Antígona (Salvador Espriu): diferència entre les revisions

Normalització d'adreces
(Robot passa data de manteniment de mesos a anys)
(Normalització d'adreces)
| seguit de =
}}
'''''Antígona''''' és una peça teatral culta de l'escriptor català [[Salvador Espriu]]. Fou escrita el 1939, poc després de l'entrada de les tropes franquistes a la capital catalana, però no fou fins al 1955 que sortí publicada.<ref>[httphttps://traces.uab.cat/record/42327?ln=ca Fitxa a traces.uab.cat]</ref> També fou el 1939 que el pare d'Espriu morí i poc temps abans havia mort el gran amic d'estudis del poeta de [[Sinera]], [[Bartomeu Rosselló-Pòrcel]]: tres cops durs per a un escriptor que tenia molts projectes, sobretot l'estudi d'història i llengües antigues i egiptologia, però que s'hagué de resignar a una feina de segona fila.
 
L'obra reprèn el mite grec d'[[Antígona (filla d'Èdip)|Antígona]], una princesa que es nega admetre que hi ha vencedors i vençuts després de la guerra fratricida entre els seus germans. La nova situació que resulta és que s'han d'honorar els vencedors i esborrar per complet la memòria dels vençuts, que no són altra cosa que traïdors. El que singularitza aquesta peça de les altres Antígones contemporànies és que la tragèdia s'ha de llegir com una conseqüència de la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] i no com a resultat de la natura dels homes. El sacrifici d'Antígona té per a ella un sentit: s'ofereix a fi que cessi la maledicció per als seus, per això Espriu mateix es declarava mort civilment després de la guerra, oferia el seu sacrifici per expiar les culpes de la col·lectivitat catalana.
2.176

modificacions