tolkien, més tard, va lamentar-se d'aquesta feina, considerant que "la feina més impròpia per qualsevol home ... és cridar d'altres homes. Ni un entre un milió és adequat per fer-ho; i, menys que tots ells, aquells qui busquen la oportunitat per fer-ho."<ref name="Garth149"/>

 

Tolkien va arribar al [[Batalla del Somme|Somme]] a principis de juliol de 1916. Entre períodes d'estada darrere de les línies del front, a [[Bouzincourt]], va participar en els assalts del [[Captura del reducte de Schwaben|reducte de Schwaben]] i del [[sortint de Leipzig]]. Segons les memòries del reverend Mervyn S. Evers, capellà anglicà dels [[Lancashire Fusiliers]]:

[[Fitxer:Schwaben Redoubt by William Orpen IWM Art.IWM ART 3000.jpg|thumb|right|El "reducte de Schwaben''" de William Orpen al'' [[Museu Imperial de la Guerra]] ''de'' Londres.]]

Mentre treballava al Pembroke College, Tolkien va escriure ''[[El hòbbit]]'', així com els primers dos volums d{{'}}''[[El Senyor dels Anells]]'', mentre vivia al número 20 de [[Northmoor Road]], a [[North Oxford]] (indret on es va situar una placa commemorativa de color blau el 2002). També va publicar un assaig filològic sobre el nom "[[Nodens]]", després del desenterrament, per part de Sir [[Mortimer Wheeler]], d'un ''[[asclepeion]]'' romà a [[Lydney Park]], Gloucestershire, el 1928.<ref>Veure ''The Name Nodens'' (1932) a la relació bibliogràfica. Per l'etimologia, veure ''[[:en:Nodens#Etymology|Nodens]]'' (''en anglès'').</ref>

 

Durant la dècada de 1920, Tolkien va començar una traducció de ''[[Beowulf]]'', que va acabar el 1926, tot i que mai la va publicar. Finalment, va ser editada pel seu fill i publicada el 2014, més de quaranta anys després de la mort de Tolkien i gairebé noranta anys després d'haver-la completat.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Acocella|nom= Joan|autor= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= Slaying Monsters: Tolkien's 'Beowulf'|títoltraduït= |url= http://www.newyorker.com/arts/critics/books/2014/06/02/140602crbo_books_acocella?currentPage=all|format= |consulta= |llengua=anglès|traductor= |volum= |edició= |editorial= [[The New Yorker]]|lloc= |data= 2 juny 2014|mes= |any= |pàgina= |pàgines= |col·lecció= |isbn= |oclc= |bnf= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }} </ref>

 

 

=== Política i raça ===

==== Anticomunisme ====

Tolkien va expressar el seu suport pel [[bàndol nacional]] (el qual acabaria essent liderat per [[Francisco Franco|Franco]], en el marc de la [[Guerra Civil espanyola]]), després d'escoltar que els [[Segona República Espanyola|republicans]] comunistes estaven destrossant esglésies i assassinant sacerdots i monges.<ref name="Letters83">''Letters'', no. 83.</ref>

Tolkien, una vegada, va escriure sobre la [[Apartheid|segregació racial]] a [[Sud-àfrica]], exposant que "el tractament del color gairebé sempre horroritza a qualsevol que viatja fora del Regne Unit."<ref>''Letters'', no. 61, to Christopher Tolkien, 18 April 1944.</ref>

 

Tolkien es va oposar verbalment a [[Adolf Hitler|Hitler]] i al [[Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys|Partit Nazi]] abans de la [[Segona Guerra Mundial]], i va menysprear especialment la ideologia racista i antisemita dels nazis. El 1938 l'editorial Rütten & Loening Verlag estava preparant la publicació d{{'}} ''El hòbbit'' a l'[[Alemanya nazi]]. Tolkien es va indignar quan, abans de la publicació, se li va preguntar si era d'origen [[Raça ària|ari]]. En una carta al seu editor britànic, [[Stanley Unwin]], va condemnar la "doctrina racial" alemanya com "totalment perniciosa i acientífica". A més, va afegir que tenia molts amics jueus i que estava considerant "deixar penjada la traducció a l'alemany".<ref>''Letters'', no. 29, to Stanley Unwin, 25 July 1938.</ref> Va escriure dues cartes destinades a Rütten & Loening, dient a Unwin que enviés la que preferís. La més suau, que fou finalment enviada, es va perdre durant els posteriors bombardejos d'Alemanya. En la que no es va enviar, Tolkien exposa que "[[Aris (poble)|ari]]" és un concepte lingüístic, que fa referència als parlants de les [[llengües indoiranianes]]. A més, va afegir que,

