Educació en català: diferència entre les revisions

 

El model lingüístic escolar vigent a les [[Illes Balears]] segueix de prop el model de Catalunya, per bé que la presència del castellà hi és una mica més important com a llengua vehicular.

Per altra banda, al [[País Valencià]] l'ensenyament en català comença a implantar-se a partir de la [[Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià]] de 1983 seguint un model diferent de "doble línia". Els pares poden triar entre català com a llengua vehicular, castellà i programes mixtes. L'administració sovint ha oferit places d'ensenyament en català per sota de la demanda<ref name="culturcat" />. La [[Generalitat Valenciana]] fa un primer intent de superar el model segregat amb el Decret de Plurilingüisme de 2017, de manera que s'oferisca una única modalitat lingüística per centre escolar. Inicialment, 54% dels centres de la xarxa pública i concertada escolliren llengua vehicular en català; 30%, els programes mixtes; i 13%, en castellà<ref>{{Ref-publicació|article=Del 100% del nivell bàsic a la Vall de Cofrents al 100% d'avançat als Ports: radiografia comarcal del decret de plurilingüisme|publicació=Diari la Veu|llengua=ca|url=https://www.diarilaveu.com/noticia/25523/%20del-100-del-nivell-basic-a-la-vall-de-cofrents-al-100-davancat-als-ports-radiografia-comar}}</ref>. Tanmateix, el decret fou anul·lat el mateix any pel [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]].

 

Les universitats segueixen ''grosso modo'' el mateix model lingüístic del territori on es troben. Així, a Catalunya i les Illes, hi ha poca tendència a establir línies lingüístiques i l'alumnat assisteix a classes en català o en castellà segons la llengua triada pel [[professorat]]. Això sí, d'acord amb l'article 35 de l'Estatut de Catalunya, «el professorat i l'alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que escullin». Les últimes dades oficials publicades pel Departament d'Universitats de Catalunya explicaven que el percentatge de grups de classe impartits en català es distribuïa de manera desigual: [[Universitat de Barcelona]], 66,4%; [[Universitat Autònoma de Barcelona]], 61,8%; [[Universitat Politècnica de Catalunya]], 59,4%; [[Universitat Pompeu Fabra]], 66,3%; [[Universitat de Girona]], 80%; [[Universitat de Lleida]], 53,05%; [[Universitat Rovira i Virgili]], 64,9%; [[Universitat Oberta de Catalunya]], 71,4%; [[Universitat Ramon Llull]], 75,8%; [[Universitat de Vic]], 84%; [[Universitat Internacional de Catalunya]], 44%; i [[Universitat Abat Oliba]], 32%. Aquests percentatges són orientatius i sovint la presència del català canvia en funció del tipus d'ensenyament. Així, en ensenyaments de [[Títol de Grau|grau]] la presència del català és més alta que en [[postgrau]]s i [[màster]]s, on la major presència d'alumnat estranger ha motivat més oferta de cursos impartits en llengua castellana i una incipient oferta de docència en [[llengua anglesa]].<ref name="culturcat"/>

 

 

Per fomentar l'ús de la llengua catalana en el món universitari, l'any 1994 tretze universitats de territoris catalanoparlants signaven a la ciutat de [[Morella]] (País Valencià) l'acta de constitució de la [[Xarxa Vives d'Universitats]], que actualment ja n'agrupa vint-i-una. En total, això representa un col·lectiu de més de 440.000 persones, entre estudiants, professorat i personal no docent. L'objectiu d'aquesta xarxa és potenciar les relacions entre els diversos territoris catalanoparlants en els àmbits cultural i lingüístic. Entre els diversos serveis que la xarxa ofereix al públic, hi ha ajuts a la mobilitat interuniversitària, una biblioteca virtual i un portal de recursos lingüístics.<ref name="culturcat"/>