John Churchill (1r duc de Marlborough): diferència entre les revisions

[[Fitxer:Monmouth's Execution.gif|thumb|170px|Execució de Monmouth a Tower Hill ([[Londres]]), el 15 de juliol de 1685. D'altres rebels, incloent [[Daniel Defoe]] van ser més afortunats i aconseguiren fugir]]

Amb la mort de Carles II el 1685 el seu germà, el catòlic Duc de York, esdevingué el Rei Jaume II. Churchill va ser nomenat governador de la [[Companyia de la Badia de Hudson]]. També va ser nomenat [[Cavaller de Cambra]] a l'abril, i admès a la [[noblesa d'Anglaterra]] com a Baró Churchill de Sandridge al comtat de [[Hertfordshire]] al maig, concedint-li un escó a la [[Cambra dels Lords]]. Malgrat això, el nou Parlament va quedar enfosquit per la revolta, iniciada a Escòcia pel [[Archibald Campbell, 9è Comte d'Argyll|Comte d'Argyll]] i, a Anglaterra, pel fill il·legítim de Carles, el [[James Scott, 1r Duc de Monmouth|Duc de Monmouth]] qui, encoratjat per descontents i diversos conspiradors [[Partit Whig anglès|Whig]] (exiliats per la seva participació en el fracassat [[Complot de la Casa Rye]]), es prepararen per prendre la corona d'Anglaterra, la qual considerava legítimament seva.{{sfn|Holmes|2008|p=110}}

 

Churchill va ser promogut a [[Major General]] el 3 de juliol, però va ser Feversham qui rebé la part del lleó de la recompensa. Malgrat tot, Churchill no va ser totalment oblidat, i a l'agost va ser recompensat amb la lucrativa coronelia de la Tercera Tropa dels [[Life Guards]].{{sfn|Holmes|2008|p=126}} D'acord a l'historiador [[David G. Chandler|David Chandler]], és possible que la campanya de Sedgemoor i les persecucions subseqüents portades a terme pel zel sagnant del [[George Jeffreys, 1r Baró Jeffreys|Jutge Jeffreys]], va entrar en un procés de desil·lusió que culminà en l'abandonament del rei i, durant molt temps, patró i amic, tres anys després.{{sfn|Chandler|2003|p=22}} El seu amo, però, li havia donat causa d'angoixa. ''Si el Rei intentés canviar la nostra religió'' se sap que afirmà a Lord Galway poc després de la successió de Jaume II, ''A l'instant abandonaré el seu servei''.{{sfn|Chandler|2003|p=12–13}}

 

==== Blenheim i Ramillies ====

{{principal| Batalla de Blenheim| Batalla de Ramillies}}

Pressionat pels francesos i els bavaresos a l'oest i pels [[Francis II Rákóczi|rebels hongaresos]] a l'est, Àustria va haver de fer front a la possibilitat real d'haver de sortir de la guerra.<ref name="ReferenceA">Lynn: ''The Wars of Louis&nbsp;XIV, 1667–1714'', 286</ref> Preocupat per la situació a [[Viena]] i al sud d'Alemanya van convèncer a Marlborough de la necessitat d'enviar socors al [[Danubi]]; però l'esquema de prendre la iniciativa a l'enemic era molt audaç. Des de l'inici el Duc decidí deixar de costat als holandesos, que mai haurien permès un afebliment de les tropes aliades als Països Baixos espanyols. Amb aquesta finalitat, Marlborough va moure les seves tropes angleses al [[Mosel·la]] (pla aprovat per La Haia), però un cop allà planejava esmunyir-se dels holandesos marxant cap al sud per enllaçar amb les tropes austríaques al sud d'Alemanya.<ref name="ReferenceA"/>