{{cita|...si he d'entendre que m'esteu preguntant i sóc d'origen ''jueu'', només puc contestar que em sap greu si sembla que ''no'' tinc ancestres d'aquest poble tant dotat. El meu rebesavi va arribar a Anglaterra el segle XVIII provinent d'Alemanya: la major part dels meus familiars són anglesos purs, i jo soc ciutadà anglès, la qual cosa hauria de ser suficient. M'he acostumat, no obstant, a recordar el meu cognom alemany amb orgull, i ho vaig seguir fent fins i tot durant el període de la darrera guerra lamentable, en la qual vaig servir a l'exèrcit anglès. No puc, no obstant, estar-me de comentar que si preguntes tant impertinents i irrellevants com aquestes s'han de convertir en normals en matèria de literatura, aleshores no estem lluny del moment en què tenir un cognom alemany ja no serà font d'orgull.<ref>''Letters'', no. 30.</ref>||}}

 

==== Guerra total ====

Tolkien va criticar l'ús aliat de les tàctiques de [[Guerra Total|guerra total]] contra civils tant a l'[[Alemanya nazi]] com a l'[[Imperi Japonès]]. En una carta escrita el 1945 pel seu fill Christopher, va escriure:

{{cita|Se suposa que hem arribat a un estat de civilització en el qual encara ha de ser necessari executar un criminal, però no acusar o penjar la seva dona i els seus fills amb ell mentre la multitud òrquica els escridassa. La destrucció d'Alemanya, essent 100 vegades merescuda, és una de les pitjors catàstrofes mundials. Bé, bé, tu i jo no hi podem fer res. I això hauria de ser una mesura del munt de culpa que pot ser assumida, justament, per cada un dels membres del país que no és membre del govern actual. Bé, la primera Guerra de les Màquines sembla que està arribant cap al darrer capítol inconclús, per desgràcia, deixa més pobres, molts vestits de dol o mutilats i milions de morts, i l'única cosa triomfant: les màquines.<ref>''Letters'', no. 96.</ref>||}}

 

=== Naturalesa ===

Durant bona part de la seva vida, el [[conservacionisme]] no es trobava a l'agenda política, i el propi Tolkien no es va expressar directament conservacionista, excepte en algunes cartes privades, on parlava de com li agradaven els boscos i la tristesa de veure caure als arbres. En els darrers anys, diversos autors de biografies o anàlisis literaris de Tolkien conclouen que durant l'escriptura d{{'}} ''El Senyor dels Anells'' Tolkien va anar interessant-se més pel valor del món salvatge i la naturalesa pura, i en protegir la vida salvatge que havia sobreviscut al món industrialitzat.<ref>{{ref-llibre|editor1-first=George |editor1-last=Clark |editor2-first=Daniel |editor2-last=Timmons |títol=J.R.R. Tolkien and His Literary Resonances: Views of Middle-earth |editorial=Greenwood Publishing Group |any=2000|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre|author1-last=Saguaro |author1-first=Shelley |author2-last=Thacker |author2-first=Deborah Cogan |any=2013 |capítol=Tolkien and Trees|editor-first=Peter |editor-last=Hunt |títol=J.R.R. Tolkien: New Casebook |editorial= Palgrave Macmillan |isbn=978-1-137-26399-5 |url=http://eprints.glos.ac.uk/791/1/Tolkien%20and%20Trees%20PDF.pdf|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre|author1-first=Matthew |author1-last=Dickerson |author2-first=Jonathan |author2-last=Evans |títol=Ents, Elves, and Eriador: The Environmental Vision of J.R.R. Tolkien |editorial=University of Kentucky Press |any=2006 |isbn=0-8131-2418-2|llengua=anglès}}</ref>

 

{{AP|Obra de John R.R. Tolkien}}

Tolkien va idear diversos temes que va anar reutilitzant en els successius esborranys del seu llegendari, començant amb ''[[El llibre dels contes perduts]]'', escrit mentre es recuperava d'una malaltia contreta durant la [[batalla del Somme]]. Les dues històries més rellevants, el conte de [[Beren]] i [[Lúthien]] i el de [[Turin]], van ser més tard ampliats i desenvolupats com a poemes narratius (publicats a ''[[Les balades de Beleriand]]'').

