Diferència entre revisions de la pàgina «Constitucions catalanes»

m
m
m (bot: - ordres contraries als + ordres contràries als)
m (m)
[[Fitxer:Usatges.png|thumb|Compilació del [[1413]]]]
[[File:Llibre de les Constitucions de Catalunya compilat desprès de la Cort de Felip II a la vila de Montsó de 1585.jpg|thumb|1r volum de la compilació de les [[Constitucions de Catalunya]] de 1585]]
=== Origen: Les Corts de Barcelona ===
Les primeres constitucions catalanes foren promulgades en les [[Corts de Barcelona (1283)|Corts de Barcelona]] del [[1283]]. Les últimes van ser promulgades per les [[Corts de Barcelona (1705)|Corts de Barcelona]] del [[1705]] durant el regnat de [[Carles III d'Aragó]] l'Arxiduc. Les compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya van seguir la tradició romana del [[còdex]]. La primera compilació fou prescrita per [[Ferran d'Antequera]], a suggeriment de les [[corts de Barcelona (1413)]]. A les [[Corts de Barcelona (1493)]], amb [[Ferran el Catòlic]], es fa una nova recopilació acabada el [[14 de febrer]] de [[1493]].<ref>[http://mdc.cbuc.cat/u?/incunableBC,5470 Versió digitalitzada de l'incunable de les Constitucions Catalanes de 1493]</ref> Posteriorment, es va divulgar en edició del [[1495]], junt amb els [[Usatges de Barcelona]]:
* ''Usatges de Barcelona, constitucions, capítols i actes de cort i altres lleis de Catalunya''.
Les compilacions acordades en les [[corts de Montsó (1585)]] i del [[Corts de Barcelona (1701)|1702]] foren publicades dividides en tres volums:
* ''Constitucions i altres drets de Catalunya''
* ''Pragmàtiques i altres drets de Catalunya''
* ''Constitucions i altres drets de Catalunya superflus, contraris i corregits''.
 
=== Abolició fàctica: Els Decrets de Nova Planta ===
El Rei Felip V abolí els [[drets històrics]] dels catalans escrits en les Constitucions (les quals constitucions garantien les llibertats catalanes) mitjançant el dret de conquesta i després d'una derrota militar. La derogació de fet, que no de dret, de les Constitucions de Catalunya es féu de forma il·legal, atès que no es reformaren les Constitucions seguint les mateixes normes que hi havia reglamentades, sinó amb els [[Decrets de Nova Planta]], llarguíssima col·lecció de disposicions que a la pràctica les va convertir en inaplicables.<ref>[http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=1486204 Article de Francesc Ferrer i Gironès sobre els Drets Històrics]</ref>
 
També respecta altres institucions, com el [[Consolat de Mar]] (article 57) i el Col·legi de Notaris de Catalunya (article 49), ferint-los però de mort, en derogar les institucions responsables de la seva reforma i actualització, i no fer les previsions substitutòries corresponents.
 
=== Promesa de restauració: La Tercera Guerra Carlina ===
Durant la [[Tercera Guerra Carlina]] ([[1872]]-[[1876]]), les forces [[carlisme|carlistes]] van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] era a l'exili i el rei [[Amadeu I d'Espanya|Amadeu I]], monarca des de [[1871]], no era gaire popular. [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Carles VII]], nét de [[Carles Maria Isidre de Borbó|Carles V]], va prometre a catalans, valencians i aragonesos el retorn dels [[furs]] i les '''constitucions''' que havia abolit [[Felip V d'Espanya|Felip V]].
 
La promesa no arribaria mai a complir-se en no tenir èxit la revolta carlista i finalment Carles VII va fugir a [[França]], el [[27 de febrer]] de [[1876]] el mateix dia que [[Alfons XII]] va entrar a [[Pamplona]].
 
== Dret paccionat ==
[[Fitxer:Sistema constitucional català.jpg|thumb|300px|Esquema del sistema constitucional català.]]
Com a text legal amb llarga història, les Constitucions de Catalunya van anar evolucionant amb els anys, i l'experiència que aportaven cada una de les dificultats per les que passaven les [[Corts Catalanes]] en la seva dilatada experiència d'exercir el poder sobre Europa i el Mediterrani. A principis del [[segle XVIII]], disposaven ja de molts dels mecanismes d'un text jurídic modern, com ara limitacions i separacions de poders o la previsió de la seva pròpia reforma.
De fet, és precisament la defensa d'aquestes lleis i institucions pròpies, el que expliquen el patriotisme català durant els segles XVII i XVIII, i la resistència que porta a l'11 de setembre de [[1714]].
 
=== Exemples de Constitucions ===
Els següents exemples mostren que són més avançades que moltes de les lleis de l'Europa del segle XIX, i el retard que va suposar per a Catalunya la seva abolició de fet. En el terreny fiscal, la nostra terra no ha tornat a tenir mai més l'autonomia d'abans dels [[decrets de Nova Planta]].
[[Fitxer:Fernando II entre dos escudos del Señal Real de Aragón.jpg|thumb|esquerra|[[Ferran el Catòlic]] presidint les [[Corts Catalanes]]. Frontis d'una edició [[incunable]] de [[1495]] de les Constitucions catalanes (Barcelona, Pere Michel i [[Diego de Gumiel]]).<ref>Guillermo Fatás y Guillermo Redondo, [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=105&path=1269&forma=&presentacion=pagina ''Blasón de Aragón: el escudo y la bandera''], Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1995, pp. 101-102.</ref>]]
 
==== Pagament dels impostos generals per part de la Família Reial ====
Libre IV. De las Constitutions de Cathalunya, Títol XXVI. De Drets de General, I. FERRANDO Primer en la Cort de Barcelona, Any M.CCCC.xiij. Cap. de Cort. iij.
* [http://ca.wikisource.org/wiki/Furs%2C_cap%C3%ADtols%2C_provisions_e_actes_de_cort_fets_y_atorgats_per_la_S.C.R.M._del_rey_don_Phelip_nostre_senyor%2C_ara_gloriosamente_regnant._Mon%C3%A7%C3%B3%2C_1626 Furs, capítols, provisions e actes de cort fets y atorgats per la S.C.R.M. del rey don Phelip nostre senyor, ara gloriosamente regnant. Monçó, 1626], fragment.
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.uvic.es/central/campus/gabinet/aulass/ca/albareda.html Estat i nació a l'Europa moderna] Conferència de [[Joaquim Albareda i Salvadó|Joaquim Albareda]]
* [http://www.paeria.es/cultura/cast/publicaciones/usatges.html Les Constitucions catalanes] a l'[[Ajuntament]] de [[Lleida]]
* [http://civil.udg.es/normacivil/cat/CCC/Primera.htm Primera Llei del Codi Civil de Catalunya] de [[2003]], que cita diverses de les Constitucions catalanes.
 
{{Catalunya}}
[[Categoria:Història del dret català]]
36.210

modificacions