Obre el menú principal

Canvis

m
m
La seu principal està situada al [[Palau Nacional de Montjuïc|Palau Nacional]] de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], inaugurat el [[1929]] amb motiu de l'[[Exposició Internacional de 1929|Exposició Internacional]]. També formen part del conjunt del museu tres institucions més: la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]] de [[Vilanova i la Geltrú]], el [[Museu de la Garrotxa]] a [[Olot]] i el [[Cau Ferrat|Museu Cau Ferrat]] de [[Sitges]], la gestió de les quals és independent i la seva titularitat recau en els respectius ajuntaments.
 
== Edifici ==
[[Fitxer:050529 Barcelona 135.jpg|thumb|300px|esquerra|Palau Nacional vist des de l'Avinguda de Maria Cristina]]
[[Fitxer:BCN-PalauNacional-4862.jpg|thumb|300px|esquerra|Vista posterior del [[Palau Nacional de Montjuïc|Palau Nacional]] amb el saló oval en primer terme i la [[plaça d'Espanya (Barcelona)|plaça d'Espanya]] al fons]]
Durant el 2009<ref>gràcies al suport del Plan Avanza del Ministeri d'Indústria espanyol</ref> va començar un procés de digitalització de la col·lecció, per tal de poder oferir visites virtuals a la col·lecció del museu.<ref name="lvv">[http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20090727/53752802698/el-mnac-ofrecera-una-visita-virtual-de-su-fondo-en-internet.html La Vanguardia. ''El MNAC ofrecerá una visita virtual de su fondo en internet''. Dilluns, 27 de juliol de 2009]</ref> El [[12 de març]] de [[2010]] es va fer pública la creació del portal des d'on es poden observar les primeres 1.900 obres digitalitzades i alguna [[gigafoto]] de les obres més rellevants, com ''[[La Vicaria]]'' de Fortuny o el ''[[Absis central de Sant Climent de Taüll|Pantocràtor]]'' de [[Sant Climent de Taüll]].<ref>{{ref-web |url=http://www.vilaweb.cat/acn/ultima-hora/3701547/mnac-inaugura-acces-virtual-permet-consultar-1900-obres-exposades-museu.html |títol=El MNAC inaugura accés virtual a la seva col·lecció |consulta= 12/03/2010 |obra=[[Vilaweb]]}}</ref>
 
=== Romànic (segles XI - XIII) ===
[[Fitxer:Majestat_Batlló.jpg|200px|right|thumb|''[[Majestat Batlló]]'', Anònim (Segle XII)]]
[[Fitxer:Katalanischer_Meister_001.jpg|200px|right|thumb|''[[Frontal de la Seu d'Urgell o dels Apòstols]]'', Anònim (cap a 1150)]]
{{-}}
 
=== Gòtic (finals segle XIII - segle XV) ===
[[Fitxer:MNAC- Sales 009.JPG|right|thumb|Vista general d'una de les sales del Gòtic]]
[[Fitxer:Dalmau Mare de Deu dels Consellers.jpg|200px|right|thumb|''[[La Mare de Déu dels Consellers]]'', de [[Lluís Dalmau]] (1445)]]
</gallery>
 
=== Renaixement i barroc (segles XV - XVIII) ===
[[Fitxer:Velazquez San Pablo.jpg|thumb|200px|right|[[Sant Pau (Velázquez)|Sant Pau]], per Velázquez.]]
La Col·lecció d'Art del [[Renaixement]] i [[Barroc]] constitueix un valuós patrimoni que –a diferència dels grans museus nacionals d'Europa, que van partir de les grans col·leccions reials i nobiliàries– a Catalunya es formà a partir de la recuperació del patrimoni local i de les posteriors donacions i adquisicions de col·leccions particulars. El fil argumental de l'inici i la fi del discurs museogràfic se centra en dos moments històrics de l'art català –la difusió, a la primera meitat del segle XVI, de la manera renaixentista, i la pintura del segle XVIII, amb la figura d'[[Antoni Viladomat]]–, al costat d'obres hispàniques, flamenques i italianes dels segles XVI, XVII i XVIII.
</gallery>
 