 

=== Influències ===

==== Històries d'aventures britàniques ====

 

 

==== Mitologia europea ====

Tolkien es va inspirar en la literatura, la [[Vers al·literatiu|poesia]] i la [[Paganisme germànic|mitologia]] dels antics [[Germànics|pobles germànics]], principalment els [[anglosaxons]], els quals eren la seva àrea d'especialitat, tant per elecció com per interès. Aquestes fonts d'inspiració van incloure obres de la [[literatura anglosaxona]] com ''[[Beowulf]]'', [[Saga (literatura)|sagues nòrdiques]] com les sagües ''[[saga Völsunga|Völsunga]]'' i ''[[Hervarar saga ok Heiðreks|Hervarar]]'',<ref group="lower-alpha">Com explica Christopher Tolkien a ''Hervarar Saga ok Heidreks Konung'' (Universitat d'Oxford, Trinity College). B. Litt. thesis. 1953/4. [Any incert], ''The Battle of the Goths and the Huns'', a: Saga-Book (University College, Londres, per la Viking Society for Northern Research) 14, part 3 (1955–56) [http://www.tolkiensociety.org/tolkien/bibl4.html]</ref> l{{'}}''[[Edda poètica]]'', l{{'}}''[[Edda prosaica]]'', el ''[[Cant dels Nibelungs]]'', i nombroses obres relacionades culturalment.<ref name=DayTolkiensRing>{{ref-llibre|nom=David|cognom=Day|enllaçautor=David Day (Canadian)|data= 1 febrer 2002|títol=[[Tolkien's Ring]]|lloc= New York|editorial=Barnes and Noble|isbn = 1-58663-527-1|llengua=anglès}}</ref> Tot i les similituds de la seva obra amb la ''saga Völsunga'' i el ''Cant dels Nibelungs'', les quals van ser les bases pel cicle operístic de [[Richard Wagner]] ''[[L'anell del nibelung]]'', Tolkien en va criticar qualsevol comparació directe, assenyalant al seu editor que "tots dos anells eren rodons, i aquí s'acaben les comparacions." No obstant, algúns crítics<ref>Alex Ross, [http://www.newyorker.com/archive/2003/12/22/031222crat_atlarge "The Ring and The Rings: Wagner vs. Tolkien"] (en anglès), ''The New Yorker'', 22 de desembre de 2003. Recuperat el 2 de desembre de 2011.</ref><ref>[[Spengler (pseudonym)|Spengler]], [http://www.atimes.com/atimes/Front_Page/EA11Aa02.html The 'Ring' and the remnants of the West] (en anglès), ''Asia Times'', 11 de gener de 2003. Recuperat el 27 d'abril de 2009.</ref><ref>Spengler, [http://www.atimes.com/atimes/Front_Page/ID24Aa01.html Tolkien's Christianity and the pagan tragedy] (en anglès), ''Asia Times'', 11 de gener de 2003. Retirat el 27 d'abril de 2009.</ref> creuen que Tolkien va estar, de fet, influït per Wagner en certs aspectes de la seva obra, com ara el "concepte d'un anell que dóna al seu possessor el domini del món ...".<ref>[http://tolkienonline.de/etep/1ring5.html Tolkien's Ring and Der Ring des Nibelungen], capítol 5 a Harvey, David (1995). ''[http://tolkienonline.de/etep/ring_toc.html One Ring to Rule them All]'' (en anglès). Penjat el 20 d'octubre de 1995. Recuperat el 27 d'abril de 2009.</ref> De fet, dues de les característiques de pròpies de l'[[Anell Únic]], el fet de ser malvat ''per se'' i el poder corruptiu de ments i voluntats d'altres personatges, no es troben presents en les fonts mitològiques, però si que tenien un paper central en l'òpera de Wagner.

