Nucli de la Terra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot passa data de manteniment de mesos a anys |
→Dinàmica: faltava un parèntesi |
||
Línia 22:
Com que el nucli interior no està rígidament connectat al [[mantell terrestre|mantell]] sòlid de la [[Terra]], s'ha considerat durant molt de temps la possibilitat que [[moviment circular|rodoli]] un xic més ràpid o més lent que la resta de la Terra. Als anys 90, alguns sismòlegs afirmaren haver detectat aquesta '''superrotació''' observant durant diverses dècades els canvis en les característiques de les [[ona sísmica|ones sísmiques]] que passen a través del nucli interior, i comptant amb la seva propietat de transmetre més ràpidament les ones en algunes direccions. Alguns estimen que gira un grau més que la resta de la Terra per any, i d'altres han estimat que gira un grau menys.
Es creu que el creixement del nucli interior juga un paper important en la generació del [[camp magnètic terrestre]] per l'acció de [[dinamo]] que provoca al nucli exterior líquid. Això passa principalment perquè el nucli interior no pot dissoldre tants elements lleugers com l'exterior, de manera que la solidificació que té lloc al límit del nucli interior produeix un líquid residual que conté més elements lleugers que el líquid que hi ha a sobre. Això fa que es torni [[empenyiment aerostàtic|flotant]], i contribueix a traure la convecció del nucli exterior. L'existència d'aquest nucli interior també canvia els moviments dinàmics del líquid al nucli exterior a mesura que creix, i podria ajudar a estabilitzar el camp magnètic, ja que es creu que és molt més resistent al flux que el líquid del nucli exterior (que es creu que és [[flux turbulent|turbulent]].)
També s'especula que el nucli interior podria haver mostrat una varietat de patrons de [[deformació]] interna. Això podria ser necessari per a explicar per què les ones sísmiques passen més de pressa en algunes direccions. Com que la [[convecció tèrmica]] no sembla ser-ne la causa per si sola, qualsevol moviment flotant de convecció ha de ser transmès per variacions en la composició o l'abundància del líquid del seu interior. S. Yoshida ''et all'' proposaren un nou mecanisme en què un ritme de solidificació més alt a l'equador que a les latituds polars pot deformar el nucli interior, i S. Karato proposà que els canvis en el camp magnètic de la Terra també poden deformar el nucli interior al llarg del temps.
| |||