=== Art Modern (segles XIX - XX) ===
[[Fitxer:MNAC- Sales Art Modern002.JPG|thumb|right|Sales d'art modern]]
La Col·lecció d'Art Modern del MNAC neix a partir de l'[[Exposició Universal de 1888]], moment en què l'Ajuntament de Barcelona instal·la la llavors petita col·lecció d'[[art modern]], en aquell moment contemporani, en el [[Palau de les Belles Arts]]. La col·lecció es va ampliar considerablement amb les adquisicions que el mateix Ajuntament feia a les exposicions de belles arts. L'actual fons d'art modern reuneix un conjunt del millor art català des del començament del segle XIX fins als anys 40 del [[segle XX]]. El recorregut s'inicia amb els artistes que van seguir els postulats del [[neoclassicisme]], el [[romanticisme]] i el [[realisme]]. Entre els neoclàssics destaquen el pintor [[Josep Bernat Flaugier]] i l'escultor [[Damià Campeny]]. Pel que fa al [[romanticisme]], cal esmentar els pintors [[natzarenisme|natzarens]], com ara [[Claudi Lorenzale]], que va conrear especialment el retrat, i [[Lluís Rigalt]], que inaugura la tradició del paisatgisme català; aquesta tindrà continuïtat, ja a l'època del realisme, amb [[Ramon Martí Alsina]], introductor a Catalunya de les idees de [[Courbet]], i amb [[Joaquim Vayreda]], fundador de l'[[Escola d'Olot]], entre d'altres. Un capítol a part mereix [[Marià Fortuny]], el millor pintor català del segle XIX, que va triomfar internacionalment amb la pintura de gènere i que va apuntar plantejaments avançats en les seves darreres produccions. També hi són presents pintors que van optar pel realisme anecdòtic, com són [[Romà Ribera]] i [[Francesc Masriera]], així com els «luministes» de l'[[Escola de Sitges]], hereus de la tradició fortuniana; mentre que en escultura destaquen els germans [[Agapit Vallmitjana i Barbany|Vallmitjana]] com els millors representants de la tradició realista. La col·lecció del segle XIX inclou també una mostra de fotografia històrica amb obres d'[[André-Adolphe-Eugène Disdéri|A.A.Disdéri]], [[Jean Laurent]], [[Claude Le Jeune|Le Jeune]] i [[Charles Clifford]], entre d'altres, amb imatges de diversos indrets de la geografia espanyola.
L'altre moviment àmpliament representat al MNAC és el [[noucentisme]], que encarna la recerca de les essències pròpies i la mediterraneïtat. En són representatives les composicions clàssiques de [[Joaquim Torres-García]] i [[Joaquim Sunyer]], amb vagues influències [[Cézanne|cezannianes]], i els nus escultòrics de [[Josep Clarà]] i [[Enric Casanovas]]. Completen aquest moviment les escultures de [[Manolo Hugué]] i les pintures de [[Xavier Nogués]], amb un marcat accent popular. Cap al 1920, apareix una nova generació d'artistes que van haver de fer front al dilema de seguir amb la tradició figurativa o fer el salt a l'[[avantguarda]]. Alguns d'aquests, com els pintors [[Josep de Togores]] i [[Francesc Domingo i Segura]], van fer una producció amb veu pròpia en el context del realisme internacional d'entreguerres. Altres, com el mateix Torres-García, [[Rafael Barradas]] o [[Salvador Dalí]], van trobar a les [[Galeries Dalmau]] el lloc idoni per exposar la seva producció més innovadora.
 