 

 

==== Catolicisme ====

La imaginària i la teologia catòlica també van jugar un paper en el modelatge de la imaginació creativa de Tolkien, banyada com estava pel seu profund esperit religiós.<ref name=DayTolkiensRing/><ref>{{ref-web|cognom=Bofetti|nom=Jason|data= novembre 2001|url= http://www.crisismagazine.com/november2001/feature7.htm |títol=Tolkien's Catholic Imagination|obra= Crisis Magazine|consulta= 30 agost 2006|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20060821111145/http://www.crisismagazine.com/november2001/feature7.htm <!--Added by H3llBot-->|dataarxiu= 21 agost 2006|llengua=anglès}}</ref> Tolkien n'era conscient:

{{cita|''El Senyor dels Anells'' és, per suposat, una obra fonamentalment religiosa i catòlica; inconscientment, al principi, però conscientment durant la revisió. És per això que no he afegit o retallat pràcticament cap referència sobre res anomenat 'religió', cultes o pràctiques, en aquest món imaginari. És així perquè l'element religiós es troba absorbit dins de la història i el simbolisme.<ref>''Letters'', no. 142.</ref>}}

 

=== Publicacions ===

====''Beowulf: El Monstre i els Crítics''====

{{main|Beowulf: The Monsters and the Critics}}

 

==== Llibres per nens i altres obres breus ====

A més de les seves composicions mitopèiques, Tolkien es va aficionar a inventar històries de fantasia per distreure els seus fills.<ref>{{ref-notícia|cognom=Phillip|nom=Norman|any=2005|url= http://www.nytimes.com/books/01/02/11/specials/tolkien-mag67.html |títol=The Prevalence of Hobbits|obra= New York Times|consulta= 12 març 2006|llengua=anglès}}</ref> Cada any escrivia cartes per [[Nadal]], que suposadament redactava el mateix [[Pare Noel]] pels fills del matrimoni Tolkien, recreant un seguit d'històries breus (més tard compilades i publicades com ''[[Les cartes del Pare Noel]]''). D'altres històries inclouen ''[[Mr. Bliss]]'' i ''[[Roverandom]]'' (per nens), i ''[[Leaf by Niggle]]'' (part de ''[[Tree and Leaf]]''), ''[[Les aventures de Tom Bombadil]]'', ''[[On Fairy-Stories]]'', ''[[El ferrer de Wootton Major]]'' i ''[[Gil, el pagès de Ham]]''. ''Roverandom'' i ''El ferrer de Wootton Major'', com ''El hòbbit'', adoptaven idees del seu ''legendarium''.

 

====''El hòbbit''====

{{AP|El hòbbit}}

 

''El Senyor dels Anells'' es va convertir en immensament popular a partir de la dècada de 1960 i encara ho és en l'actualitat: l'obra ha quedat en les primeres posicions de llistats d'obres més populars del segle XX, tant en nivell de vendes com per enquestes realitzades a lectors.<ref>{{ref-notícia|cognom= Seiler|nom= Andy |data=16 desembre 2003|url=http://usatoday30.usatoday.com/life/movies/news/2003-12-12-lotr-main_x.htm|títol='Rings' comes full circle|obra= [[USA Today]] |consulta= 12 març 2006|llengua=anglès}}</ref> En l'enquesta "[[Big Read]]", realitzada el 2003 per la BBC, ''El Senyors dels Anells'' va ser la novel·la més estimada del Regne Unit.<ref>[http://www.bbc.co.uk/arts/bigread/top100.shtml "BBC – The Big Read"]. BBC. April 2003, Retrieved 2 November 2012</ref> Els australians van votar ''El Senyor dels Anells'' com el millor llibre en una enquesta realitzada l'any 2004 per la cadena [[Australian Broadcasting Corporation|Australian ABC]].<ref>{{ref-web|cognom= Cooper|nom= Callista |data=5 desembre 2005|url=http://www.abc.net.au/news/newsitems/200512/s1523327.htm|títol=Epic trilogy tops favorite film poll|obra= ABC News Online|consulta= 12 març 2006|urlarxiu= https://web.archive.org/web/20060116213130/http://www.abc.net.au/news/newsitems/200512/s1523327.htm <!--Added by H3llBot-->|dataarxiu= 16 gener 2006|llengua=anglès}}</ref> En una altra enquesta, realitzada el 1999 per clients d'[[Amazon.com]], ''El Senyor dels Anells'' va ser nomenat el llibre preferit del mil·lenni.<ref>{{ref-web|cognom= O'Hehir|nom= Andrew |data= 4 juny 2001|url= http://www.salon.com/books/feature/2001/06/04/tolkien/ |títol=The book of the century|obra= Salon.com|consulta= 12 març 2006|llengua=anglès}}</ref> El 2002 Tolkien va ser votat com el 92è britanic més important de la història, en una enquesta organitzada per la BBC, i el 2004 el 35è sud-africà més rellevant, convertint-se en l'única persona que apareixia a les dues llistes. La seva popularitat no es limita només al món angloparlant: en una enquesta del 2004 inspirada en el "Big Read" britànic, uns 250.000 alemanys van considerar ''El Senyor dels Anells'' com la seva obra literària preferida.<ref>{{ref-notícia|cognom=Diver|nom= Krysia|data= 5 octubre 2004|url= http://www.smh.com.au/articles/2004/10/04/1096871805007.html |títol=A lord for Germany|obra=The Sydney Morning Herald|consulta= 12 març 2006|llengua=anglès}}</ref>

