Aligot comú: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Substitució de Buteo_buteo_dis.PNG per Buteo_buteo_distribution_map.png.
m Incorporació del significat etimològic del nom científic
Línia 9:
| subdivisio = Entre 7 a 10
}}
L''''aligot comú''' o '''falcó reial''' a les Balears ('''''Buteo buteo''''') mesura de 51 a 56 cm de llargària. Els adults generalment són de color marró fosc i tacats de blanc per sota. De vegades es veuen en petits grups. En ple vol, les ales són amples, i quan s'han desplegat, fan més d'un metre d'envergadura. Tal com fan els seus parents el [[falcó]], el [[Xoriguer (ocell)|xoriguer]], el [[milà negre]], el [[milà reial]] i l'[[esparver vulgar]], també aprofita els corrents d'aire per volar sense perdre altura. El seu nom científic prové del llatí ''buteo'', que significa "aligot"<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ortega i Gonzàlez|nom=Enric|títol=Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans|url=|edició=Primera edició|llengua=Català|data=2017|editorial=Institut d'Estudis - Secció de Ciències Biològiques|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=9788499653624}}</ref>.
 
És present en gairebé tot Europa,<ref name="félix">[[Félix Rodríguez de la Fuente|RODRÍGUEZ, F.]] ''Cuadernos de campo: rapaces del bosque''. Barcelona, 1978. Ed. Marín</ref> si bé al nord i nord-est només hi és present a l'estiu. Els joves de les poblacions centreeuropees hivernen al sud d'Europa, mentre que els adults passen tot l'any als territoris de cria; les poblacions [[Escandinàvia|d'Escandinàvia]] i [[Rússia]], per contra, emigren senceres.<ref name="sauer">SAUER, F. ''Aves terrestres'' Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany ''Landvögel'' Munich, 1982)</ref> A Catalunya el trobem en gran part del territori,<ref name="scoc">[http://www.ornitologia.org/scoc/cartografia.php?sp=BUTBUT&projid=1 Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Aligot comú] SCOC, - Mapes de distribució a [[Catalunya Sud|Catalunya]] {{ca}}</ref> on és relativament comú en hàbitats força variats (des de zones alpines a les planes de Lleida), sempre que tinguin bosc per a fer el niu i zones obertes per a caçar.<ref name=segarra>'''Segarra, D.''' (1985) Rapinyaires de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat {{ca}}</ref>