=== Dibuixos, gravats i cartells ===
[[Fitxer:Blai Ametller- Pasqual Pere Moles- Carle Vanloo- La Caça de l'estruç.jpg|thumb|''[[La caça de l'estruç]]'' de [[Pere Pasqual Moles]].]]
Les col·leccions del '''Gabinet de Dibuixos i Gravats''' del MNAC reuneixen uns 50.000 [[dibuix]]os, uns 70.000 [[gravat]]s i més de 1.000 [[cartell]]s, pertanyents al fons històric. Els fons inclouen una mostra rica i plural de les tendències i els moviments artístics més importants de l'art català. Tanmateix, aquesta presència es fa palesa més intensament a partir de la fi del segle XVIII, tot coincidint amb la presència a Barcelona, des del 1775, de l'Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts, dita l'[[Escola de Llotja]], que esdevingué un lloc de referència en la consolidació de l'[[academicisme]] a Catalunya. Del segle XIX tenim una nodrida representació d'un grup d'artistes vinculats a aquesta escola, entre els quals destaquen [[Josep Bernat Flaugier]], [[Vicent Rodés]], [[Claudi Lorenzale]] i [[Ramon Martí i Alsina]], així com algunes de les nissagues familiars que, com la dels [[Planella]] o els [[Rigalt]], conformen l'etapa artística que va del neoclassicisme al realisme. De l'època anterior no podem oblidar la contribució del principal pintor barroc català, [[Antoni Viladomat]], del qual el Gabinet té un conjunt significatiu d'obra. Darrerament, el 2003, la producció artística catalana del barroc s'ha incrementat amb l'adquisició d'un grup de traces d'altar de la col·lecció de [[César Martinell]], molt singular i que permet apropar-se a l'estudi de la retaulística catalana dels segles XVII i XVIII.
Quant a la formació dels fons del Gabinet de Dibuixos i Gravats, cal destacar dues adquisicions fonamentals de la Junta de Museus: el 1911, la col·lecció del crític literari i artístic [[Raimon Casellas]] i, deu anys més tard, la de l'artista modernista [[Alexandre de Riquer]].
 
=== Fotografia ===
La col·lecció de [[fotografia]] disposa de més de 6.000 exemplars. Les obres més antigues estan datades al [[segle XIX]], però es poden veure obres de diferents moviments com el [[pictorialisme]], la [[nova objectivitat]], el [[Fotoperiodisme (Fotografia)|fotoperiodisme]], fins al [[neorealisme]] i el període contemporani.
 
Entre les obres exposades es troben algunes en dipòsit del Fons d'Art de la [[Generalitat de Catalunya]], amb obres d'[[Antoni Campañà]], [[Pere Català Pic]], [[Francesc Català Roca]], [[Joan Colom i Altemir|Joan Colom]], [[Manel Esclusa]], [[Francesc Esteve i Soley]], entre d'altres, i obres també en dipòsit de l'[[Agrupació Fotogràfica de Catalunya]], amb fotos de [[Claudi Carbonell]] i [[Joan Porqueras i Mas|Joan Porqueras]], per exemple. El maig de 2012 el museu va obrir una sala monogràfica amb 24 obres d'[[Agustí Centelles]] i una altra amb una selecció de fotògrafs de l'[[avantguarda]] fotogràfica catalana fins a la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]].<ref>''[http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/mnac-dedica-dues-sales-les-fotografies-centelles-lavantguarda-catalana-1834461 El MNAC dedica dues sales a les fotografies de Centelles i de l'avantguarda catalana]'', [[El Periódico]], 25/05/2012</ref>
 
=== Numismàtica ===
[[Fitxer:Numismatics collection of the MNAC- displays (33).jpg|thumb|dreta|Sala d'exposicions del Gabinet Numismàtic]]
El '''Gabinet Numismàtic de Catalunya''', creat el [[1932]], té una col·lecció que supera els 134.000 exemplars. El fons és el resultat d'un llarg procés d'adquisicions, per compra, donació, llegat o dipòsit, que va començar durant la primera meitat del segle XIX i que encara continua.
* El '''[[Museu de la Garrotxa]]''': ubicat a [[Olot]], està especialitzat en pintura catalana i més concretament en els integrants de l'[[escola d'Olot]], pel que es poden veure obres de pintors com Ramon Casas, [[Xavier Nogués]], [[Leonci Quera]], [[Ramon Amadeu]], [[Miquel Blay]] i [[Josep Clarà]] i una col·lecció de cartells.
 
== Activitats educatives ==
[[Fitxer:MNAC- Espai Educatiu.JPG|thumb|dreta|Espai educatiu del museu]]
Un dels altres aspectes del MNAC és la quantitat de serveis i propostes formatives i d'oci per a les famílies i els centres educatius. El museu compta amb un servei educatiu propi que ofereix diversos recursos i serveis per a l'aprenentatge adaptats als diferents tipus de públic.
També es fan activitats on s'incita a la relació entre nens i artistes en actiu. Han participat en aquest tipus d'activitats artistes contemporanis com [[Philip Stanton]], [[Gino Rubert]] o [[Lluïsa Jover]].<ref>Tv3.cat[http://www.tv3.cat/videos/216971231 Nens pintors al MNAC] Consulta 04/08/2010</ref>
 
