|
El seu casament amb la temperamental [[Sarah Churchill, Duquessa de Marlborough|Sarah Jennings]] (amiga íntima d'Anna) assegurà la seva puixança, primer com a [[Capità General]] de les forces britàniques, i després amb un [[ducat]]. Va esdevenir ''de facto'' el líder de les forces aliades durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] i les seves victòries als camps de [[Batalla de Blenheim|Blenheim]] (1704), [[Batalla de Ramillies|Ramillies]] (1706), [[Batalla d'Oudenaarde|Oudenaarde]] (1708) i [[Batalla de Malplaquet|Malplaquet]] (1709) van assegurar el seu lloc a la història com un dels grans generals europeus. Però la tempestuosa relació de la seva dona amb la Reina, i el seu posterior allunyament de la cort van ser cabdals en la seva caiguda. Amb el menyspreu d'Anna, i pres entre les faccions [[Partit Tory|Tory]] i [[Partit Whig anglès|Whig]], Marlborough, que havia portat glòria i èxit al regnat d'Anna, va ser allunyat del poder i marxà a un autoimposat exili. Tornà a [[Anglaterra]] sota la influència de la [[Casa de Hannover]] amb l'ascens al tron de [[Jordi I de la Gran Bretanya|Jordi I]] el 1714, però després d'una sèrie d'infarts la seva salut es deteriorà gradualment i va morir el 16 de juny de 1722 a [[Cumberland Lodge|Windsor Lodge]].
La insaciable ambició de Marlborough el propulsà de la foscor a l'absoluta preeminència als afers britànics i europeus, va esdevenir el súbdit més ric d'Anna. Les connexions de la seva família el van fer present a l'entramat de la política europea. (laLa seva germana [[Arabella Churchill (amant reial)|Arabella]] va ser l'amant de Jaume II, i el seu fill, el [[James Fitz-James Stuart|Duc de Berwick]], va emergir com un dels majors mariscals de [[Lluís XIV de França|Lluis XIV]]). Al llarg de deu campanyes consecutives durant la Guerra de Successió Espanyola, Marlborough va mantenir unida una coalició discordant mitjançant la seva força de personalitat i va elevar les forces britàniques a un nivell no vist des de l'[[Edat Mitjana]]. Tot i que al final no va poder aconseguir la capitulació de tots els seus enemics, les seves victòries van permetre que la Gran Bretanya emergís des de la perifèria a l'estatus de gran potència, el que va assegurar la creixent prosperitat del país durant el segle XVIII.
== InicisJovinesa (1650-78) ==
=== Ashe House ===
[[Fitxer:The 1st Duke of Marlborough's genealogy.PNG|thumb|350px|Genealogia i [[Heràldica|escut d'armes]] del Duc de Marlborough. Sense hereu mascle supervivent, Henrietta esdevingué la [[Henrietta Godolphin|Segona Duquessa de Marlborough]]. A la seva mort el 1733, el fill d'[[Anne Churchill|Anne]] esdevingué el [[Charles Spencer, 3r Duc de Marlborough|Tercer Duc de Marlborough]].]]
Al final de la [[Guerra Civil Anglesa]], Lady Eleanor Drake s'uní a la seva llar de [[Devon]], Ashe House a la parròquia de [[Musbury]], a la seva tercera filla Elizabeth i al seu marit [[Winston Churchill (1620-1688)|Winston Churchill]]. A diferència de la seva sogra, que havia donat suport als [[Roundhead|Parlamentaris]], Winston havia tingut la mala sort de lluitar al bàndol perdedor de la guerra per la que, igual que molts altres cavallers, va haver de pagar recompensa; en el seu cas £446 18s.<ref>Churchill: ''Marlborough: His Life and Times, Bk. 1'', 27. Churchill insists that the often recorded fine of £4446 18s was a misprint in Hutchin's ''History of Dorset'', 1774. This huge figure was subsequently, and erroneously repeated by other Marlborough biographers including Coxe.</ref> Tot i que Winston l'havia pagat tota el 1651, havia arruïnat l'antic capità ex-reialista, el lema del qual "Fiel Pero Desdichado" encara és actualment emprat pels seus successors.