 

====''El Silmaríl·lion''====

{{AP|El Silmaríl·lion}}

El 1980 Christopher Tolkien va publicar una col·lecció de més material fragmentat sota el títol de ''[[Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana]]''. Els anys següents (1983–1996) va publicar encara més material que encara no havia estat editat, juntament amb notes i comentaris extensos, en una sèrie de dotze volums que va titular ''[[La història de la Terra Mitjana]]''. Aquí s'hi inclouen relats no acabats, abandonats, alternatius o contradictoris, ja que Tolkien sempre tenia treball en procés, i no era habitual que definís una versió final per cap de les seves històries. No hi ha una consistència absoluta entre ''El hòbbit'' i ''El Senyor dels Anells'', els dos treballs més relacionats, perquè Tolkien mai va integrar completament les dues obres entre ells. El 1965 va comentar que, mentre editava ''El hòbbit'' per la seva tercera edició, hauria preferit tornar a escriure completament el llibre per canviar l'estil de la prosa.<ref>{{ref-web|cognom= Martinez |nom=Michael|data= 27 juliol 2002|url= http://www.merp.com/essays/MichaelMartinez/michaelmartinezsuite101essay122 |títol=Middle-earth Revised, Again |obra= Michael Martinez Tolkien Essays |consulta= 28 abril 2009|urlarxiu= https://web.archive.org/web/20080617122627/http://www.merp.com/essays/MichaelMartinez/michaelmartinezsuite101essay122 |dataarxiu= 17 juny 2008|deadurl=yes|llengua=anglès}}</ref>

 

Una de les obres més desconegudes de Tolkien és el conte infantil ''[[Mr. Bliss]]'', publicat el 1982. Allí s'hi explica la història de Mr. Bliss i el primer viatge amb el seu nou vehicle a motor. Bliss pateix moltes aventures: trobades amb óssos, veïns enfadats; compradors irats i diverses col·lisions. L'argument s'inspira en la pròpia experiència de Tolkien amb el seu primer cotxe, que va adquirir el 1932. Els óssos s'inspiren en els ossets de peluix propietat dels seus fills. Tolkien va ser tant l'autor com l'il·lustrador del llibre. El va entregar als seus editors com un bàlsam pels lectors que desitjaven més obres seves després d{{'}}''El hòbbit''. No obstant, la quantitat de tinta i les il·lustracions fetes amb llapis de colors haurien fet els costos de producció prohibitívament cars. Tolkien va acceptar refer els dibuixos en un estil més senzill, però després es va adonar que no tenia temps per fer-ho. D'aquesta manera, el llibre no va ser publicat fins al 1982, en un facsímil manuscrit i il·lustrat difícil de llegir, amb una transcripció a màquina a cada pàgina.

 

{{AP|Els fills d'en Hurin}}

Més recentment, el 2007, es va publicar ''[[Els fills d'en Hurin]]'' per part de [[HarperCollins]] (al Regne Unit i Canadà) i [[Houghton Mifflin]] (als Estats Units). La novel·la explica la història de [[Turin|Turin Turambar]] i la seva germana, [[Nienor]], fills de [[Hurin|Hurin Thalion]]. El material va ser compilat per Christopher Tolkien provinent del ''Silmaríl·lion'', dels ''[[Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana|Contes inacabats]]'', de ''[[La història de la Terra Mitjana]]'' i de manuscrits no publicats.

