Tríptic Werl: diferència entre les revisions

Com s'aprecia en moltes obres dels [[primitius flamencs]], la realitat del quadre sol amagar un contingut simbòlic perfectament integrat, de tal manera que tot allò que aparentment és un objecte, com naturalesa morta, perd la seva singularitat per formar part de l'al·legoria completa de la pintura, generalment, com en aquest cas, amb un profund caràcter religiós. En l'obra, apareixen signes tan evidents com l'escultura de la [[Santíssima Trinitat|Trinitat]], al costat d'una espelma, sobre la xemeneia, que està cremant. El foc tindria una funció purificadora dels mals i, a més, recorda a la flama que va acabar amb el seu despietat pare. El [[Lliri blanc|lliri]] que hi ha en un gerro al·ludeix a la [[virginitat]] de la protagonista, igual que al gerro de cristall de la cornisa de la paret. [[Erwin Panofsky]] sol basar-se en un conegut himne a la [[Nativitat de Jesús|Nativitat]] del {{segle|XV}} que recull, sobre la [[Maria, mare de Jesús|Mare de Déu]], la metàfora del sol que passa a través del cristall sense trencar-ho ni tacar-ho. Per la seva banda, l'aiguamans de llautó sobre el moble de fusta suggereix la neteja d'esperit, la puresa d'ànima, però també pot ser una referència a la font que sol acompanyar a les al·legories del [[Jardí de l'Edèn|Paradís terrenal.]]. En el mateix sentit, la Santa sosté les [[Text sagrat|Sagrades Escriptures]] amb un drap, com si no volgués tocar-les, en senyal de respecte i d'humilitat. Al fons, a través d'una finestra amb claus de ferro oxidats, es veu un paisatge, un camí pel qual passeja un genet, indiferent davant la construcció que estan aixecant diverses persones. La construcció és, precisament, la torre en la qual serà tancada santa Bàrbara. Més enllà, sobre l'horitzó, apareixen les agulles d'alguna [[catedral]] gòtica.