Winston i Elizabeth Churchil van tenir nou fills, dels quals només cinc van sobreviure a la infància<ref>Holmes: ''Marlborough: England's Fragile Genius'', 42. Winston, Henry, Jasper, and Mountjoy all died in infancy. Theobald died in 1685</ref> La filla gran, [[Arabella Churchill (amant reial)|Arabella]], va néixer el 28 de febrer de 1649;<ref>Churchill: ''Marlborough: His Life and Times, Bk. 1'', 30. Sources vary as to the year Arabella was born: Holmes states 1647, Gregg 1648.</ref> el fill major, John, va néixer el 26 de maig de 1650. Van tenir dos germans petits, [[George Churchill (Royal Navy)|George]] (1654–1710), que esdevindria almirall de la [[Royal Navy]] i [[Charles Churchill (oficial britànic)|Charles]] (1656–1714), que seria general de l'Exèrcit i serviria en campanya a Europa amb John. No se sap gaire de la infantesa de John Churchill car ell mateix no en diu pràcticament res. Créixer en aquestes condicions empobrides a Ashe, amb tensions familiars sorgint a causa d'aliances en conflicte, segur que van tenir una gran impressió en el jove Churchill. El seu homònim, biògraf i descendent, sir [[Winston Churchill]] afirmà que «[Les condicions a Ashe] podrien haver despertat dues grans impressions: primer odi cap a la pobresa... i, en segon lloc, la necessitat d'amagar els seus pensaments i sentiments a persones als que la seva expressió podia ser repugnant''.»''<ref>Churchill: ''Marlborough: His Life and Times, Bk. 1'', 31</ref>
Després de la [[Restauració anglesa|Restauració]] del Rei [[Carles II d'Anglaterra|Carles II]] el 1660, la fortuna dels Churchills canvià a millor, encara que estava lluny de ser pròspera.<ref>Barnett: ''Marlborough'', 60</ref> El 1661, Winston esdevingué [[Parlament d'Anglaterra|Membre del Parlament]] per [[Weymouth,. Dorset|Weymouth]], i comCom a senyal de favor reial rebé recompenses per les pèrdues que tinguéencorregudes al lluitar alscontra els Parlamentaris durant la [[Guerra Civil Anglesa|Guerra Civil]], incloentcom ara el nomenament com a Comissionat per a les Demandes Territorials Irlandeses a [[Dublín]] el 1661. Quan Winston marxà cap a Irlanda l'any següent, John ingressà a l'[[The King's Hospital|Escola Lliure de Dublín]]; però el 1664, després que el seu pare tornés a la Casa del Rei a [[Palau de Whitehall|Whitehall]], John continuà els seus estudis a l'escola [[St Paul's School (Londres)|St Paul's School]] de Londres. La mateixa penúriainòpia del Rei significavano queli elspermetia vellsdonar cavallersgaire rebienrecompensa mincesfinancera recompensesals financeres,vells cavallers però el que podiasí oferirque elpodia monarcaera –oferir coses que no li costavacostaven res – erencom ara ocupacions a la cort per a la seva progènie. Així, el 1665 Arabella esdevingué Dama d'Honor d'[[Anne Hyde]], la [[Ducat de York|Duquessa de York]], i el seu germà John se li uniria uns mesos més tard com a [[patge]] del seu marit, [[Jaume II d'Anglaterra|Jaume, Duc de York]], el probable successor del rei.<ref>Chandler: ''Marlborough as Military Commander'', 5</ref> John Churchill també va estudiar filosofia, filologia clàssica i matemàtica<ref>{{Cite book|url=https://books.google.ru/books?id=AHZKAAAAYAAJ&q=john+churchill+marlborough+mathematics&dq=john+churchill+marlborough+mathematics&hl=ru&sa=X&redir_esc=y|title=The life of John Churchill Duke of Marlborough to the accession of Queen Anne|last=Wolseley|first=Viscount Garnet Wolseley|date=1894|publisher=R. Bentley & Son|language=en}}</ref> a la [[Universitat d'Oxford]].<ref>{{Cite book|url=https://books.google.ru/books?id=QHBHAAAAYAAJ&dq=john%20churchill%20had%20a%20polite%20education&hl=ru&pg=PA4#v=onepage&q&f=false|title=The History of John, Duke of Marlborough ...: Including a More Exact, Impartial, and Methodical Narrative of the Late War Upon the Danube, the Rhine, and in the Netherlands, Than Has Ever Yet Appeared. Comp. from Authentick Journals ...|last=Bancks|first=John|date=1741|publisher=J. Hodges|language=en}}</ref><ref>{{Cite book|url=https://books.google.ru/books?id=7hwFAAAAYAAJ&dq=Alumni+Oxonienses:+the+Members+of+the+University+of+Oxford&hl=ru&sa=X&ved=0ahUKEwjOu5jJlu3VAhUMJ5oKHezlCh8Q6AEIRDAE|title=Alumni Oxonienses: The Members of the University of Oxford, 1715-1886 : Their Parentage, Birthplace, and Year of Birth, with a Record of Their Degrees : Being the Matriculation Register of the University|last=Oxford|first=University of|last2=Foster|first2=Joseph|date=1887|publisher=Joseph Foster|language=en}}</ref>
== Carrera ===== Primeres experiències militars ===
[[Fitxer:James II, when Duke of York (1633-1701).png|thumb|170px|Jaume, Duc de York, per [[Peter Lely]], 1665. Jaume, posteriorment el rei Jaume II, va ser el primer patró de Marlborough.]]
