|
== Batalla ==
Els parts van utilitzar únicament la cavalleria pesant armada amb llances, els [[catafractes]] i arquers a cavall,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sage |nom=Michael |títol=Warfare in Ancient Greece: A Sourcebook |url=http://books.google.cat/books?id=RrztzSa3lokC&pg=PA212&dq=horse+archer+carrhae&hl=ca&sa=X&ei=vupJUobTMMSM7QbnqIDABQ&ved=0CDoQ6AEwAQ#v=onepage&q=horse%20archer%20carrhae&f=false |llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2002 |pàgines=212 |isbn=0203439449}}</ref> per derrotar la [[infanteria]] pesant romana. [[Suren]], sabedor de les seves limitacions, va evitar un atac directe contra l'exèrcit romà, en què els arquers a cavall van llançar a una distància segura i sense descans una pluja de fletxessagetes sobre la densa formació de [[Legió romana|legionaris romans]], obligant-los literalment a enganxar-se a terra i protegir-se amb els seus [[escut (arma)|escuts]]. El tipus d'[[arc compost]] utilitzat pels parts, més gran i d'una curvatura major que l'[[Assíria|assiri]], permetia llançar la [[fletxasageta]] a gran velocitat, travessanti travessar les cuirasses romanes. Per tal de mantenir un llançament continuat de projectils sobre l'[[exèrcit romà]] van utilitzar [[camell]]s per abastir constantment de fletxessagetes als arquers. Els intents dels romans per perseguir els arquers resultaven infructuosos, ja que aquests s'allunyaven a gran velocitat.
AdvertintEn Crasadonarse que la situació era insostenible, Cras va ordenar al seu fill [[Publi Licini Cras]] que carregués amb la seva cavalleria i infanteria sobre els parts, els quals van fingir una retirada disparant fletxessagetes cap enrere mentre fugien (el conegut com a [[tret part]]) i allunyantaixí alvan alunyar el desprevingut Publi de la resta de l'exèrcit romà. En nombre superior, els catafractes van caure-hi a sobre superant-los en nombre. Però en comptes d'atacar directament, cavalcaren en formació de [[cercle Càntabre]] Alal voltant dels romans, aixecantaixí aixecaven polseguera i augmentataugmentaven la confusió dels soldats, que no podien lluitar amb eficàcia a causa de la seva atapeïda formació. Els arquers van tornar a llançar fletxessagetes sobre una aïllada infanteria romana, la qual va tornar a protegir-se amb els seus grans escuts de la pluja de projectils. Veient el caire que estava prenent la batalla Publi va ordenar els seus genets que ataquessin els catafractes. La cavalleria lleugera gal·la, malgrat la seva empenta, no va poder fer res contra les llances i cuirasses dels parts i a poc a poc va sucumbir d'esgotament per la set i la calor.
Durant l'enfrontament amb els parts aquests van matar a Publi i van enfilar el seu cap en una llança, a la vista del gruix de les tropes romans. Un cop aixafades les forces del fill de Cras, Suren va llançar la seva cavalleria contra la resta de les legions romanes, i va obligar-les a cenyir-se a un espai limitat sota una pluja interminable de milers de sagetes. A poc a poc els legionaris anaven caient i només els va salvar el fet que els parts van refusar lluitar de nit.
Cras va aprofitar aquesta oportunitat per replegar-se a Carrhae amb les tropes sanes, deixanttot 4.000i feritsdeixar enquatre elmil ferits al camp de batalla, els quals van ser massacrats pels parts a l'alba. A la nit següent, obviant la relativa seguretat de Carrhae, Cras va optar per fugir de l'assetjada ciutat cap a l'oest, aprofitant de nou el costum part de no combatre a la caiguda del sol. Per a això es va ajudar d'un guia local que en realitat era un espia dels parts, el qual va conduir mitjançant enganys el que quedava de l'exèrcit romà, per un terreny que dificultava l'avanç, cap al gruix de l'exèrcit part. Cinc-cents genets al comandament de [[Gai Cassi Longí]], en aquell temps qüestor, i 5.000cinc mil legionaris romans , desconfiant del guia , van desertar i ells mateixos es dirigiren cap a l'oest. La resta dels confiats es van trobar l'endemà al matí amb l'exèrcit de Suren, que els va oferir parlamentar. Pressionat pels seus soldats Cras es va veure obligat a acceptar l'oferta. Durant la trobada, aquest i una part de la delegació romana van ser capturats i executats.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fields |nom=Nic |títol=Warlords of Republican Rome: Caesar Against Pompey |url=http://books.google.cat/books?id=dVtuQidyB0sC&pg=PA120&dq=crassus+carrhae&hl=ca&sa=X&ei=w8tFUqz2CsmctAaxhIHABQ&ved=0CGQQ6AEwBw#v=onepage&q=crassus%20carrhae&f=false |llengua=anglès |editorial=Casemate Publishers |data=2010 |pàgines=120 |isbn=1935149067}}</ref> ▼Un cop aixafades les forces del fill de Cras, Suren va llançar la seva cavalleria contra la resta de les legions romanes, obligant-les a cenyir-se a un espai limitat i tornant a llançar-hi a sobre milers de fletxes. A poc a poc els legionaris anaven caient i només els va salvar el fet que els parts van refusar lluitar de nit.
