Ripoll: diferència entre les revisions

La zona fou utilitzada com a zona de pas entre la [[depressió central catalana]] i l'altra part dels Pirineus des de temps històrics. Una mostra d'aquesta utilització n'és el Dipòsit d'armes de bronze de Ripoll, provinent de la cultura atlàntica. Hi ha indicis d'ocupació durant l'etapa tardoromana o visigòtica, unes tombes trobades sota el creuer del monestir són testimoni d'aquest nucli poblacional.

 

Amb la reconquesta del territori entre la [[Cerdanya]] i el [[Barcelonès]] feta pel comte [[Guifré el Pelós]] ([[840]]-[[897]]), es va començar la repoblació de la zona a partir de l'any [[879]], utilitzant com a element d'atracció dos cenobis: [[Monestir de Santa Maria de Ripoll|Santa Maria de Ripoll]] i [[monestir de Sant Joan de les Abadesses]] ([[887]]).

 

A partir d'aquell moment el monestir va ser objecte de diverses obres destinades a millorar la seva capacitat; entre les quals destaquen la del [[888]] (consagració d'una nova església i donació del fill de Guifré, [[Rudolf]], com a monjo), i les de [[935]], [[970]] i la del [[1032]], any en què el cap de la comunitat monàstica era l'[[abat Oliba]]. Especialment important és l'obra realitzada durant l'abaciat d'[[Arnulf]], qui va començar una nova església de cinc naus, un claustre i que va construir una muralla que tancava el monestir i un canal que agafava aigua del [[riu Freser]] i la portava fins a Ripoll. Aquestes obres estaven estretament lligades a un augment del poder polític, econòmic i jurisdiccional del cenobi sobre el territori català. A redós d'aquest monestir va començar-se a formar una comunitat de servents que configuraren progressivament un poble en la intersecció dels dos rius.

 

Ja al [[segle XIV]] es va dur a terme l'aixecament d'una muralla per garantir la seguretat de la població. Ben aviat també s'instaurà la celebració d'un mercat. El canal va esdevenir el motor econòmic de la població, que es dedicava a treballar el ferro, el teixit, la fusta…

Aquesta època es veié estroncada momentàniament pel [[terratrèmol de Catalunya de 1428]], que causà greus desperfectes a l'església i a altres dependències del monestir i del poble.

Durant els segles XVI-XVIII la societat ripollesa va viure un moment econòmic excel·lent gràcies als oficis vinculats al treball del ferro: fargaires, clavetaires -que feien claus-, serrallers, ferrers… De tots els productes que es fabricaven els més importants van ser les [[arma de foc|armes de foc]], procés en el qual intervenien tres oficis: encepadors, canoners i panyetaires. La fabricació d'armes féu de Ripoll un dels principals centres productors de l'Estat i un dels millors d'Europa. Però no tota la població es dedicà al ferro; així, hi havia gent dedicada al tèxtil, a la fabricació de xocolata, o farina, entre altres oficis.

 

{{neutralitat|data=juny de 2017}}

Aquest panorama es va mantenir fins a principis del segle XIX.

És en aquest moment de creixement econòmic que s'ha de situar la restauració de l'església del monestir de Santa Maria, gràcies a l'interès del bisbe de Vic, Dr. [[Josep Morgades i Gili|Josep Morgades]], i de famílies ripolleses compromeses amb la cultura. Si bé durant la segona meitat de segle XIX se succeïren diverses obres, el [[1886]] s'inicià la reconstrucció pròpiament dita, que no finalitzà fins al [[1893]].

 

La vila de Ripoll, fins a l'esclat de la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] ([[1936]]), experimentà un cert dinamisme, ja que hi va haver millores en diversos àmbits de la societat; en l'aspecte arquitectònic destacà la construcció d'edificis d'estil modernista, alguns obra de Joan Rubió, col·laborador d'Antoni Gaudí. La connexió fèrria entre Ripoll i França s'establí per mitjà del [[Història del ferrocarril a Catalunya|ferrocarril transpirinenc]] inaugurat el [[1929]]. En l'àmbit cultural també es viuen moments de bonança, amb la presència de nombroses associacions, orquestres, grups de teatre, societats corals, publicació de periòdics, creació de l'Arxiu-Museu de sant Pere (1929)… Aquesta prosperitat es veié estroncada amb la guerra i les seves conseqüències: la desaparició de qualsevol manifestació de catalanitat i la imposició d'un nou tipus de règim polític.

Passats els difícils anys de la postguerra, Ripoll tornà a gaudir d'una època de progrés i expansió. En l'àmbit industrial es recuperà el sector tèxtil i va créixer de manera destacada el metal·lúrgic.