Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
El 1998 hi va haver diverses incorporacions a Esquerra Unida. El [[Partit Obrer Revolucionari]] (PER), fundat el 1974 com PORE (Partit Obrer Revolucionari d'Espanya, trotskista), va canviar de denominació el 1983, i és la secció a l'estat espanyol de la [[Unitat Internacional dels Treballadors - Quarta Internacional]] (UIT-CI). El [[Partit Revolucionari dels Treballadors - Esquerra Revolucionària]] (PRT-IR), d'ideologia trotskista, també s'incorpora aquest any, i la secció oficial a Espanya de la [[Lliga Internacional dels Treballadors - Quarta Internacional]] (LIT-CI). També s'uneix [[Nou Claredat]], grup trotskista adscrit al [[Corrent Marxista Internacional]], creador del [[Sindicat d'Estudiants]]] (1986), del qual sorgeix el 1994 el [[Sindicat d'Estudiants d'Esquerres]] (SEI), i des de 1989 edita la revista [[El Militant]], i alguns dels seus membres pertanyents al PCE i al PSOE, partit del qual va sorgir com a corrent el 1976.
 
AEl finalsnovembre de 1999, Anguita va renunciar a seguir encapçalant la candidatura a les eleccions generals a causa de diversos episodis cardiovasculars, i és substituït per [[Francesc Frutos]].
 
=== Francesc Frutos ===
IU també va canviar aleshores la seva política cap a un acostament al PSOE, signant un acord pre-electoral d'investidura amb els socialistes per a les eleccions generals de març de 2000. El resultat va ser un espectacular fracàs de tots dos partits, i la victòria per majoria absoluta del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]. Esquerra Unida va veure reduït el seu suport a la meitat del seu electorat, obtenint únicament 8 diputats, amb el 5,45% dels vots.
 
A finalsla fi d'aquest mateix any, [[Gaspar Llamazares]] va ser elegit en la VI Assemblea Federal per un estret marge enfront de Francisco Frutos com a coordinador general, unint els vots de diversos corrents d'IU crítiques amb la direcció sortint.
 
=== Gaspar Llamazares ===
En les [[Eleccions municipals espanyoles de 2007|Eleccions Municipals de 2007]] es va presentar en solitari en vuit comunitats autònomes ([[Galícia]], [[Navarra]], [[Aragó]], [[La Rioja]], la [[Comunitat de Madrid]], [[Castella-la Manxa]], [[Andalusia]] i les [[Canàries]]). Es va presentar en coalició les nou comunitats autònomes restants i en les dues ciutats autònomes: a [[Principat d'Astúries|Astúries]] amb el [[Bloc per Asturies]] i [[Els Verds (Espanya)|Els Verds]], a [[Cantàbria]] amb el [[Bloc Regeneració]], al [[País Basc]] amb [[Aralar]], a [[Catalunya]] amb [[Iniciativa per Catalunya Verds]], a [[Ceuta]] amb la [[Unió Demòcrata Ceutí]], al [[País Valencià]] forma Compromís pel País Valencià amb el [[Bloc Nacionalista Valencià]], Els Verds i [[Izquierda Republicana]], en les [[Illes Balears]] amb el [[Partit Socialista de Mallorca- Entesa Nacionalista]], Els Verds i Esquerra Republicana de Catalunya, a [[Castella i Lleó]] i a la [[Regió de Múrcia]] amb Els Verds, a [[Extremadura]] amb els [[Socialistes Independents d'Extremadura]], i a [[Melilla]] amb la [[Coalició per Melilla]]. Va obtenir resultats similars als anteriors comicis locals de 2003.
 
A finals deEl 2007, el PCE impulsa en el Consell Polític Federal d'IU la celebració d'eleccions primàries per designar el candidat a la [[Presidència del Govern]] a les [[eleccions generals espanyoles de 2008|eleccions generals de 2008]].<ref>{{ref-publicació| publicació = Racó Català|article=Guerra interna en IU|data =19-08-2007|url=https://www.racocatala.cat/forums/fil/69614/guerra-interna-en-iu?pag=1|llengua = castellà}}</ref> Enfront de Gaspar Llamazares, es presenta la secretària general del [[Partit Comunista del País Valencià]], [[Marga Sanz]]. El referèndum se celebra al novembre per un sistema de correu certificat, criticat durament pel PCE. Finalment, amb una participació de al voltant del 38%, Llamazares obté 13.626 vots (62,5%) i Sanz 8.169 (37,5%). El desembre d'aquell mateix any, Espai Alternatiu aprova una resolució per la qual abandonava definitivament la seva integració a Esquerra Unida, que decideix sortir-ne finalment, vertebrats com a partit polític amb la intenció de presentar-se a les eleccions europees de 2009 amb el nom d'[[Esquerra Anticapitalista]] (IZAN-RG).
 
Després dels pitjors resultats de la seva història en les [[Eleccions generals espanyoles de 2008|eleccions generals de 2008]] en què Esquerra Unida va obtenir només 2 diputats (obtinguts dins de la coalició amb [[Iniciativa per Catalunya Verds|ICV]]), perdent un diputat a Madrid, un altre a Barcelona i l'únic de València, Gaspar Llamazares va informar de la seva intenció d'abandonar el seu càrrec com a coordinador general en la següent assemblea. Al [[Congrés dels Diputats (Espanya)|Congrés dels Diputats]], IU va formar el [[Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana-Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds]] al costat d'[[ERC]] i [[Iniciativa per Catalunya Verds|ICV]], després del préstec dels dos diputats del [[BNG]].
85.575

modificacions