Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
El [[1710]], els aliats van dirigir una ofensiva a la península Ibèrica, en la qual el [[James Stanhope|comte de Stanhope]], després de vèncer a la [[batalla de Monte de Torrero]], es va aturar deu dies per restablir les institucions a l'Aragó. Va aconseguir [[Ocupació austriacista de Madrid (1710)|arribar a Madrid]]<ref>{{es}} Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, ''[http://books.google.cat/books?id=wLNVAv7N-_YC&pg=PA254&dq=madrid+1710+carlos&hl=ca&ei=J46nTMqdDM6ZOpnb7JkM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDMQ6AEwAw#v=onepage&q=madrid%201710%20carlos&f=false La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV]'', v.2, p.254</ref> juntament amb Carles d'Àustria, però fou obligat a rendir-se a [[Batalla de Brihuega|Brihuega]] quan arribaren reforços de França. A partir d'aleshores, però, l'aliança antiborbònica va començar a desfer-se. A [[Regne de la Gran Bretanya|Gran Bretanya]], Marlborough va començar a perdre-hi influència, sobretot després que a la cort de la reina [[Anna I de la Gran Bretanya|Anna]], la seva dona [[Sarah Churchill, duquessa de Marlborough]], caigués en desgràcia; per altra banda, al Parlament, va caure el govern dels [[Whig (britànic)|Whig]], que havia donat suport a la guerra, i el nou govern [[Partit Tory|Tory]] va buscar fer la pau.
 
Després de les derrotes aliades a [[Brihuega]] i [[Villaviciosa]], el [[1711]] l'emperador [[Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic|Josep I]],<ref>{{en}} Linda Frey i Marsha Frey, ''[http://books.google.cat/books?id=wrJmCvFY6ocC&pg=PA61&dq=battle+brihuega&hl=ca&ei=pOaWTMOdJ5OROIzPhYkJ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDgQ6AEwAw#v=onepage&q=battle%20brihuega&f=false The treaties of the War of the Spanish Succession]'', p.61</ref> va morir sense descendència masculina, amb la qual cosa la corona passà al seu germà Carles d'Àustria, qui així esdevingué l'emperador [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic]]; llavors, molts dels dirigents de les potències aliades van veure el domini dels regnes hispànics per l'emperador Carles VI com un perill per a l'equilibri europeu, i començaren a considerar com un mal menor reconèixer Felip de Borbó com a rei d'Espanya. En aquestes circumstàncies, Marlborough va aconseguir prendre [[Bouchain]] després d'haver derrotat Villars, però fou cridat a Gran Bretanya a finalsfinal d'any, i es designà per substituir-lo el [[James Butler, 2n duc d'Ormonde|duc d'Ormonde]].
 
En secret i actuant al marge dels austríacs i dels neerlandesos, el secretari d'estat britànic [[Henry St John, 1r vescomte de Bolingbroke|Henry St John]] va iniciar converses amb el marquès de Torcy. Per la seva banda, el duc d'Ormonde no va dur les tropes britàniques a l'atac, amb la qual cosa, després de la [[Batalla de Denain]], en què Eugeni de Savoia no va comptar amb l'auxili del duc d'Ormonde, el duc de Villars va poder recuperar gran part del terreny perdut pels francesos.
=== Període 1700-1705 ===
{{GSE-Corona Arago}}
La fi de la [[Guerra dels Segadors]] havia significat una retallada del poder de les institucions, car, després de la rendició de Barcelona a les tropes de [[Joan Josep d'Àustria]] el [[1652]], la corona havia assumit el control de la [[Insaculació]], és a dir, el procés mitjançant el qual s'elegien els consellers de les institucions. Per altra banda, si el [[1641]] les tensions entre [[Felip IV de Castella|la corona]] i les institucions havien dut [[Pau Claris]] a proclamar [[Lluís XIII de França]] [[comte de Barcelona]], cap a finalsla fi del [[segle XVII]] hi havia a Catalunya un fort sentiment antifrancès motivat pel record del [[Tractat dels Pirineus]] i dels intents de Lluís XIV de completar el seu domini de Catalunya amb l'annexió del Principat, objectiu que no abandonà fins a la signatura del [[Tractat de Ryswick]] ([[1697]]), poc després que els francesos haguessin arribat a ocupar Barcelona. Durant el darrer terç del [[segle XVII]], al Principat de Catalunya havia aparegut una nova classe social, semblant a la valenciana, composta per productors i exportadors, els quals aspiraven a desenvolupar un capitalisme comercial inspirat en el model d'[[Províncies Unides|Holanda]]. Aquest grup havia elaborat un projecte de recuperació, amb el qual Catalunya es recuperaria del període d'atonia i decadència que havia viscut des de finalsla fi del segle XV. L'objectiu d'aquest sector, conegut com a regeneracionista, era usar les [[Constitucions catalanes|Constitucions]] i les tradicionals institucions catalanes (la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]], les [[Corts Catalanes|Corts]], el [[Consell de Cent]]) per promoure una regeneració social i econòmica del país. Una persona representativa d'aquest corrent regeneracionista fou [[Narcís Feliu de la Penya]], autor del llibre ''Fènix de Cataluña, compendio de sus antiguas grandezas y medios para renovarlas'', publicat el [[1683]].
 