== Centre de Restauració i Conservació Preventiva ==
[[Fitxer:Tests de neteja.JPG|thumb|left|Tests de neteja al Centre de Restauració i Conservació preventiva del museu.]]
El museu compta amb un centre propi de [[conservació i restauració]], encarregat de vetllar per les mateixes col·leccions, tant les exposades com les emmagatzemades o dipositades en préstec. S'encarrega d'analitzar i estudiar les diferents obres de la col·lecció amb l'objectiu de facilitar informació als historiadors de l'art que ho necessitin.
== Bibliografia ==
{{refbegin|2}}
* {{ref-llibre|cognom=Barral i Altet|nom=Xavier|enllaçautor=Xavier Barral i Altet|títol=El Palau Nacional de Montjuïc : crònica gràfica|any = 1992|lloc=[Barcelona]|editorial=Museu Nacional d'Art de Catalunya|isbn=848043001X}}
* {{ref-publicació|cognom=Casanovas|nom=Jordi|cognom2=Cornet|nom2=Alicia|títol= El Museu en Temps de Guerra|consulta=1 desembre 2009|publicació= La Revista del Mnac|lloc= Barcelona |volum= Vol. 6 |data= juliol de 2009 |pàgines=4-5}}
* {{ref-llibre| cognom = DDAA | títol = Museu Nacional d'Art de Catalunya | any = 2009 | editorial = Mnac i SCALA GROUP S.p.A | lloc = Florència
| isbn = 978-84-8043-198-9}}
* {{ref-llibre| cognom = DDAA | títol = El Romànic a les col·leccions del MNAC | any = 2009 | editorial = Editorial Lunwerg | lloc = Barcelona | isbn = 978-84-9785-546-4}}
* {{ref-llibre | cognom = DDAA | títol = La col·lecció Cambó del Museu Nacional d'Art de Catalunya | any = 2000 | editorial = Publicacions del Mnac | isbn = 84-8043-020-6}}
* {{ref-llibre | cognom = DDAA | títol = La col·lecció Raimon Casellas | any = 1992 | editorial = Publicacions del Mnac/ Museo del Prado | isbn = 84-87317-21-9 | ref = }}
* {{ref-publicació|cognom=Esquinas|nom=Felicia|article= L'Olimp gòtic|url= http://www.bcn.es/publicacions/bmm/pdf_historic/36_BCN_Metropolis_Mediterrania/Olimpgotic1.pdf|format= PDF|consulta=6 desembre 2009|publicació= Barcelona Metròpolis Mediterrània. Quadern Central|volum= Vol. 36}}
* {{ref-llibre| cognom = Farré i Sanpera|nom=Maria Carme|títol=El Museu d'Art de Catalunya|any=1983|editorial= [[Edicions 62]]
| lloc = Barcelona| isbn = 842972010-3}}
* {{ref-llibre|cognom = Gumà | nom = Montserrat (coord) | títol = Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya | any = 2004
| editorial = Publicacions del MNAC | lloc = Barcelona | isbn = 84-8043-136-9 }}
* {{ref-publicació |cognom=Palau Vivas |nom= Maria |article= Mnac, una llarga història |publicació=[[Bonart]] |lloc= Girona |exemplar= Núm. 124 |data= febrer 2010 |pàgines=22-29 |issn= 1885-4389}}
* {{ref-llibre
| cognom = Trullén | nom = Josep Maria (dir) |enllaçautor=Josep Maria Trullén | títol = [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]]. Guia de les Col·leccions del Museu|lloc=Vilanova i la Geltrú|any=2001|editorial = Organisme Autònom BMVB|isbn= 84-931438-3-9}}
* {{ref-publicació |cognom= Vidal |nom= Mercè |article= Entorn del patrimoni dels museus d'art de Barcelona |url= http://www.bcn.es/publicacions/b_mm/bmm64/028-031.pdf |format= PDF|consulta= 6 desembre 2009 |publicació= Barcelona Metròpolis Mediterrània. Quadern Central|volum= Vol. 64}}
{{refend}}
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.museunacional.cat/ Web oficial del museu]
36.206

modificacions