|
==== Polònia ====
El pontificat de Climent X va ser marcat per l'agreujament del perill turc.<ref name="Müller"/> El [[1672]] Polònia estava sota l'atac otomà. El Papapapa va tractar de formar una aliança defensiva. Va donar la benvinguda a l'apel·lació de l'emperador i dels prínceps catòlics d'Alemanya; Rússia, en guerra amb la [[Confederació de Polònia i Lituània]], va estipular una treva i es va unir a l'aliança.
L'11 de novembre de [[1673]] l'exèrcit «cristià» dirigit per [[Joan III Sobieski|Joan Sobieski]] (nomenat general de la corona), va portar una victòria decisiva sobre els turcs en una [[batalla de Chocim|batalla al riu Dnièster]].<ref name="Müller"/> En elAl mateix any va morir el rei [[Miquel Korybut Wiśniowiecki|Miquel I]]. El pontífex, que participava en l'elecció del nou rei de la confederació, votà a favor de l'elecció de Joan Sobieski (1674). El rei Joan novamentva derrotatderrotar alsnovament els turcs en una batalla per la defensa de Lviv (1675).<ref name="Müller"/>
EnEl [[1671]] el Papapapa va donar la [[Rosa d'Or del Papa|Rosa d'Or]] a la reina consort de Polònia, [[Elionor Maria d'Àustria|Elionor d'Habsburg]].<ref>Carlo Cartari, ''La Rosa d'oro pontificia. Racconto istorico consagrato alla santita' di n.s. Innocenzo XI pontefice massimo'', Roma 1681, p. 160.</ref>
=== El govern dels Estats Pontificis ===
Climent X va designar alell seu [[Cardenal Secretari d'Estat|Secretari d'Estat]], el cardenal [[Federico Borromeo]] (maig de 1670). Formaren la seva cort els següents prelats de la seva elecció:
* Monsenyor [[Bernardino Rocci]], majordom (convertit en unpromogut cardenal enel 1675);
* Monsenyor [[Camillo Massimo]], Mestre de Cambra (cardenal aal finalsfinal de 1670);
* [[Gaspare Carpegna]] datari (cardenal aal finalsfinal de 1670).
EnEl [[1671]], en morir [[Antonio Barberini]], nomenà nou [[Camarlenc (església catòlica)|Camarlenc]] del [[Sacre Col·legi]] en la persona del cardenal [[Paluzzo Paluzzi Altieri degli Albertoni|Paluzzo Paluzzi Altieri]] (1671-1698. El [[1673]], en morir Federico Borromeo, va nomenar un nou secretari d'Estat, el cardenal [[Francesco Nerli el Jove|Francesco Nerli]] (1673-1676).
Amb una constitució publicada el 15 de març de [[1671]] el Papapapa va permetre als nobles dels [[Estats Pontificis]] exercir el comerç, sense perjudici del seu ''status''.<ref>{{ref-web|url= http://www.consiglioaraldico.com/ita/3/index.php?centro=1| títol= Diritto nobiliare| consulta=9 d'abril de 2016}}</ref> Fins llavors l'exercici del comerç havia estat considerat per alals nobles com una cosa reprovable.
El [[1674]], la decisió del cardenal Altieri per imposar un nou impost del 3% sobre tots els béns importats a Roma va despertar les protestes dels ambaixadors de diferents països. Amb la sol·licitud d'una reunió informativa amb el Papapapa, el cardenal Altieri, que havia pres les regnes del govern papal, va impedir amb un pretext als ambaixadors que poguessin veure el Papapapa. La crisi va continuar fins al nomenament del successor de Climent X.<ref>Lodovico Antonio Muratori, Giuseppe Catalani, ''Annali d'Italia dal principio dell'era volgare sino all'anno 1750'', Monaco, 1764, tomo XI, p. XXIII.</ref>
Des del papat de Climent X les monedes encunyades a Roma van portar una petita representació de l'escut d'armes del prelat a càrrec de la marca; el costum es va conservar fins [[a l'any 1817]].
== Mecenatge i obres realitzades a Roma ==
[[Fitxer:Gianlorenzo bernini, busto di Clemente X 02.JPG|thumb|[[Gian Lorenzo Bernini]], ''Bust de Climent X''.]]
[[Fitxer:ClementeX.jpg|thumb|upright=1.8| La tomba de Climent X a la basílica de Sant Pere a Roma]]
Durant el seu pontificat, va tornar a la idea de la creació de la caça de braus (les [[cursa de braus|curses de braus]] actuals) al [[Coliseu]]. Però es va notar al Papapapa que el Coliseu havia estat el lloc del [[màrtir cristià|martiri de molts cristians]]; Climent X va acceptar aquest argument: no va autoritzar els espectacles i va erigir una gran creu al centre de l'amfiteatre. Amb motiu del Jubileu de [[1675]], Climent X que va a col·locar dos inscripcions, en elsals quals instava els [[pelegrinatge|pelegrins]] que arribaven, no a admirar la magnitud romana de l'obra, sinó a «''despertar en la memòria fidel de la santedat del lloc i la fortalesa dels màrtirs''» i a pregar per ells.<ref>{{ref-web|url= http://antiquorum-habet.senato.it/character-pope/clemente-x-it/| títol= Clemente X| consulta=9 d'abril de 2016}}</ref>
Durant el pontificat de Climent X es va descobrir a Roma una bella [[escultura]] de marbre de l'època romana. Avui es conserva als [[Museus Capitolins]] amb el nom de ''[[Venus Capitolina]]''.
El Papapapa va ordenar la construcció de la segona font de la [[plaça de Sant Pere]] (l'anomenada "«font bessona"»), que va ser inaugurada el 28 de juny de [[1677]]. A més va fer realitzar la font del querubí del [[Palazzo Sacchetti]].<ref>{{ref-web|url= http://www.info.roma.it/monumenti_dettaglio.asp?ID_schede=1244| títol= Fontanella del Putto di Palazzo Sacchetti| consulta=9 d'abril de 2016}}
</ref>
Va fer ampliar el [[Palazzo Caffarelli al Campidoglio]]<ref>''Guida di Roma'', Touring Editore, 1999, p. 452.</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.museicapitolini.org/sede/piazza_e_palazzi/palazzo_caffarelli_clementino| títol= Palazzo Caffarelli-Clementino| consulta=9 d'abril de 2016}}</ref> i el [[Palazzo Altieri]].
[[Giovanni Battista Gaulli]] (1639-1709) va realitzar un famós retrat a l'oli del pontífex.
== Mort i enterrament ==
Climent X va morir als 86 a la tarda del [[22 de juliol]] de [[1676]] a Roma, de resultes de la [[Gota (malaltia)|gota]] que patia. Abans d'ell, cap papa havia arribat a la seva edat (86 anys). Va ser enterrat a la [[basílica del Vaticà]].
== Canonitzacions i beatificacions ==
| 