Filosofia: diferència entre les revisions

[[Fitxer:David - The Death of Socrates.jpg|thumb|right|La mort de [[Sòcrates]], representada per [[Jacques-Louis David]].]]

{{principal|Història de la filosofia}}

No hi ha un acord unànime sobre una divisió temporal estricta en la filosofia [[Occident|occidental]], tot i que és més o menys acceptada una divisió segons els períodes tradicionals de la [[història]] occidental: [[edat antiga]], [[edat mitjana]], [[Renaixement]], [[edat moderna]] i [[edat contemporània]]. No obstant això, hi ha qui creu que la filosofia moderna i contemporània formen un únic bloc, o bé que la filosofia medieval és només la visió religiosa de les qüestions de la filosofia antiga. D'altres pensadors afirmen que no es pot assimilar l'evolució de les etapes filosòfiques a les edats de la història.

 

=== Filosofia antiga (600 aC - 500 dC) ===

{{principal|Filosofia antiga}}

La [[filosofia antiga]] és la filosofia del món grecoromà, desenvolupada des del [[segle VI aC]] fins al [[segle&nbsp;IV]] dC. Suposa el naixement de la filosofia com a tal a Occident, a l'[[antiga Grècia]]. Usualment se subdivideix en quatre períodes: el període [[presocràtic]] (del 600 al 450 aC), el període de [[Sòcrates]], [[Plató]], [[Aristòtil]] (del 450 al 300 aC), la [[filosofia hel·lenística]], o post-aristotèlica (del 300 al 100 aC), i la [[filosofia romana]] (del 100 al 500 dC). A vegades s'estableixen altres divisions, com ara la que considera com un període distint els filòsofs [[cristianisme|cristians]] i [[neoplatonisme|neoplatònics]]. Els pensadors més influents d'aquest període de cara a la filosofia posterior són Plató i Aristòtil.<ref name="Oxford">''Oxford Companion to Philosophy''.</ref>

 

=== Filosofia medieval (500 dC - 1350 dC) ===

{{principal|Filosofia medieval}}

La [[filosofia medieval]] és la filosofia desenvolupada fonamentalment a l'[[Europa Occidental]] i l'[[Orient Pròxim]] durant el període comprés aproximadament entre la caiguda de l'[[Imperi Romà]] fins al [[Renaixement]]. A grans trets, la [[filosofia medieval]] està caracteritzada per la recepció de la [[filosofia hel·lènica]] (i especialment, del [[neoplatonisme]]) en els àmbits cultes de les societats [[cristianisme|cristianes]], [[islam|islàmiques]] i [[judaisme|jueves]], i també per l'adaptació de la filosofia al marc propi de cada [[religió]] [[monoteisme|monoteista]].

 

=== Filosofia renaixentista (1350 - 1600) ===

{{principal|Filosofia renaixentista}}

El [[Renaixement]] és un període de transició entre la filosofia-teologia de l'edat mitjana i el pensament modern. En aquest període, el [[llatí]] comença a perdre el seu paper de llengua principal de discussió filosòfica. L'estudi dels clàssics (especialment de [[Plató]] i del [[neoplatonisme]]), i de les arts humanes, com la [[història]] i la [[literatura]], recobra la popularitat.

 

=== Filosofia moderna (1600 - 1900) ===

{{principal|Filosofia moderna}}

La filosofia moderna neix de l'[[escepticisme]] respecte a la filosofia renaixentista, fet que possibilita la creació de la [[ciència]] moderna: un dels principals centres d'interès és la polèmica entre el [[Racionalisme (filosofia)|racionalisme]] i l'[[empirisme]], entre la [[realitat]] i l'[[experiència]]. Els filòsofs moderns valoren les implicacions filosòfiques de les noves [[ciències naturals]] en temes com el [[lliure albir]] i [[Déu]], o la naturalesa de la [[ment]] i la seva relació amb el [[cos]]. La filosofia és molt influïda per la ciència i les [[matemàtiques]], i en particular, la reflexió [[ètica]] s'allunya de la [[religió]] i es lliga tant amb la [[política]] com amb la [[raó]].

 

=== Filosofia contemporània (1900 - present) ===

{{principal|Filosofia contemporània}}

La [[filosofia contemporània]] s'ha separat en dues grans postures: la [[filosofia analítica]] i la [[filosofia continental]], tot i que alguns filòsofs, com [[Richard Rorty]], han afirmat que aquesta divisió és perjudicial per a la filosofia i han intentat un mètode combinat.

 

{{principal|racionalisme (filosofia)|empirisme}}

[[Fitxer:Frans Hals - Portret van René Descartes.jpg|thumb|[[René Descartes]] fou el més destacat filòsof [[mecanicisme|mecanicista]].]]

En un sentit general, el racionalisme és qualsevol postura que emfatitzi el paper o la importància de la [[raó]] humana. Portant-ho a l'extrem, el racionalisme radical intenta basar tot el coneixement únicament en la raó. Típicament, el racionalisme parteix de premisses que no poden ser negades de forma coherent, i després intenta [[raonament deductiu|deduir]]-ne d'aquestes tot possible objecte de coneixement.

 

=== Escepticisme ===

{{principal|Escepticisme}}

L'escepticisme és l'actitud filosòfica que qüestiona la possibilitat d'adquirir qualsevol tipus de coneixement. Va ser formulat per primera vegada per [[Pirró d'Elis]], que creia que es podia dubtar de tot excepte de les ''aparences''. [[Sext Empíric]] (segle II aC), un dels més prominents advocats de l'escepticisme, el va descriure com a

"habilitat de crear una antítesi, de qualsevol manera, amb aparences i judicis, i així doncs&nbsp;… arribar a la [[epokhé|suspensió de judici]] i després a la tranquil·litat mental".<ref> Original en anglès: "ability to place in antithesis, in any manner whatever, appearances and judgments, and thus&nbsp;… to come first of all to a suspension of judgment and then to mental tranquility." Sextus Empiricus, ''PH'' (= ''Outlines of Pyrrhonism'') I.8.</ref> "L'escepticisme concebut d'aquesta manera no es redueix a l'ús del dubte, sinó que consisteix en l'ús del dubte per aconseguir un fi particular: una tranquil·litat d'esperit ([[ataràxia]]). L'escepticisme és un repte per al [[dogmatisme]], ja que els dogmàtics consideren que han trobat la veritat."<ref> Original en anglès: "Skepticism poses itself as a challenge to dogmatism, whose adherents think they have found the truth". Sextus Empiricus, ''PH'' (= ''Outlines of Pyrrhonism'') I.19–20.</ref>

{{100+1000|Filosofia i psicologia}}

{{Viccionari-lateral|filosofia}}

{{Autoritat}}

{{ORDENA:Filosofia}}