Objecció de consciència al servei militar: diferència entre les revisions

Un '''[[objecció de consciència|objector de consciència]] (al servei militar)''' és un "individu que ha reclamat el dret a negar-se a realitzar el [[servei militar]]"<ref>El 30 de juliol de 1993, el [[Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics]] així ho va aclarir explícitament en el seu article 18, paràgraf 11, que va fer la [[Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides]]: {{cite ref-web|url=http://www2.ohchr.org/english/issues/religion/I3k.htm|titletítol=Special Rapporteur on freedom of religion or belief. Framework for communications. Conscientious Objection |publishereditor=Office of the United Nations High Commissioner for Human Rights|accessdateconsulta=2008-05-15}}</ref> sobre la base de la llibertat de pensament, de consciència i/o religió.<ref>{{cite ref-web|url=http://www2.ohchr.org/english/law/ccpr.htm|titletítol=International Covenant on Civil and Political Rights; See Article 18|publishereditor=Office of the United Nations High Commissioner for Human Rights|accessdateconsulta=2008-05-15}}</ref>

La definició internacional de l'objecció de consciència s'ha ampliat oficialment el 8 de març de 1995, quan la [[Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides]] en la resolució 1995/83, va afirmar que "les persones que realitzen el servei militar no han de ser excloses del dret a l'objecció de consciència al servei militar".<ref>{{cite ref-web |url=http://www.unhcr.org/refworld/topic,4565c22523,4565c25f2c9,3b00f0d220,0.html |titletítol=UN Commission on Human Rights, Conscientious objection to military service., 8 March 1995, E/CN.4/RES/1995/83 (See point #2)|authorautor=UN Commission on Human Rights |datedata=March 8, març 1995 |workobra= |publishereditor=UN Commission on Human Rights |accessdateconsulta=2009-12-02}}</ref> Aquesta definició s'ha refermat el 1998, quan l'Oficina de l'Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides, en el document anomenat ''"Conscientious objection to military service, United Nations Commission on Human Rights resolution 1998/77"'', va reconèixer oficialment que "les persones que ja estan complint del servei militar poden desenvolupar objecció de consciència".<ref>{{cite ref-web |url=http://www.unhchr.ch/Huridocda/Huridoca.nsf/0/5bc5759a53f36ab380256671004b643a?Opendocument |titletítol= Conscientious objection to military service; Commission on Human Rights resolution 1998/77; see preamble "Aware..."|authorautor= United Nations High Commissioner for Human Rights|datedata=April 22, abril 1998 |workobra= |publishereditor= United Nations High Commissioner for Human Rights|accessdateconsulta=2009-12-08}}</ref><ref>{{cite ref-web|url=http://www.unhcr.org/cgi-bin/texis/vtx/refworld/rwmain?page=search&amp;docid=3b00f0be10&amp;skip=0&amp;query=1998/77|titletítol=Conscientious objection to military service; E/CN.4/RES/1998/77; See introductory paragraph|datedata=April 22, abril 1998|publishereditor=UN Commission on Human Rights|accessdateconsulta=2009-12-09}}</ref><ref>{{cite ref-web|url=http://ap.ohchr.org/documents/sdpage_e.aspx?b=1&se=10&t=11|titletítol= Conscientious objection to military service, Commission on Human Rights resolution 1998/77, Navigation to document: press "next" four times, see bottom listing, and at the right choose letter for language ("E" for English) Document: CHR 54th 4/22/1998E/CN.4/RES/1998/77 |yearany=1998|publishereditor= United Nations Human Rights, Office of the High Commissioner for Human Rights| accessdateconsulta=2008-04-24}}</ref><ref name="D. Christopher Decker, and Lucia Fresa">{{cite ref-web |url=http://www1.law.nyu.edu/journals/jilp/issues/33/pdf/33n.pdf |titletítol= The Status of Conscientious Objection under article 4 of the European Convention on Human Rights, 33 N.Y.U. J. INT’L L. & POL. 379 (2000); See pages 412-424, (or PDF pages 34-36)|authorautor=D. Christopher Decker, and Lucia Fresa |datedata= 29-MAR-2001|workobra= |publishereditor=New York University School of Law, Issues - Volume 33 |accessdateconsulta=2009-12-02}}</ref>