Malgrat tot, en un principi, els regnes de la Corona d'Aragó van acceptar com a rei Felip de Borbó, qui, entre [[1701]] i [[1702]], celebrà Corts de Catalunya -les primeres des de [[1636]]- i jurà els furs i constitucions del Principat, i amb el nomenament de Carles III com a rei pels aliats es va llevar el [[1703]] a Catalunya els [[Regiment de dragons Pons|regiments de dragons Pons]] i [[Regiment de dragons Marimon|Marimon]], de [[Miquel Pons de Mendoza]] i [[Bernardí Marimon i de Corbera]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Andújar Castillo |nom=Francisco |títol=El Sonido del dinero: monarquía, ejército y venalidad en la España del siglo XVIII |url=http://books.google.cat/books?id=pqExAB7pncEC&pg=PA71&dq=regiment+ciutat+barcelona+1705&hl=ca&sa=X&ei=ss-PUbTMI-LY7AaKkIGIAQ&ved=0CDkQ6AEwAg#v=onepage&q=regiment%20ciutat%20barcelona%201705&f=false |llengua=castellà |editorial=Marcial Pons Historia |data=2004 |pàgines=73 |isbn=8495379902}}</ref> Ara bé, els sectors regeneracionistes, recelosos d'un príncep francès com ho era Felip de Borbó i desitjant recuperar la llibertat que havien tingut les institucions catalanes abans de [[1652]], van començar a veure el suport a la candidatura de Carles d'Àustria com el mitjà per assolir els seus objectius polítics.
Davant del [[Setge de Barcelona (1706)|setge]] dels austriacistes, les autoritats barcelonines es mantingueren fidels a [[Felip d'Anjou]] i proposaren formar la [[Coronela de Barcelona]], mentre la població vacil·là; mentrestant, els vigatans s'alçaren i en baixaren uns 1.000 armats per unir-se al desembarcament, i en la [[Batalla de Montjuïc (1705)|Batalla de Montjuïc]] capturen la fortalesa, des de la qual bombardejarien la ciutat. [[Mataró]] es declarà per Carles{{sfn|Juan Vidal|2001|p=63}} i llevà un batalló per ajudar en el setge.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Reixach i Puig |nom=Ramon |títol=Els orígens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya: Mataró, s. XVIII i XIX |url=http://books.google.cat/books?id=MxQsAQAAMAAJ&q=regiment+generalitat+1705&dq=regiment+generalitat+1705&hl=ca&sa=X&ei=PXONUYP5BYu1hAfvtICQCQ&ved=0CEQQ6AEwBQ |llengua= |editorial=Caixa d'Estalvis Laietana |data=2008 |pàgines=121 |isbn=8493310964}}</ref> L'ofensiva aliada per ocupar els països catalans continuà, caigué [[Girona]]{{sfn|Juan Vidal|2001|p=63}}, [[Josep de Nebot i Font]] prengué [[Tortosa]] i [[Tarragona]] el setembre,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kamen |nom=Henry |títol=Philip V of Spain: The King who Reigned Twice |url=http://books.google.cat/books?id=htkqJr0SThsC&pg=PA45&dq=nebot+regiment+1704&hl=ca&sa=X&ei=LeWPUZSxComO7Qan6oCQAw&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=nebot%20regiment%201704&f=false |llengua=anglès |editorial=Yale University Press |data=2001 |pàgines=45-46 |isbn=0300087187}}</ref> i [[Lleida]] caigué en mans de [[Manuel Desvalls i de Vergós]] el [[23 de setembre]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Esteve Perendreu |nom=Francesc |títol=Mestrescoles i rectors de l'Estudi General de Lleida (1597-1717) |url=http://books.google.cat/books?id=ZDe3vMGMT9gC&pg=PA321&dq=coronela+de+lleida&hl=ca&sa=X&ei=_ZB9UeeCLci57Aa904GQBg&ved=0CDwQ6AEwAg#v=onepage&q=coronela%20de%20lleida&f=false |llengua= |editorial=Universitat de Lleida |data=2007 |pàgines=322 |isbn=8484094545}}</ref>
 