{{cita|Gràcies pel teu esforç en traduir i reorganitzar ''[[Völuspá|La cançó de Sibyl]]''. A canvi espero poder-te enviar, si la puc trobar (espero que no s'hagi perdut), una cosa que vaig fer fa molts anys quan intentava aprendre l'art d'escriure poesia al·literativa: un intent d'unificar els versos sobre els Völsungs de l'Elder Edda, escrits en l'antic ''fornyrðislag'' [[Estança (poesia)|estança]] de vuit línies.<ref>''Letters'', no. 295.</ref>}}

 

''[[The Fall of Arthur]]'', publicada el 23 de maig de 2013, és un poema narratiu compost per Tolkien a principis de la dècada de 1930. Es tracta d'un poema al·literatiu que arriba fins a gairebé 1.000 línies, imitant el poema anglosaxó ''[[Beowulf]]'' però escrit en anglès modern. Tot i estar inspirat en la ficció medieval arturiana, el context històric està ambientat en el període de les [[Invasions bàrbares|grans migracions]], tant en forma (utilitza el vers germànic) com en contingut, mostrant [[Rei Artús|Artús]] com un [[senyor de la guerra]] britó que lluita contra els invasors saxons, mentre que evita els aspectes alt medievals del cicle artúric (com ara el Greal o l'establiment d'una cort); el poema comença amb la contra-invasió britànica de la vella Saxònia (''Arthur eastward in arms purposed'', Artús cap a l'est amb motius militars).<ref group="lower-alpha">anunciant l'edició de 2013, ''[[The Guardian]]'' va publicar, el 9 d'octubre de 2012, el primer poema de nou versos; Alison Flood, [https://www.theguardian.com/books/2012/oct/09/jrr-tolkien-new-poem-king-arthur 'New' JRR Tolkien epic due out next year] guardian.co.uk, dimarts 9 d'octubre de 2012 (''en anglès'').</ref>

 

''[[Beowulf: A Translation and Commentary]]'', publicat el 22 de maig de 2014, és una traducció en prosa del poema èpic medieval ''[[Beowulf]]'' de l'[[anglès antic]] al modern. Traduit per Tolkien entre el 1920 i el 1926, va ser editat pel seu fill. A la traducció li segueixen unes 200 pàgines de comentaris sobre el poema; aquests comentaris són la base del seminari que Tolkien va fer el 1936 sota el nom "[[Beowulf: The Monsters and the Critics]]" i que va tenir un gran èxit.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.bbc.com/news/uk-england-london-26662761 |títol=JRR Tolkien's Beowulf translation to be published |obra=[[BBC News]] |data= 20 març 2014 |consulta= 8 juny 2014|llengua=anglès}}</ref> El llibre també inclou l'encara no publicat "Sellic Spell", així com dues versions de "The Lay of Beowulf". El primer és una peça de fantasia sobre els antecedents biogràfics de Beowulf, mentre que el segon és un poema sobre el tema de Beowulf.<ref>{{ref-web|url=http://www.publishersweekly.com/978-0-544-44278-8 |títol=Beowulf: A Translation and Commentary |obra=[[Publishers Weekly]] |data= 26 maig 2014 |consulta= 5 setembre 2014|llengua=anglès}}</ref>

 

''[[The Story of Kullervo]]'', primer publicat a ''[[Tolkien Studies]]'' el 2010, i reaparegut amb material addicional el 2015, és una nova narració del poema finès del segle XIX. Va ser escrit el 1915 mentre Tolkien estudiava a Oxford.<ref>{{ref-notícia|cognom=Flood |nom=Alison |data= 12 agost 2015 |títol=JRR Tolkien's first fantasy story to be published this month | url=https://www.theguardian.com/books/2015/aug/12/jrr-tolkiens-first-fantasy-story-to-be-published-this-month |obra=The Guardian |llengua=anglès}}</ref>

 

''[[La història de Beren i Lúthien]]'' és una de les més antigues i més revisada del ''legendarium'' de Tolkien. Aquesta història era una de les tres contingudes al ''Silmaríl·lion'' que Tolkien pensava que mereixia la seva pròpia narració en format llarg. El 2017 s'ha de publicar un llibre editat per Christopher Tolkien amb el títol ''Beren and Lúthien''.<ref name=edition2017> {{ref-notícia|cognom=Flood |nom=Alison |data= 19 octubre 2016 |títol=JRR Tolkien's Middle-earth love story to be published next year|url=https://www.theguardian.com/books/2016/oct/19/jrr-tolkiens-middle-earth-love-story-published-beren-and-luthien|obra=The Guardian|llengua=anglès}}</ref>

 

