Antic Règim: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m m
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 66:
La brillantor cultural del [[Segle d'or espanyol|segle d'or]] no va amagar que l'economia, estimulada per la revolució dels preus del [[segle XVI]],<ref>Earl J. Hamilton, ''El tresor americà i la revolució dels preus a Espanya, 1501-1650'', taula I, pàgina 47</ref> va entrar en crisi el segle següent, i al seu torn va estimular de la despoblació de l'Europa del Sud i, sobretot, d'Espanya. Les solucions polítiques (desordre monetari, reformes fiscals consecutives) no van aconseguir arreglar la situació, i els intents polítics més vigorosos de centralització, com la [[Unió d'Armes]] del [[comte-duc d'Olivares]], van precipitar la [[crisi de 1640]]: [[Regne de Portugal#Unió amb els Habsburgs espanyols|revolta de Portugal]], la [[Guerra dels segadors]] ([[1640]]-[[1652]]) a Catalunya, la continuació de la [[Guerra dels Trenta Anys]] al continent europeu…
 
[[Felip V de Castella]] va canalitzar el sistema polític cap a un absolutisme d'estil francès, sobretot als antics estats de la corona d'Aragó, on llurs sistemes polítics tradicionals foren substituïts després de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] per un nou sistema de [[Nova Planta]] sense cap rol polític per als estaments socials.<ref name="Diccionari" /> Seria el cas de la racionalització fiscal del [[cadastre de Cala]], les reformes il·lustrades d'[[Esquilache]] (expulsat del poder pel [[Motí d'Esquilache|motí]] que porta el seu nom després d'una liberalització del preu del [[blat]], fins llavors taxat), o l'expedient de la [[llei Agrària]], eternament tramitat, que pretenia resoldre la fam de terra dels llauradors.<ref>Bernal, Antonio Miguel (1979). ''La lucha por la tierra en la crisi del antiguo regimen'', Taurus. {{ISBN|84-306-3042-2}}.</ref><ref>Ortega, Margarita (1986) ''La lucha por la tierra en la Corona de Castilla al final del antiguo regimen: El expediente de ley agraria'' (Serie Estudios) Madrid, Ministerio de Agricultura. {{ISBN|84-7479-457-9}} </ref> L'antic règim va perdurar breument fins a la [[Guerra del Francès]]. La promulgació de la [[Constitució espanyola de 1812|Constitució de 1812]] a [[Cadis]] va obrir el procés vers el [[constitucionalisme]].
 
D'altra banda, el terme va tenir el mateix significat que a França, malgrat que el final no va ser tan dràstic com el francès. Després de l'ocupació francesa i la [[Guerra del Francès]] es va restaurar l'absolutisme, és a dir, la política espanyola va involucionar durant el regnat de [[Ferran VII]]. La mort de Ferran VII pot dir-se que va significar la fi de l'antic règim a l'estat espanyol.<ref>{{ref-web|url=http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=86619|títol=66. El cicle revolucionari ''En guàrdia!'' |editor=[[Catalunya Ràdio]]|data=20-04-2003}}</ref>
Línia 85:
== Característiques ==
=== Economia i demografia ===
La [[Propietat privada|propietat]] de la [[terra]] va ser el principal [[factor de la producció]] fins a la [[Revolució Industrial|Revolució industrial]]. La naturalesa compartida de molts tipus de propietat i amb voluntat de permanència en el temps (per exemple, les terres comunals) va fer impossible l'existència d'un [[mercat lliure]] de terres.<ref>La resistència de l'economia tradicional a la institució del mercat lliure, considerada com "natural" pel liberalisme econòmic, va ser magistralment explicada per [[Karl Polanyi]]. ''La gran transformación'' Madrid:La Picota, 1989. {{ISBN|84-7731-047-5}}.</ref> El mateix va passar als altres dos [[factors de producció]]: ni el [[Capital (economia)|capital]] (sospitós de representar una forma de riquesa no compatible amb la forma de vida noble o clerical, i encara lluny de l'acumulació necessària per una [[revolució industrial]]) ni el [[treball (economia)|treball]] (impropi dels privilegiats, i considerat com una maledicció bíblica) es venien en el [[mercat]] com mercaderies subjectes al lliure joc de l'[[oferta]] i la [[demanda]].
 
El creixement de les ciutats<ref>Només unes poques: [[París]], [[Londres]], [[Sevilla]], [[Madrid]], [[Roma]], [[Nàpols]], [[Istanbul]], superen els 100.000 habitants</ref><ref>Vries, Jan de. ''La urbanización de Europa, 1500-1800'', Barcelona:Crítica, 1987. {{ISBN|84-7423-330-5}}</ref> va contribuir decisivament a la transició del [[feudalisme]] al [[capitalisme]]. En aquest sentit, el paper de [[Londres]] va ser fonamental per a la creació d'un mercat estatal; [[París]] va tenir un rol intermedi, i [[Madrid]] va representar un relatiu fracàs.<ref>Ringrose, David. ''Madrid y l'economia española, 1560-1850. Ciudad, Corte y País en el antiguo regimen'', Madrid:Alianza Universidad, 1985. {{ISBN|84-206-2443-8}}</ref>