Juditha triumphans: diferència entre les revisions

El manuscrit de la composició està preservat en els folis 209-302 bis del volum Foà 28 de la [[Biblioteca Nacional de Torí]]. El frontispici de la partitura amb el títol s'ha perdut (igual que la simfonia inicial). La seva primera representació ja en avançat el segle XX fou l'any 1939, a [[Siena]], encara que després va tornar a caure en l'oblit durant mig segle.

 

Per parlar de l'oratori a Venècia, és necessari referir-se amb anterioritat al marc on es van desenvolupar, això és, el conjunt dels ''ospedali.'' Els ospedali eren hospitals o orfenats on s'acollia i educava a gent humil. Encara que anteriorment hi havia organitzacions similars, la seva eclosió es va produir durant el [[segle XVI]], en part a causa de la duresa de les condicions de vida, les epidèmies i les guerres, que van provocar un desastrós augment de l'abandonament infantil. Les comunitats eclesiàstiques de cada regió van començar a fer-se càrrec dels més desfavorits des d'institucions caritatives creades a aquest efecte i arran de l'arribada de la [[Contrareforma]] es va apostar per afegir un nou enfocament al fet merament humanitari. El clergat cristià va optar per afegir educació de tipus cultural i professional als serveis d'aquests ospedali. D'aquesta forma, els pensionistes no només s'asseguraven la supervivència mentre romanien en les institucions sinó que trobaven una forma de garantir el sustent en finalitzar la seva estada i retribuir a la comunitat d'alguna forma la caritat rebuda. Amb tot, el fenomen no va ser exclusiu d'Itàlia: el propi [[Johann Sebastian Bach]], orfe amb amb prou feines 10 anys, va rebre una formació musical d'altíssima qualitat en el Mettenchor de Lüneburg, al nord d'Alemanya.

 

No eren, en realitat, novetats. Encara que en cap registre de les ''figlie di coro'' figuri un professor de cant, és inevitable pensar que dos mestres experts en l'art de l'òpera com Gasparini o Vivaldi ben van poder fer-se càrrec d'aquest aspecte de l'educació de les noies. Recordi's també que les protagonistes i el cor no tenien per què estar conformats per noies joves. Algunes d'elles eren dones que havien superat els quaranta anys d'edat, solteres, i amb un nivell musical i recursos interpretatius que bé haurien pogut rivalitzar amb les de qualsevol ''[[prima donna]]'' operística.

 

 

== Instrumentació i repartiment vocal ==