Manuel Arias y Porres: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
trec foto duplicada
m m
Línia 2:
'''Manuel Arias i Porres''' ([[Alaejos (Valladolid)]], [[1 de novembre]] de [[1638]] - [[Sevilla]], [[16 de novembre]] de [[1717]]) cavaller de l'[[Orde de Malta]], President del [[Consell de Castella]] durant els regnats de Carles II i de Felip V, arquebisbe de Sevilla i cardenal. Partidari de l'entronització de la Casa de Borbó, conjuntament amb el [[cardenal Portocarrero]] regí també el consell de la regència a la mort de Carles II i els tres primers anys del ''Despacho''. Continuà formant-ne part després de renúncia de Portocarrero fins que en fou apartat i alhora destituït com a President del [[Consell de Castella]]; la seva destitució fou causa de la seva oposició creixent oposició a la intromissió francesa al govern espanyol, i a les maquinacions del [[José de Solís y Valderrábano|comte de Montellano]], que ajudat per la [[Princesa dels Ursins]] aconseguí el seu càrrec el [[novembre]] del [[1703]].
 
== Biografia ==
=== Cavaller de Malta ===
A l'edat de 14 anys va marxar a Malta on servint com cavaller de l'Orde de Sant Joan i va estudiar filosofia, teologia i lleis. Amb el favor del Gran Maestre Rafael Cotoner el 1662 va ser designat vicecanceller de l'Ordre i posteriorment el papa [[Innocenci XI]] li va atorgar el grau de [[Batlle senyorial|gran batlle]]. Al llarg de la seva militància en l'ordre li van ser concedides les comandes de [[Benavente]] (1668), [[El Viso]] (1674), [[Los Yébenes]] (1676) i [[Quiroga]] (1683).
 
=== President del Consell de Castella ===
En 1689 va tornar a Castella on el rei [[Carles II de Castella]] el va designar ambaixador a Portugal, càrrec al qual Arias renunciar adduint la seva recentment adquirida condició religiosa, ja que acabava d'ingressar a l'[[Orde de Sant Jeroni]]. Va ocupar la presidència del [[Consell de Castella]] entre desembre de 1692 i gener de 1696, data en què va presentar la seva dimissió i es va retirar a El Viso. A l'abril de [[1699]], com a conseqüència del ''[[Motín de los gatos]]'' esdevingut a Madrid, en què el [[comte d'Oropesa]] va ser deposat de la presidència de Castella, Arias va ser cridat per substituir-lo. Durant els últims anys del regnat de Carles II, i davant la falta d'hereus d'aquest, es va unir al partit francès conjuntament amb el [[cardenal Portocarrero]] i [[Francisco Ronquillo Briceño]], auxiliats per l'ambaixador francès [[duc d'Harcourt]], i en oposició al partit austríac encapçalat pel [[comte d'Oropesa]] i l'[[Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León|almirall de Castella]]. A la mort del rei va formar part de la junta de regència que va assumir el govern del regne a l'espera de l'arribada del [[duc Felip d'Anjou]].
 
=== Regnat de Felip V: Arquebisbe de Sevilla ===
Amb l'arribada de [[Felip V de Castella]] al tron d'Espanya Arias va continuar a la cort al servei del nou monarca Borbó com a membre del ''Despacho''. Durant l'absència d'aquest en la [[Guerra de Successió Espanyola]] Arias continuà com a membre del ''Despacho'' assistint a la reina [[Isabel de Farnesio]]. El 1702 va ser nomenat arquebisbe de Sevilla, encara que va rebre dispensa per estar absent de l'arxidiòcesi per motiu de la seva tasca com a president de Castella, i en aquest càrrec va romandre fins que les intrigues del [[José de Solís y Valderrábano|comte de Montellano José de Solís y Valderrábano]] van aconseguir el seu allunyament de la cort al novembre de 1703 i passà a substituir-lo en la Presidència del Consell de Castella. Va ser creat cardenal in pectore pel papa [[Climent XI]] al consistori de [[18 de maig]] de [[1712]], i el seu nomenament va ser fet públic el [[30 de gener]] de [[1713]], encara que mai va viatjar a Roma per rebre el títol. Va morir a [[Sevilla]] als 79 anys i va ser enterrat a l'església del Sagrario d'aquesta mateixa ciutat
 
== Vegeu també ==
{{Commonscat}}
* [[Consell de Castella]]
* [[Decrets de Nova Planta]]
{{Commonscat}}
 
{{ORDENA:Arias Y Porres, Manuel}}