L'exèrcit romà de 20.000 soldats va ser massacrat i uns 10.000deu mil, la meitat, van preferir rendir-se esperant que se'ls perdonés la vida ., Aconeguda aquestsdes els hi coneixeriad'aleshores com la [[Legió perduda]]. Altres van optar per escapar al vespre cap a [[Síria]]. ▼▲Cras va aprofitar aquesta oportunitat per replegar-se a Carrhae amb les tropes sanes, deixant 4.000 ferits en el camp de batalla, els quals van ser massacrats pels parts a l'alba. A la nit següent, obviant la relativa seguretat de Carrhae, Cras va optar per fugir de l'assetjada ciutat cap a l'oest, aprofitant de nou el costum part de no combatre la caiguda del sol. Per a això es va ajudar d'un guia local que en realitat era un espia dels parts, el qual va conduir mitjançant enganys el que quedava de l'exèrcit romà, per un terreny que dificultava l'avanç, cap al gruix de l'exèrcit part. Cinc-cents genets al comandament de [[Gai Cassi Longí]], en aquell temps qüestor, i 5.000 legionaris romans desconfiant del guia van desertar i ells mateixos es dirigiren cap a l'oest. La resta dels confiats es van trobar l'endemà al matí amb l'exèrcit de Suren, que els va oferir parlamentar. Pressionat pels seus soldats Cras es va veure obligat a acceptar l'oferta. Durant la trobada, aquest i part de la delegació romana van ser capturats i executats.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fields |nom=Nic |títol=Warlords of Republican Rome: Caesar Against Pompey |url=http://books.google.cat/books?id=dVtuQidyB0sC&pg=PA120&dq=crassus+carrhae&hl=ca&sa=X&ei=w8tFUqz2CsmctAaxhIHABQ&ved=0CGQQ6AEwBw#v=onepage&q=crassus%20carrhae&f=false |llengua=anglès |editorial=Casemate Publishers |data=2010 |pàgines=120 |isbn=1935149067}}</ref>
El cap de Cras va ser exhibidaexhibit a la cort de [[Orodes II de Pàrtia|Orodes II]] i els set estendards romans exposats en els temples de [[Pàrtia]]. Tres dècades després, el [[19 aC]], l'emperador [[Cèsar August|August]] va negociar la devolució d'aquests i el retorn dels captius que havien sobreviscut. ▼▲L'exèrcit romà de 20.000 soldats va ser massacrat i uns 10.000 van preferir rendir-se esperant que se'ls perdonés la vida. A aquests els hi coneixeria com la [[Legió perduda]]. Altres van optar per escapar al vespre cap a [[Síria]].
És en aquesta part on la realitat es confon amb la llegenda en intentar discernir la destinació dels deu mil legionaris esclavitzats de l'expedició de Cras que alguns suggereixen que van constituir la [[legió perduda]] esmentada per [[Plutarc]] i [[Plini el Vell|Plini]] i que reapareixeria a la [[Xina]] l'any [[36 aC]] en la [[Batalla de Zhizhi]].<ref name=telegraph>{{ref- webpublicació| títolarticle=Roman descendants found in China?|editor=[[The Daily Telegraph]]|nom=Richard|cognom=Spencer|lloc=Liqian|data=2 de febrer de 2007|consulta=7 de gener de 2014|llengua=anglès|url=http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/1541421/Roman-descendants-found-in-China.html |publicació = The Daily Telegraph}}</ref> ▼▲El cap de Cras va ser exhibida a la cort de [[Orodes II de Pàrtia|Orodes II]] i els set estendards romans exposats en els temples de [[Pàrtia]]. Tres dècades després, el [[19 aC]], l'emperador [[Cèsar August|August]] va negociar la devolució d'aquests i el retorn dels captius que havien sobreviscut.
▲És en aquesta part on la realitat es confon amb la llegenda en intentar discernir la destinació dels deu mil legionaris esclavitzats de l'expedició de Cras que alguns suggereixen que van constituir la [[legió perduda]] esmentada per [[Plutarc]] i [[Plini el Vell|Plini]] i que reapareixeria a la [[Xina]] l'any [[36 aC]] en la [[Batalla de Zhizhi]].<ref name=telegraph>{{ref-web|títol=Roman descendants found in China?|editor=[[The Daily Telegraph]]|nom=Richard|cognom=Spencer|lloc=Liqian|data=2 de febrer de 2007|consulta=7 de gener de 2014|llengua=anglès|url=http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/1541421/Roman-descendants-found-in-China.html}}</ref>
== Repercussions ==
A [[Antiga Roma|Roma]] la principal conseqüència de la batalla va ser la mort de Cras i aper causa d'aixòconseqüència la desaparició del [[Primer Triumvirat]]. Amb la desaparició del primer triumvirat el camí estava preparat per l'inici de la guerra civil entre [[Juli Cèsar]] i [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]].
Una altra de les implicacions d'aquesta batalla fou el fet que ena Europa s'obrís a un nou material: la [[seda]]. Els romans que varenvan sobreviure a la batalla van descriure haver vist unes banderes brillantsde teixit brillant utilitzades pels parts mentre els perseguien.
== Referències ==
| 