=== Emplaçament dels manuscrits ===

Abans de la seva mort, Tolkien va negociar la venda dels manuscrits, esbossos, proves i altres materials relacionats amb les seves obres ja publicades, inclòs ''El Senyor dels Anells'', ''El hòbbit'' i ''Giles, el granger de Ham'', amb el Departament de Col·leccions Especials i Arxius Universitaris de la Biblioteca John P. Raynor de la [[Universitat de Marquette]], situada a [[Milwaukee]], [[Wisconsin]].<ref>{{ref-web|data= 4 març 2003 |url = http://www.marquette.edu/library/collections/archives/tolkien.html |títol=J.R.R. Tolkien Collection |obra= Department of Special Collections and University Archives, Marquette University |consulta= 28 abril 2009 |llengua=anglès}}</ref> Després de la seva mort, tots els papers relatius a la mitologia del ''Silmaríl·lion'', així com els seus treballs acadèmics, van anar a parar a la [[Biblioteca Bodleiana]] de la [[Universitat d'Oxford]].<ref>{{ref-notícia|cognom=McDowell |nom= Edwin |data= 4 setembre 1983|url= http://www.nytimes.com/books/01/02/11/specials/tolkien-revisited.html |títol= Middle-earth Revisited|obra= New York Times|consulta= 12 març 2006|llengua=anglès}}</ref>

 

 

== Llengües i filologia ==

=== Carrera lingüística ===

La carrera acadèmica de Tolkien i la seva producció literària són inseparables, com a conseqüència del seu amor per la llengua i la [[filologia]]. A la universitat es va especialitzar en filologia anglesa, i el 1915 es va graduar amb el [[nòrdic antic]] com assignatura especial. Va treballar a l'[[Oxford English Dictionary]] des del 1918, acreditant-se que va treballar en un bon nombre de paraules començades amb la lletra W, inclosa la paraula ''walrus'' (''[[Morsa]]'', en català), amb la qual va tenir molts problemes.<ref>[[Winchester, Simon]] (2003). ''[[The Meaning of Everything: The Story of the Oxford English Dictionary]]'' (en anglès). Oxford University Press. {{ISBN|0-19-860702-4}}; i Gilliver, Peter, Jeremy Marshall and Edmund Weiner (2006). ''The Ring of Words: Tolkien and the Oxford English Dictionary'' (en anglès). Oxford University Press. {{ISBN|0-19-861069-6}}</ref> El 1920 es va convertir en lector de llengua anglesa a la [[Universitat de Leeds]], on es va atorgar el mèrit de fer créixer el número d'estudiants de [[lingüística]] de cinc a vint. Va donar classes de [[vers heroic]] en anglosaxó, d'[[Història de la llengua anglesa|història de l'anglès]], de textos en [[anglès antic]] i [[anglès mitjà]], filologia anglesa mitjana i antiga, introducció a la [[Llengües germàniques|filologia germànica]], [[Gòtic (llengua)|llengua gòtica]], [[Nòrdic antic|islandès antic]] i [[Gal·lès|gal·lès medieval]]. Quan el 1925, amb trenta-tres anys, Tolkien va sol·licitar la plaça de professor d'anglosaxó al [[Pembroke College (Oxford)|Pembroke College]], va exposar que els seus estudiants de filologia germànica a Leeds havien estat formats com un "Club Viking".<ref>''Letters'', no. 7, als Electors del cos de professorat Rawlinson i Bosworth d'anglosaxó, Universitat d'Oxford, 27 de juny de 1925.</ref> També tenia un cert, tot i que imperfecte, coneixement de [[finès]].<ref>Grotta, Daniel (2001). ''J.R.R. Tolkien: Architect of Middle Earth'' (en anglès). Philadelphia, Running Press. {{ISBN|0-7624-0956-8}}</ref>

 

 

=== Construcció de llengües ===

[[Fitxer:Quenya Example.svg|right|thumb|''Oh! com or cauen les fulles al vent, llargs anys innombravles com les ales dels arbres!'' Inici del poema Quenya [[Namárië]], escrit en escriptura [[tengwar]] i [[Llatí|llatina]]]]

 

 

== Llegat ==

=== Adaptacions ===

{{AP|Obres inspirades per John R. R. Tolkien}}

 

 

