Segona República Espanyola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 99:
El 15 d'abril, la ''[[Gaceta de Madrid]] ''publica un decret que fixa l'[[Estatut jurídic del Govern Provisional|Estatut jurídic del govern provisional]], norma legal superior per la qual es va regir el govern provisional fins a l'aprovació de la nova Constitució, en què s'autoproclama com a "govern de ple poder". Hi ha un aspecte polèmic en aquest estatut i és la contradicció que s'observa en la qüestió de les llibertats i els drets dels ciutadans, ja que el seu reconeixement va acompanyat de la possibilitat de la seva supressió per part del govern, sense intervenció judicial "''si la salut de la República, a judici del govern, ho reclama"''.<ref name=":0">Juliá, Santos&nbsp;(1999).&nbsp;''Un siglo de España. Política y sociedad''. Madrid: Marcial Pons. pp.&nbsp;84-86.&nbsp;{{mida|85%|ISBN &nbsp;84-9537903-1}}</ref> Aquesta política contradictòria de la República respecte a l'ordre públic va culminar amb l'aprovació per les [[Corts Constituents|corts constituents]] de la [[Llei de Defensa de la República]] el 21 d'octubre de 1931, ja que va dotar el govern provisional d'un instrument d'excepció al marge dels tribunals de justícia per actuar contra els que cometessin "''actes d'agressió contra la República''".<ref>Ballbé, Manuel&nbsp;(1983).''Orden público y militarismo en la España constitucional (1812-1983)''. Madrid: Alianza Editorial. pp.&nbsp;324.&nbsp;{{mida|85%|ISBN &nbsp;84-206-2378-4}}</ref>
 
==== La qüestió "«regional"» ====
El problema més immediat que va haver d'afrontar el [[Govern Provisional de la Segona República Espanyola|govern provisional]] fou la proclamació de la [[República Catalana]] per [[Francesc Macià i Llussà|Francesc Macià]] a [[Barcelona]] el mateix 14 d'abril. Tres dies després, tres ministres del govern provisional s'entrevistaven a Barcelona amb [[Francesc Macià i Llussà|Francesc Macià]] i arribaren a un acord pel qual [[Esquerra Republicana de Catalunya]] renunciava a la República Catalana a canvi del compromís del govern provisional de presentar a les futures [[Corts Constituents|corts constituents]] l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932|Estatut d'Autonomia]] que decidís Catalunya, prèviament aprovat per l'Assemblea d'Ajuntaments catalans, i del reconeixement del govern català que deixaria d'anomenar-se ''Consell de Govern de la República Catalana'' per prendre el nom de ''Govern de la [[Generalitat de Catalunya]]'', recuperant així "''el nom de gloriosa tradició" ''de la centenària institució del [[Principat de Catalunya|Principat]], que fou abolida per Felip V amb el [[Decrets de Nova Planta|Decret de Nova Planta]] el 1714.<ref>Juliá, Santos&nbsp;(2009).&nbsp;''Ibid.''. pp.&nbsp;33.</ref> El projecte d'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932|Estatut de Catalunya]], anomenat ''Estatut de'' ''Núria'', va ser aprovat per una àmplia majoria<ref>Gabriel Jackson, «Los primeros días de la República»&nbsp;''La República Española y la Guerra Civil (1931-1939)'', ed. Orbis, Madrid, 1.985,&nbsp;{{ISBN|84-7530-947-X}}</ref> en el referèndum del 3 d'agost. Però, sobrepassava les competències que permetia la Constitució, així com establia una denominació que no va agradar al govern provisional (model federal d'estat).