A nivell de l'[[Espanya|estat espanyol]], durant la dictadura de [[Francisco Franco Bahamonde|Francisco Franco]] i quan era els servei militar obligatori, una negativa a realitzar-lo implicava de sis mesos a sis anys de presó, passats els quals s'instava a l'objector a integrar-se de nou a files; si de nou s'hi negava s'aplicava de nou la llei fins a l'edat màxima de 38 anys. Llavors els primers objectors varen ser els [[Testimonis de Jehovà]], el primer d'aquests que s'hi declarà fou Jesús Martín Nohales, el [[1958]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lederach |nom=John Paul |títol=Els anomenats pacifistes: La no-violència a l'estat espanyol |editor=La Magrana |data=1983 }}</ref> Així el [[1971]] ja hi havia gairebé dos-cents testimonis a la presó.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lafuente del Campo |nom=J L |cognom2=Viñas i Cirera |nom2=Jesús |títol=Los objetores, historia de una acción |editor=Moviment Objecció de Consciència |data=1977 }}</ref> Aquell mateix any, [[Pepe Beunza]], [[Catolicisme|catòlic]], fou el primer objector de consciència per raons polítiques, lligat així a motivacions no-violentes.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.fundipau.org/publicacions/butlletins/b89_pepebeunza.pdf |títol=Parlant de pau amb ... Pepe Beúnza |editor=Fundació per la Pau }}</ref><ref>{{citar ref-web |url=http://www.fuhem.es/media/cdv/file/biblioteca/Entrevistas/Entrevista_Pepe_Beunza.pdf |títol=Entrevista con Pepe Beunza. Entrevista con Pepe Beunza |autor=Fernández Casadevante, José Luis; Ramos, Alfredo |editor=Papeles de relaciones ecosociales y cambio global. pp. 131-139 |data=2009 }}</ref> El [[1975]] es forma els [[objectors de Can Serra]] duent a terme un servei civil autogestionat, alternatiu al servei militar.

Amb la mort del dictador i en la democràcia, el [[1977]] el ministre de defensa, [[Manuel Gutiérrez Mellado]], emet l'ordre d'«incorporació ajornada». I el [[1978]] es reconeix el dret a l'objecció en la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució Espanyola]], en seu article 30.<ref>{{citar ref-web |url=http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.t1.html#a30 |títol=La Constitución Española de 1978 |obra=Base de Datos de Legislación |editor=Notícias Jurídicas }}</ref> El que va dur el [[1984]] a una Llei Reguladora de l'Objecció de Consciència i de la Prestació Social Substitutòria, que preveia la realització d'uns serveis socials a la comunitat d'una durada superior al servei militar, encara obligatori.<ref>{{citar ref-web |url=http://noticias.juridicas.com/base_datos/Derogadas/r0-l48-1984.html |títol=Ley 48/1984, de 26 de diciembre, Reguladora de la Objeción de Conciencia y de la Prestación Social Sustitutoria. (Vigente hasta el 27 de julio de 1998) |obra=Base de Datos de Legislación |editor=Notícias Jurídicas }}</ref> El [[1998]] es publicà una nova llei reguladora.<ref>{{citar ref-web |url=http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l22-1998.html |títol=Ley 22/1998, de 6 de julio, reguladora de la Objeción de Conciencia y de la Prestación Social Sustitutoria |obra=Base de Datos de Legislación |editor=Notícias Jurídicas }}</ref> Amb tot, varen augmentar el nombre d'objectors i una bona part d'aquests no estaven tampoc d'acord amb el servei civil substitutori, negant-se a realitzar-lo (els "[[Moviment d'insubmissió a Espanya|insubmisos]]", lligats a moviments antimilitaristes). El [[2001]] se suspèn l'obligatorietat de la mili.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.belt.es/legislacion/vigente/segu_col/text_bas/rd_247_2001.pdf |títol=Real Decreto 247/2001, de 9 de marzo, por la que se adelanta la suspensión de la Prestación del Servicio Militar }}</ref> I, com a mesura conseqüent, el [[2002]], el govern es veu forçat a reformar el Codi Penal i el Codi Penal Militar per eliminar els delictes relacionats amb la insubmissió: amnistia per prop de 4000 insubmisos processats i uns 20 insubmisos a les casernes.

* {{citar ref-web |url=https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=YWlSXzDxQ30#! |títol=Pepe Beúnza rep el Premi ICIP Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectos i insubmisos de consciència del servei militar obligatori |editor=Institut Català Internacional per la Pau |data=08/05/2012 }}