==== Televisió ====

El 13 de novembre de 2017 es va anunciar que l'empresa [[Amazon.com|Amazon]] havia adquirit els drets globals per televisió d{{'}}''El Senyor dels Anells'' per realitzar una sèrie de televisió. Aquesta sèrie no seria una adaptació directa dels llibres, sinó que introduiria noves històries ambientades abans de la trama principal de ''La Comunitat del Anell''.<ref>{{ref-web|títol=Amazon will run a multi-season Lord of the Rings prequel TV series |editor=Ars Technica |data= 13 novembre 2017 |url=https://arstechnica.com/gaming/2017/11/amazon-will-run-a-multi-season-lord-of-the-rings-prequel-tv-series/ |deadurl=no |urlarxiu=https://web.archive.org/web/20171114012646/https://arstechnica.com/gaming/2017/11/amazon-will-run-a-multi-season-lord-of-the-rings-prequel-tv-series/ |dataarxiu= 14 novembre 2017|llengua=anglès}}</ref> La roda de premsa on es va anunciar parlava d'"històries prèvies no explorades basades en textos originals de J.R.R. Tolkien". Amazon en serà la productora, juntament amb [[Tolkien Estate]], [[The Tolkien Trust]], [[HarperCollins Publishers LLC|HarperCollins]] i [[New Line Cinema]].<ref>{{ref-web|url=https://www.nytimes.com/2017/11/13/arts/television/lord-of-the-rings-series-amazon.html|títol='Lord of the Rings' Series Coming to Amazon|nom=John|cognom=Koblin|data= 13 novembre 2017|consulta= 20 novembre 2017|via=The New York Times|llengua=anglès}}</ref>

 

=== Memorials ===

Tolkien, així com els personatges i els emplaçaments de les seves obres, han estat escollits per batejar el nom de diverses coses a tot el món. En aquest apartat s'hi inclouen carrers, muntanyes, empreses, espècies d'animals i plantes, així com d'altres objectes destacats.

 

 

=== Plaques commemoratives ===

[[Fitxer:Tolkien's Sarehole Mill blue plaque-persp.jpg|miniatura|Placa blava a [[Sarehole Mill]]]]

 

 

=== Obres d'art ===

El 2012, Tolkien es podia trobar entre les [[Cultura del Regne Unit|icones culturals britàniques]] seleccionades per l'artista [[Peter Thomas Blake|Sir Peter Blake]] que apareixien en una nova versió de la seva obra d'art més famosa, la portada de l'álbum dels '[[The Beatles|Beatles]]' ''[[Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band]]'', on commemorava les figures culturals britàniques que més admirava.<ref>{{ref-notícia|títol=New faces on Sgt Pepper album cover for artist Peter Blake's 80th birthday |url=https://www.theguardian.com/artanddesign/2012/apr/02/peter-blake-sgt-pepper-cover-revisited |obra=The Guardian |data= 11 novembre 2016 |deadurl=no |urlarxiu=https://web.archive.org/web/20161105095109/https://www.theguardian.com/artanddesign/2012/apr/02/peter-blake-sgt-pepper-cover-revisited |dataarxiu= 5 novembre 2016|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-notícia|títol=Sir Peter Blake's new Beatles' Sgt Pepper's album cover |url=http://www.bbc.co.uk/news/entertainment-arts-17583026 |editorial=BBC |data= 11 novembre 2016 |deadurl=no |urlarxiu=https://web.archive.org/web/20170103234105/http://www.bbc.co.uk/news/entertainment-arts-17583026 |dataarxiu= 3 gener 2017|llengua=anglès}}</ref>

 

=== Autògrafs ===

A diferència de la majoria dels autors del seu gènere, Tolkien mai va mostrar-se interessat en signar les seves obres. Com a conseqüència de la seva popularitat, tanmateix, les còpies signades a ma de les seves cartes o de les primeres edicions dels seus manuscrits han arribat a preus exorbitants en subhastes; a més, també n'han aparegut còpies falses al mercat. En particular, s'ha publicat que es va vendre per 85.000 dòlars una primera edició en tapa dura d{{'}}''El hòbbit'' signada. Les col·leccions particulars de material relacionat amb l'autor també inclouen llibres de no ficció i anotacions manuscrites de la pròpia biblioteca privada de Tolkien.<ref>{{ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=eHAyr784pREC&pg=PA163 |títol=The Essential J.R.R. Tolkien Sourcebook: A Fan's Guide to Middle-Earth and Beyond |nom=George W. |cognom=Beahm |pàgines=163–64 |editorial=New Page Books |any=2003 |isbn=978-1-5641-4702-8 |deadurl=no |urlarxiu=https://web.archive.org/web/20161116211019/https://books.google.com/books?id=eHAyr784pREC&pg=PA163 |dataarxiu= 16 novembre 2016 |llengua=anglès}}</ref>

 

== Notes, referències i bibliografia ==

=== Notes ===

{{referències|grup= lower-alpha}}