Ratpenats: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 130:
 
[[Fitxer:Ratpenat hibernant.jpg|thumb|Un petit ratpenat hiberna a la paret d'una cova ]]
Per reservar greix, ades finalsde la fi de l'estiu es posen a caçar i menjar en quantitats ingents, acumulant fins a un 30% de [[greix]] afegit, que queda emmagatzemat a les espatlles, el coll i els flancs, on forma bonys visibles de greix. Agafen el màxim de greix marró perquè després ja no podran menjar fins a la primavera. Si no acumulen prou reserves, moriran de fam i de cansament.{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=75}}
 
Les funcions vitals es van alentint a poc a poc en reacció a diferents estímuls: el [[Ritme circadiari |rellotge intern]] dels ratpenats, la temperatura exterior o la disponibilitat de preses. El temps d'activitat es va escurçant i el son es va allargant. El començament de la hibernació sol coincidir amb la caiguda de les fulles a la tardor.{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=75}} El [[metabolisme]] baixa molt i el [[cor]] batega només deu vegades per minut, en contrast amb les 600 ppm de les caces estivals. El baix metabolisme manté l'organisme viu i assegura les funcions vitals. La [[respiració]] esdevé tan tènue que és imperceptible i els ratpenats en hibernació poden romandre desenes de minuts sense respirar (1% de la respiració en fase d'activitat). La temperatura corporal cau i s'iguala amb la temperatura ambiental (0-10 °C).{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=75}}
Línia 239:
|}
 
A finals delAl segle XIX ja es començà a conèixer detalladament el comportament dels ratpenats. S'estudiava la hibernació i la manera de despertar dels quiròpters ([[Alfred Brehm|Brehm]]), així com la forma de les seves ales ([[Johann Heinrich Blasius|Blasius]]).{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=38}} A més del treball de camp, es duien a terme investigacions al [[laboratori]], amb ratpenats en gàbies alimentats amb [[Escarabat de la farina|cucs de la farina]] i [[Dípters|mosques]]. Així, es descobriren detalls sobre l'[[coit|aparellament]] i el part, així com l'[[ovulació diferida]].{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=39}}
 
Amb l'arribada del segle XX, es començà a utilitzar la tècnica de l'[[anellatge]] per estudiar els quiròpters. L'auge de l'[[espeleologia]] també permeté conèixer millor els ratpenats cavernícoles, però també implicà una pertorbació de l'[[hàbitat]] dels quiròpters.{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=40}} Algunes de les tècniques desenvolupades al segle XX eren molt cruels; s'agafaven animals que estaven hibernant (despertant-los en el procés), se'ls estudiava i llavors se'ls tornava a deixar anar al fred, on morien. Els capturadors de quiròpters també solien ataquinar-ne massa en molt poc espai, provocant que morissin ofegats o que es fessin mal intentant fugir. La inexperiència d'alguns capturadors causava fractures de l'avantbraç o dels dits dels ratpenats. Per tot això, algunes campanyes de captura i estudi causaren desenes de milers de morts de ratpenats i la pèrdua de colònies senceres. A principis de la dècada del 1960, alguns [[biòleg]]s començaren a oposar-se a aquesta metodologia.{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=41}}