Amb Barcelona envoltada de les tropes aliades el [[virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació el [[9 d'octubre]];{{sfn|Juan Vidal|2001|p=63}} fou aleshores quan la ciutat s'aixecà contra Velasco. El [[22 d'octubre]] entrà a Barcelona l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|arxiduc Carles]], que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jurà les constitucions catalanes i fou proclamat rei -Carles—Carles III-III—. [[València]] caigué en mans austriacistes aal finalsfinal de desembre<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Història del país Valencià: De les Germanies à la Nova Planta |url=http://books.google.cat/books?id=MPgeAAAAMAAJ&q=valencia+desembre+1705&dq=valencia+desembre+1705&hl=ca&sa=X&ei=4AnjUd_8JKyN7AbN9oCoBQ&ved=0CGoQ6AEwCTgK |llengua= |editorial=Edicions 62 |data= |pàgines=106 |isbn=8429711570}}</ref> i el castell d'[[Alacant]] aguantà fins al 1706.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Furió |nom=Antoni |títol=Història del país Valencià |url=http://books.google.cat/books?id=HSFpAAAAMAAJ&q=alacant+1706&dq=alacant+1706&hl=ca&sa=X&ei=twrjUczOIYOI7Aajn4DwBA&ved=0CFsQ6AEwCDgK |llengua= |editorial=Tres i Quatre |data=2001 |pàgines=371 |isbn=8475026311}}</ref>
 
Entre [[1705]] i [[1706]], Carles III va celebrar unes Corts catalanes a Barcelona en les quals va concedir moltes de les reivindicacions dels regeneracionistes, entre elles el control de les insaculacions. A més, hom havia proclamat Carles III rei del Principat i comtats de Rosselló i Cerdanya, indicant així una clara voluntat de recuperar els [[Catalunya del Nord|territoris]] perduts en el [[Tractat dels Pirineus]]. Per la seva banda, a Castella, els cercles borbònics van presentar les concessions atorgades per Carles III a les corts de Barcelona com si fossin un projecte de sotmetre tota la corona espanyola al domini de Catalunya.
El [[1704]], 300 homes de la part borbònica, que pertanyien al Batalló de Mallorca, arribaren as castell de Sant Felip de Maó per reforçar la guarnició. [[Menorca]], abassegada per la forta guarnició espanyola que ocupava l'[[illa]], es declarà a favor de l'arxiduc, que fou nomenat [[rei]] el [[20 d'octubre]] de [[1706]]. La lluita entre carlistes i filipistes durà tres mesos, fins que el gener de [[1707]] Felip V envià un [[batalló]] de reforç al governador [[Diego Leonardo Dávila]], que tornà a controlar l'[[illa]]
 
Entre [[1705]] i [[1708]] dominà a Menorca el partit borbònic. Llavors, el primer governador general de Menorca era [[Francisco de Luna y Cárcamo]] i l'ajudava el tinent coronel d'Infanteria, [[Francisco Falcó]]. A finalsla fi de setembre de 1706, va arribar a les Balears una esquadra anglo-holandesaneerlandesa governada per l'almirall anglès sir [[John Leake]]. Primer visità Eivissa, passà per Mallorca i acabà per atracar a Menorca. La missió de l'almirall anglès era recolzar Carles III en els territoris que encara dubtaven quin governant escollir i intimidar els borbònics per fer-los capitular.
 
La nit de 17 d'octubre a [[18 d'octubre]] de 1706, el brigadier espanyol, [[Jerónimo Pérez de Nueros y Pueyo]], abandonà Ciutadella i es fortificà dins el [[castell de Sant Felip]], a prop de [[Maó]], d'on era el castellà. Pérez de Nueros havia substituït en el seu càrrec el governador general de Menorca, el mariscal de camp [[Francisco de Luna y Cárcamo]]. Començava l'[[aixecament austriacista de Menorca]].
86.505

modificacions