La passió del Duc de York per tot allò naval i militar impregnà el jove Churchill. Sovint acompanyava el Ducduc en inspeccionar les tropes als parcs reials, i no va passar gaire temps en què el noijove resolguéva queoptar tambéper volia seresdevenir soldat.<ref>Coxe: ''Memoirs of the Duke of Marlborough'', I, 2</ref> El 14 de setembre obtinguéva obtenir el càrrec d'[[alferes]] a la King's Own Company del 1r dePrimers Guàrdies, queels esdevindrien elsfuturs [[Guàrdies Granaders]].<ref>Hibbert: ''The Marlboroughs'', 6</ref> LaSegons certs dels seus [[Hagiografia|hagiògrafs]], la seva carrera avançahauria avançat ràpidament quan el 1668 embarcàhauria embarcat cap al post de [[Tànger]], recentmenta penes adquirida per la corona com a part del [[dot]] de l'esposa portuguesa de Carles II, [[Caterina de Braganza]]. EnEl unque rudesí contrastque ava laser vidadocumentat aés laque cort,els ChurchillPrimers passàGuàrdies 3i anysColdstream allàGuards onvan vadestacar adquirirun elgrup seuper entrenamentreforçar tàcticla i experiènciaflota de primeraThomas classeAllen enal batussesmediterrani contrai elsque moros.<ref>Chandler:el ''Marlboroughrei asva Militarydonar Commanderl'',ordre 5.de Althoughtranferir detailsdiners ofal thispare periodde areChurchill sketchy,per itcompensar is«equip surmisedi thataltres indespeses 1670a hela alsoflota serveddel aboardmediterrani».<ref>Sir shipW.S. inChurchill's theLife navaland blockadeTimes, ofp. the [[Barbary Coast|Barbary]] pirate-den of [[Algiers]].57</ref>
De tornada a Londres al febrer de 1671, les maneres educades de Churchill (descrites—descrites per [[Philip Stanhope, 4t Comte de Chesterfield|Lord Chesterfield]] com «irresistibles tant per a homes com per a dones»)— van atraure les atencions d'una de les amants del rei, [[Barbara Palmer, 1a Duquessa de Cleveland|Barbara Villiers]], Duquessa de Cleveland.<ref>Hibbert ''The Marlboroughs'', 7. Churchill en tenia 20 i ella 29 quan van esdevenir amants.</ref> Però la seva relació era perillosa. Una narració va ser que l'aparició del Rei va treure als amants del llit i ell s'amagà a l'armari, no trigant a ser descobert pel Rei, el mateix expert en aquestes matèries. El jove Churchill li va caure als peus, i el Rei li va dir: «Sou un murri, però us perdono perquè treballeu per guanyar-vos el pa».<ref>Churchill: ''Marlborough: His Life and Times, Bk. 1'', 60.</ref> La història pot ser apòcrifa (una altra versió parla de Churchill saltant per la finestra), però la que és àmpliament acceptada és que era el pare de la filla de Cleveland, [[Lady Barbara FitzRoy|Barbara]], nascuda el 16 de juliol de 1672.<ref>Holmes: ''Marlborough: England's Fragile Genius'', 58. Churchill never formally acknowledged his daughter with Cleveland.</ref>
[[Fitxer:De Velde, Battle Of Solebay.jpg|thumb|left|250px|''[[Batalla de Solebay]]'', per [[Willem van de Velde el Jove]]. Allà Churchill aprengué la incertesa i la duresa de la guerra naval.<ref>Barnett: ''Marlborough'', 40</ref>]]
El 1672, Churchill tornà al mar. Mentre que lluitava amb la marina neerlandesa el 28 de maig a la [[batalla de Solebay]] davant de la costa de [[Suffolk]] al juny, la seva conducta valerosa a bord del vaixell insígnia del Duc de York, el ''[[HMS Prince (1670)|Prince]]'', li valgué la promoció (tot i el ressentiment d'oficials més veterans) a una capitania al [[Història dels Marines Reials|Regiment de l'Almirallat]].<ref>Hibbert: ''The Marlboroughs'' 9. Malgrat tot, no existeix cap registre de la conducte de Churchill a la batalla de Solebay.</ref> L'any següent Churchill guanyà una nova recomanació al [[Setge de Maastricht]], quan el jove capità es distingí com a part d'un grup de treinta homes que capturà i defensà amb èxit part de la fortalesa. Durant aquest combat Churchill salvà la vida del [[James Scott, 1r Duc de Monmouth|Duc de Monmouth]]. Va ser ferit en l'acte però va guanyar les lloances d'una agraïda [[Casa de Stuart]], així com el reconeixement de la [[Casa de Borbó]]. El rei [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] en persona comentà el fet, la qual cosa li donà una envejable reputació per la seva valentia, a més d'adquirir gran estima del soldat comú.<ref>Chandler: ''Marlborough as Military Commander'', 7</ref>
Tot i que el Parlament anti-francès de Carles II forçà Anglaterra a retirar-se de la [[guerra francoholandesa]] el 1674, alguns regiments anglesos van quedar en servei francès. A l'abril Churchill va ser nomenat per la coronelia d'un d'aquests regiments, després de servir i aprendre amb el gran [[Henri de La Tour d'Auvergne, vescomte de Turenne|Mariscal Turenne]]. Churchill va estar present a les batalles de [[batalla de Sinsheim|Sinsheim]] al juny de 1674 i d'[[batalla d'Enzheim|EnzheimEntzheim]] a l'octubre; i podria haver estat també present a [[batalla de Salzbach|Salzbach]] al juliol de 1675, on Turenne va morir.<ref>Chandler: ''Marlborough as Military Commander'', 8</ref>
=== Casament ===
|
